La doble cara de Vivas: actua d'ariet del PP contra el Govern espanyol mentre pacta crear places per acollir migrants
Aquest dilluns, els de Feijóo han registrat les peticions de compareixença a la Cambra Baixa de les ministres Elma Saiz, Mónica García i Sira Rego. L'ofensiva del PP nacional es produeix després que el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, acusés el Govern espanyol de "passivitat" davant la crisi
Segons ha pogut saber 'Público', ja hi ha resposta dels tres ministeris. Sanitat, Infància i Migracions han registrat, a petició pròpia, comparèixer al Congrés. García ho farà el dijous 27 d'agost; Saiz i Rego el divendres 28 d'agost

Madrid--Actualitzat a
El Partit Popular converteix el Congrés en la seva nova trinxera. Després d'organitzar al Senat tres comissions fantasma, davant la plantada de Marlaska, Albares i Robles els dies 12, 17 i 18 d'agost, els de Feijóo han optat per un canvi d'estratègia. Aquest dilluns, els populars han registrat tres noves peticions de compareixença "urgent", però, aquesta vegada, a la cambra baixa. Les noves sol·licituds porten els noms de les ministres Elma Saiz (Migracions), Mónica García (Sanitat) i Sira Rego (Infància) i se sumarien a les quatre compareixences ja previstes, a petició pròpia, per a la setmana que ve: Bolaños, Albares, Marlaska i Robles. Un escenari en el qual fins a set ministres responsables de la gestió de la crisi migratòria i humanitària que viu Ceuta desfilarien, en dies successius, per les seves respectives comissions parlamentàries. Només se'n lliura, de moment, el titular de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.
Aquest canvi d'estratègia del PP nacional ha coincidit amb el pols que el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, li ha llançat, a primera hora d'aquest dilluns, al Govern espanyol, al qual ha retret la seva "passivitat" davant la crisi que pateix Ceuta. Aprofitant per llançar un ultimàtum: o l'Executiu posa fi a l'emergència o acudirà al Poder Judicial. Tot per tal de protegir la sobirania i la integritat territorial de Ceuta enfront de les ambicions annexionistes del regne del Marroc.
Perquè expliquin, dins de les seves competències, l'"absència de mesures" davant la crisi i per recuperar la "plena normalitat" a Ceuta. Així justifiquen, des del PP, les tres noves peticions de compareixença. Cadascuna, amb els seus propis matisos. Saiz té la llista de deures més llarga. A les explicacions sobre l'activitat del ministeri en els últims 19 dies (des de l'entrada multitudinària del passat 30 de juliol), els de Feijóo afegeixen l'"impacte" de les polítiques migratòries del Govern —especialment de l'última regularització extraordinària— i el pla de l'Executiu per assegurar el "retorn efectiu" de les, almenys, 5.000 persones que segueixen a la ciutat (entre 8.000 i 11.000 segons l'executiu ceutí). Més delimitades són les exigències que traslladen les dues ministres de Sumar. A García li imputen el "col·lapse" sanitari de Ceuta i a Rego la responsabilitat sobre els milers de menors no acompanyats que romanen a la ciutat, "amb especial atenció a les nenes".
Segons ha pogut saber Público, ja hi ha resposta dels tres ministeris. Sanitat, Infància i Migracions han registrat, a petició pròpia, comparèixer al Congrés. García ho farà el dijous 27 d'agost; Saiz i Rego el divendres 28 d'agost.
Sigui com sigui, el PP no s'ha limitat, aquest dilluns, a engreixar el nombre de compareixences. Aquest migdia, la seva vicesecretària de Regeneració Institucional, Cuca Gamarra, anunciava el registre d'una Proposició No de Llei (PNL) entorn del que consideren una "crisi de seguretat nacional". En el text, al qual ha tingut accés Público, els populars tornen a vincular l'emergència a la regularització extraordinària de més de mig milió de persones migrants, acusen el Govern de no escoltar les advertències tant dels serveis d'intel·ligència com del mateix president de Ceuta i li retreuen que, gairebé tres setmanes després, la ciutat estigui lluny de recuperar la seva normalitat.
En aquesta tessitura, els de Feijóo traslladen una sèrie d'exigències. Al reforç fronterer i les obligacions en matèria de transparència, afegeixen el retorn al Marroc de "totes les persones" que hagin trepitjat irregularment sòl espanyol. També els menors: bé a les seves famílies, bé als serveis de protecció marroquins. Això sí, matisa el document, "sempre que concorrin les condicions legals i l'interès superior del menor" i que es faci "de conformitat amb els acords internacionals vigents". Dos afegitons que, a la pràctica, anul·len gairebé qualsevol possibilitat d'expulsió.
Vives encenia la metxa
La nova ofensiva del PP nacional ha esclatat hores després que Vivas, acusés, aquest mateix dilluns, al Govern de "falta de resposta adequada" i "passivitat gairebé absoluta" enfront de la crisi, amenaçant amb recórrer a instàncies judicials si la situació no es redreça en un mes: "El Govern compta amb mitjans i capacitats suficients perquè Ceuta torni a la normalitat en no més de 30 dies". De no complir amb aquest termini, ha advertit el president popular, sol·licitarà sengles reunions amb la presidenta del Tribunal Suprem, María Isabel Perelló, i el president del Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, per traslladar-los que Ceuta "està en perill". A més de recórrer "a la resta d'instàncies de l'Estat": les Corts Generals, les comunitats autònomes, la Federació de Municipis i fins i tot a Europa.
Així de contundent s'ha mostrat el president ceutí que, després de setmanes de posar bona cara darrere de "la lleialtat institucional", ha carregat, aquest dilluns, —ja sense embuts— contra la "inacció" del Govern. "Quina és la raó per a aquesta passivitat?", s'ha preguntat Vivas. La "ineptitud", la "irresponsabilitat" o la intenció de "no molestar el veí per mantenir unes pseudo bones relacions", ha considerat possibilitats, i ha valorat aquesta última com "la més preocupant". I és que, ha advertit el president ceutí, la manca d'una resposta "ferma" per part Espanya podria afavorir "un hipotètic pla [del Marroc] per colpejar Ceuta fins a la seva caiguda definitiva". I fer realitat les ambicions annexionistes del país que dirigeix, amb mà de ferro, Mohammad VI.
"No puc estar més d'acord", s'ha pujat al carro, durant la roda de premsa oferta al migdia per Gènova, Cuca Gamarra. El que passa a Ceuta, ha postil·lat la portaveu popular, no és una crisi migratòria, és una crisi "de sobirania nacional", per a la qual ha exigit al govern activar "tots els instruments diplomàtics i bilaterals", inclòs l'acord que els dos països van signar a Rabat el 2007 al voltant de la repatriació de menors. Com ja va fer la setmana passada, el PP té previst redoblar esforços aquesta setmana per mantenir-se present a Ceuta. Aquest dimarts, serà la pròpia Gamarra qui visiti la ciutat autònoma. A les 11h, es reunirà amb Vivas; a les 13h, ho farà amb representants d'associacions i sindicats de Guàrdia Civil i Policia Nacional. Finalment, a mitja tarda, oferirà una compareixença conjunta amb el president ceutí.
El govern respon amb un acord per augmentar les places d'acollida
La ministra de Sanitat, Mónica García, saltava, també a primera hora, contra els retrets del president ceutí. "Si [Vives] diu que li dol que no hi hagi hagut participació del Govern d'Espanya, a mi també em dol arribar 17 dies després i que no hi hagi prou espais habilitats", lliscava enmig d'una entrevista per a La hora de la 1. Un comentari que no feia més que elevar la tensió amb el president popular. "La ministra de Sanitat no pot venir a Ceuta a donar lliçons d'humanitat ni de solidaritat", li recriminava, minuts després, Vivas, titllant de "lamentable" que la ministra intenti "eludir la seva responsabilitat" assenyalant al govern ceutí.
"La col·laboració entre institucions és fonamental per recuperar la normalitat com més aviat millor a Ceuta", intentava calmar les aigües, després de reunir-se durant gran part del matí amb Vivas, la ministra portaveu del Govern, Elma Saiz. En declaracions als mitjans des de Ceuta, la titular de Migracions anunciava un acord amb l'executiu autonòmic per habilitar quatre nous espais "d'atenció humanitària". D'una banda, el pàrquing de l'embossament de Loma Colmenar (cedit per l'executiu ceutí); per un altre, les instal·lacions de l'hípica, l'antic camp de futbol de la caserna de Cavalleria i l'espai del guano (els tres del Govern d'Espanya). Amb aquest desplegament, feia comptes Saiz, la ciutat veurà augmentada la seva capacitat d'acollida en 1.500 noves places. Totes, segons confirmen a Público fonts governamentals, per als milers d'adults i famílies que viuen, des de fa setmanes, als carrers de la ciutat. Un reforç de places que, es comprometen des de Moncloa, "intentarem que es multipliqui al llarg de la setmana".


Comentaris dels nostres subscriptors
Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.