David Sánchez rep la mateixa pena que Baltar per 104 endolls: el doble raser de la prevaricació

L'Audiència Provincial de Badajoz ha condemnat David Sánchez a nou anys d'inhabilitació per considerar-lo autor d'un delicte de prevaricació administrativa en el marc de la seva contractació com a coordinador dels conservatoris de la província el 2017. El germà del president del Govern no podrà accedir a cap ocupació o càrrec públic durant el citat període i tampoc podrà presentar-se com a candidat als processos electorals previstos entre 2026 i 2035. Els magistrats han acordat a més una pena de 18 anys d'inhabilitació per a l'exsecretari general del PSOE d'Extremadura i expresident de la Diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo.

El Govern ha sortit a defensar la seva confiança que "instàncies superiors" demostrin la "innocència" de David Sánchez. Moncloa també ha confirmat que, malgrat "respectar" la sentència, no poden compartir-la. "Aquesta causa té un únic origen, danyar el president del Govern a través del seu entorn familiar", ha matisat en roda de premsa la ministra portaveu, Elma Saiz. El PP —per la seva banda— ha assegurat que una condemna com aquesta "faria caure un Govern a qualsevol país".

La sentència, però, està plena de "dubtes". Els magistrats no han aconseguit provar qui va reclamar la creació de la plaça, ni si els dos condemnats van actuar per iniciativa pròpia. L'hemeroteca demostra a més que existeixen altres sentències en les quals les condemnes per prevaricació han estat similars, malgrat la magnitud i les conseqüències dels fets que van motivar cada instrucció. Els casos tenen a veure —generalment— amb contractes a dit en administracions locals o provincials i afecten sobretot regidors i regidores del PP. Público repassa en aquest article algunes de les condemnes —o absolucions— més polèmiques i extravagants.

Relacionat amb aquest tema

El germà de Pedro Sánchez, condemnat a nou anys d'inhabilitació per prevaricació

Ana María Pascual / Pilar Araque Conde

Baltar, la mateixa condemna per cent contractes a dit

El 2014, el Jutjat Penal número 1 d'Ourense va condemnar a nou anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic José Luis Baltar (PP), llavors expresident de la Diputació d'Ourense. La magistrada va considerar provat que el popular havia comès un delicte continuat de prevaricació en contractar durant el primer trimestre del 2010 "104 persones", tot això mitjançant el "procediment d'urgència" i sense seguir "l'ordenança provincial reguladora" per a les contractacions temporals al servei de l'administració.

Baltar va adjudicar aquestes places "amb consciència" que no les havia publicitat "perquè qualsevol persona hi pogués accedir", privant "de l'accés a la funció pública" una part de la ciutadania. La sentència denuncia a més que "semblava que la Diputació" fos "una empresa privada", on es contractava qui decidia l'exlíder dels populars a Ourense. Baltar havia abandonat la política dos anys abans de la condemna i va anunciar la seva sortida del partit després d'admetre's a tràmit la denúncia per aquestes contractacions irregulars. L'Audiència Provincial d'Ourense va desestimar el seu recurs el març de 2015. La inhabilitació de nou anys va ser exactament la mateixa que ara ha d'enfrontar David Sánchez. La diferència és que al músic i germà del president del Govern únicament se li condemna per intervenir —no que existeixen proves— en l'adjudicació d'una plaça com a coordinador dels conservatoris de la Diputació de Badajoz.

Alcalá del Valle, 128 adjudicacions sense convocatòria pública

El 2020, l'Audiència Provincial de Cadis va condemnar a vuit anys i mig d'inhabilitació l'exalcaldessa d'Alcalá del Valle, Dolores Caballero (IU). El tribunal li va imposar la mateixa pena a l'exregidor de Benestar Social del consistori. Els magistrats van considerar provat que tots dos eren culpables d'un delicte continuat de prevaricació per haver adjudicat "a dit" 128 contractes temporals entre els mesos de març i setembre de 2015. La interventora municipal els va comunicar per escrit —després de les cinquanta primeres adjudicacions— que cap dels contractes respectava el procediment per a la selecció de personal en les administracions públiques, tal com recull la sentència consultada per Público. El TSJ d'Andalusia va ratificar la decisió inicial, una postura que també va adoptar el 2023 el Tribunal Suprem. La condemna de l'exregidora és sis mesos inferior a la del germà de Pedro Sánchez.

L'alcalde absolt per 16 contractes a dit

El 2019, l'Audiència Provincial de Palència va decidir absoldre l'aleshores alcalde de Velilla del Río Carrión, Gonzalo Pérez Ibáñez (PP), per contractar "a dit" 16 persones "pròximes a l'alcalde" per exercir diferents activitats incomplint les exigències d'igualtat, publicitat, mèrit i capacitat. La Sala va considerar provat que l'acusat s'havia "saltat el procediment administratiu", però va argumentar que no havia comès un delicte de prevaricació com li atribuïen la Fiscalia i el PSOE. "Encara que fos ell qui signava la contractació, prèviament reunia la Comissió de Selecció", assenyala la sentència. Pérez Ibáñez va realitzar les contractacions malgrat les "reiterades objeccions posades de manifest" pel secretari municipal del Consistori, tal com recullen els magistrats. El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va ratificar la sentència absolutòria el maig de 2020.

Medinaceli, contractes amb empreses de l'alcalde

L'Audiència Provincial de Sòria va dictar el 2022 una sentència condemnatòria contra l'alcalde de Medinaceli (Sòria) i el seu número dos, Felipe Utrilla (llavors, PP) i Javier Fernández. Els magistrats van considerar provat que tots dos eren autors d'un delicte de prevaricació administrativa amb caràcter continuat i van acordar penes de nou anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic, així com per a l'exercici del dret de sufragi passiu. Aquesta és exactament la mateixa condemna que ara ha d'enfrontar el germà de Pedro Sánchez. Felipe Utrilla havia atorgat contractes a una empresa de la seva propietat, tal com recull la sentència. El tinent d'alcalde va fer el mateix amb altres empreses de la seva propietat vinculades al sector de la construcció. La sentència recalca que tots dos sabien que "estava terminantment prohibit per llei" realitzar contractacions en nom del Consistori amb "les seves respectives empreses". El Tribunal Suprem va ratificar aquest veredicte el 2025, desestimant els recursos d'Utrilla i Fernández.