Els set dubtes jurídics que deixa la sentència del germà de Pedro Sánchez
De la creació "espúria" de la plaça a la confabulació dels funcionaris: les llacunes d'una sentència que menysprea els testimonis i exalça la UCO.
Madrid--Actualitzat a
La sentència que condemna per prevaricació els onze encausats en relació amb la plaça de coordinador dels conservatoris de Badajoz, el 2017, David Sánchez, germà del president del Govern, Pedro Sánchez, ha generat estupor entre els juristes consultats per aquest mitjà, que no dubten a qualificar-la de "política" i de "jurídicament forçada".
Almenys set dubtes jurídics planteja la resolució, signada pels magistrats de l'Audiència Provincial de Badajoz, Emilio Francisco Serrano (ponent), Dolores Fernández i José Antonio Patrocinio, de 377 pàgines, que serà revisada pel Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura.
1. Els fets provats
Cap dels fets provats que conté la sentència es refereix a David Sánchez, músic i director d'orquestra, condemnat com a cooperador del delicte de prevaricació administrativa a nou anys d'inhabilitació per a càrrec públic.
Relacionat amb aquest tema
Ni missatges ni trucades amb els funcionaris que van tenir a veure amb el procediment selectiu per a l'adjudicació de la plaça el 2017; res de l'exposat en el judici implica ni de forma remota David Sánchez amb l'adjudicació de la plaça, malgrat la qual cosa ha estat condemnat.
La sentència tampoc explica com va prevaldre David Sánchez perquè el 2022 la Diputació canviés el nom de la seva plaça per la de director de l'Oficina d'Arts Escèniques. Ni tan sols consta que el canvi partís d'ell mateix. El que sí que consta és que Sánchez volia donar un impuls a l'òpera a la província, motiu pel qual el nom de la plaça es va adaptar a aquell projecte cultural.
2. Estranya confabulació
La sentència no explica com es va produir la confabulació entre els vuit funcionaris que han acabat condemnats per prevaricació administrativa per atorgar-li la plaça al germà de Pedro Sánchez. D'altra banda, la resolució no posa en dubte que els mèrits i el currículum de David Sánchez eren els més excel·lents d'entre tots els aspirants i el feien mereixedor de la plaça.
La sentència admet tan bon punt començar a descriure els fets provats que els acusats van decidir crear la plaça "sense que hagi quedat acreditat si la presa de decisió es va fer a petició d'aquest últim [David Sánchez] o de persona o persones de l'entorn del beneficiari de la plaça d'ocupació pública o relacionades amb el mateix, coneixedores d'aquesta necessitat o si tal decisió es va realitzar motu proprio amb el designi d'afavorir el Sr. Sánchez Pérez-Castejón per la seva relació de parentiu amb qui era una figura política senyera i futur secretari general del PSOE, reelegit en el càrrec, en aquell temps D. Pedro Sánchez Pérez-Castejón".
Relacionat amb aquest tema
3. Arguments retorçats
La Sala absol els encausats del delicte de tràfic d'influències, en admetre que "no sabem, en suma, qui o els qui van exercir pressió o ascendència sobre els responsables de realitzar la tasca de retorçament del Dret, ni en quins actes concrets es va materialitzar l'influx". Malgrat això, el tribunal exposa, per justificar la condemna al germà de Sánchez, que va cooperar en la prevaricació dels funcionaris. Com? Presentant-se a la convocatòria i lliurant la documentació.
Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, indica sobre aquest tema que "en el delicte de prevaricació es pot condemnar com a cooperador necessari algú que no sigui funcionari, això és cert, però quan la sentència passa a explicar quins són els actes de col·laboració de David Sánchez, com l'aportació de documentació per al procediment, aquest argument no està justificat".
Relacionat amb aquest tema
4. La prova testifical
Respecte a la credibilitat dels testimonis que van desfilar pel judici i que van anar avalant les tesis de les defenses, el tribunal no els ha cregut, d'acord amb la seva valoració en la sentència. Diu d'ells que "la majoria" són "alts càrrecs integrants d'una estructura administrativa local de petita entitat, piramidal i fortament jerarquitzada", de manera que "difícilment es pronunciaran amb els necessaris requisits de credibilitat i versemblança, tenint en compte que les seves declaracions solen estar prèviament preparades i mancades de la desitjable espontaneïtat i veracitat".
Poques vegades s'ha pogut llegir una acusació tan clara contra els testimonis en una sentència d'aquest calat, excepte en la del Tribunal Suprem que va condemnar el fiscal general i que, malgrat donar "veracitat" al relat dels periodistes que van assegurar conèixer abans que el fiscal general el correu sobre la parella d'Ayuso, va optar per no tenir-lo en compte en el relat dels fets provats. En tot cas, el tribunal de Badajoz no es molesta a argumentar en quines qüestions concretes considera que els testimonis no van ser sincers. A més, si així ho creu, no hauria el tribunal d'haver deduït testimoni perquè s'investigués el possible delicte de fals testimoniatge?
5. Nomenament il·legal
La sentència absol David Sánchez del delicte de nomenament il·legal per l'adjudicació de la plaça. I ho fa, donant la raó a la seva defensa, sobre la prescripció d'aquest delicte, que és lleu, i, com a tal, prescriu al cap d'un any. Els magistrats es neguen a assumir el canvi de qualificació "sorprenent" del PP que, en veure factible la possibilitat que el germà de Pedro Sánchez quedés sense sanció, va raonar que si no hi havia nomenament il·legal, sí que hi havia, almenys, cooperació en la prevaricació. No obstant això, acaba condemnant Sánchez per aquesta "cooperació", però englobant-la en el canvi de denominació de la plaça, el 2022.
6. Sobren les hipòtesis
La sentència està sobrada de conjectures a falta de proves. I una de les més notables és la que plantegen els magistrats sobre el paper del llavors secretari general del PSOE extremeny i expresident de la Diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo, condemnat a 18 anys d'inhabilitació per a càrrec o ocupació pública.
Els jutges insinuen que Gallardo volia congraciar-se amb Pedro Sánchez, en el moment en què aquest es batia pel lideratge amb Susana Díaz, però no expliquen per què volia congraciar-se amb Sánchez en concret, en un moment de forta divisió interna al PSOE, si res feia presagiar el recorregut posterior de l'actual Pedro Sánchez. I, d'altra banda, quin interès podien tenir els funcionaris condemnats per quedar bé amb Pedro Sánchez i participar en la confabulació, segons la sentència?
"Podríem mantenir, com a contrahipòtesi, que les conductes prevaricadores van obeir a l'interès d'afavorir les persones que es van beneficiar d'elles per la seva proximitat familiar (don David Sánchez) amb qui seria reelegit secretari general del partit i, amb el temps, president del Govern de la Nació..., responent a un desig de congraciar-se amb aquell", diu la sentència.
7. Gestió política
La Sala diu, com a dogma de fe, recolzant-se en la versió de la UCO, que la creació de la plaça de coordinador dels conservatoris va ser "innecessària i buida de contingut", i ho fa assegurant que abans que existís el coordinador, aquesta tasca l'exercia "el mateix professorat", "sense cobrar cap emolument". En tot cas, la decisió de crear la plaça per desenvolupar un programa cultural als conservatoris de Badajoz no deixa de ser una opció de gestió de polítiques públiques, que hauria de ser aliena als qüestionaments judicials, sempre que es demostri, com ha passat en aquest cas, que no es va exercir influència per atorgar-li la plaça a una persona determinada en detriment d'altres aspirants.
Per al jurista Joaquín Urías, la sentència "té molt de política. Per molt que un la llegeixi, no troba arguments per dir que hi ha prevaricació, perquè no hi ha prova que els funcionaris sabessin que estaven cometent una cosa il·legal i injusta sabent-ho". Aquesta és la clau del delicte de prevaricació.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.