La crisi de Ceuta s'apaga a Europa però deixa al Govern espanyol una ferida interna pel paper del CNI

Els decibels entre els ministeris d'Interior i Defensa no baixen. Aquest dimarts, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres de la Unió Europea, Fernando Grande-Marlaska tornava negar que tingués responsabilitat per la falta d'anticipació del Govern estatal a la crisi fronterera i humanitària a Ceuta. "No va haver-hi cap informe ni avís que res semblant al succeït pogués passar", ha insistit el responsable d'Interior. Ni tan sols, ha apuntalat, una cosa similar al que ja va passar el 2021, "amb l'entrada irregular de fins a 10.000 persones". D'haver-ho sabut, ha indicat el ministre, s'hauria donat coneixement "a les més altes instàncies". "Amb això ho dic tot", ha tancat la polèmica, posant la pilota a la teulada dels serveis d'intel·ligència del CNI, dependent de Defensa.

Fonts Interior consultades per Público aprofundeixen en aquesta mateixa idea. No existeix cap informe del CNI, "no ja alertant de l'entrada de desenes de milers de persones, ni tan sols que apuntés a aquesta idea". L'únic que havien detectat diversos serveis d'intel·ligència i informació, completen aquestes fonts, era l'increment de la pressió migratòria per l'arribada de l'estiu i una "possible" influència de l'última sentència del Tribunal Suprem sobre les conegudes com a devolucions en calent.

Un informe que dibuixés "un atac a la integritat territorial d'Espanya", expliquen des de l'equip de Marlaska, s'hauria comunicat per escrit i hauria de portar la signatura del ministre: "En quedaria algun rastre".

Relacionat amb aquest tema

Marlaska assegura que 70.000 de les 72.000 persones que van travessar la frontera de Ceuta ja han tornat al Marroc

Inés García Rábade

"Interior no va fer cas". És la fórmula que, des del ministeri, es van cansar de llegir en les primeres hores de la crisi. Una lectura que consideren "injusta" davant l'absència d'informació dels serveis d'intel·ligència. Per aquest motiu el ministre va decidir explicar dissabte, 48 hores després de l'esclat de la crisi, que es tractava d'un error de detecció, no de contenció. "No, no hi ha cap informe sobre això que una situació com l'esdevinguda el dia 30 hagués pogut sorgir", apuntava ja, en roda de premsa, a la inexistència d'avisos del CNI. "No puc ser endeví", responia, minuts després, a la possibilitat que una crisi similar pogués tornar a repetir-se.

Segons La Ser, veus del CNI estarien portant la contrària al ministre. La cadena va assegurar aquest dilluns que els serveis d'intel·ligència van enviar "diversos avisos" a Interior sobre el risc d'una entrada massiva a través de l'espigó del Tarajal. Una entrada que no s'hauria produït, haurien suggerit aquestes fonts, si la cartera de Marlaska "hagués pres mesures per evitar-ho". A Interior sentit ho neguen. Per començar, contraargumenten, al ser un servei dependent de Defensa, el CNI està obligat a informar l'equip de Margarita Robles de qualsevol informació d'aquesta magnitud. I la ministra de Defensa hauria d'haver elevat l'assumpte a Presidència de Govern. "Alguna cosa que no va ocórrer perquè aquest suposat informe mai va existir", conclouen.

Aquest diari ha intentat demanar la versió oficial del departament que dirigeix Margarita Robles, però de moment no han volgut aclarir si va existir aquest informe del CNI i, en aquest supòsit, si la ministra hauria d'haver-lo elevat a Pedro Sánchez.

"No entraré a cap discussió que no afavoreix a ningú", treia pes la ministra, aquest dilluns, als retrets de Marlaska, passant a reivindicar el "treball excepcional" que fan els homes i dones del CNI. El mateix, puntualitzava tot seguit, que els serveis d'intel·ligència que depenen directament d'Interior. "El meu reconeixement i agraïment també al Cifas —el Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades— i als serveis d'informació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil", assenyalava, de tornada, cap a les competències de Marlaska, sense confirmar o desmentir l'existència d'informes del CNI anticipant la crisi a la frontera de Ceuta. Minuts després, la ministra portaveu del Govern, Elma Saiz, oferia una versió més pròxima a la d'Interior: "No hi va haver cap informe que encoratgés de la magnitud de les xifres a les quals s'ha hagut de donar resposta".

Relacionat amb aquest tema

Sense menjar, aigua ni sostre: així sobreviuen milers de migrants a Ceuta en plena crisi humanitària

Laura Anido

La UE dona suport finalment a Espanya

Si amb alguna cosa han quedat satisfets, aquest dimarts, al Ministeri d'Interior és amb la resposta dels seus homòlegs europeus. "Tots ells", recalcava Marlaska només sortir de la reunió, han reconegut el "treball extraordinari" i la resposta "immediata i satisfactòria" de les autoritats espanyoles davant la crisi. Així ho confirmava, també en roda de premsa, el comissari europeu d'Interior, Magnus Brunner. "L'espai Schengen no ha estat afectat", celebrava durant la seva compareixença el mandatari europeu, rebutjant que la regularització extraordinària de migrants del Govern de Pedro Sánchez hagi provocat un efecte crida i suposi, per tant, una amenaça per a la integritat europea.

Així ho suggerien, dissabte passat, 22 dels 27 països de la UE -tots a excepció de la pròpia Espanya, França, Irlanda, Luxemburgo i Portugal- en una carta remesa als presidents del Consell Europeu i de la Comissió Europea, António Costa y Ursula von der Leyen. Una missiva -impulsada per Itàlia i Dinamarca- en la qual, per protegir-se de futurs "creuaments massius descontrolats", els 22 proposaven "reforçar o reintroduir controls temporals" a la Unió. En altres paraules, ficar-li tisora a l'espai Schengen. Després de la reunió d'aquest dimarts, poc queda d'aquestes amenaces. Només Italia ha introduït, en els últims dies, controls interns excepcionals per als viatgers que arriben d'Espanya. Una mesura que Marlaska li ha demanat públicament rectificar per "falta de necessitat i proporcionalitat".

Relacionat amb aquest tema

Ceuta, cinc anys després: en què es diferencia l'actual tragèdia humanitària respecte a la de 2021

Sonia Moreno

I és que fins i tot el Govern danès, a través de les declaracions del seu ministre d'Estrangeria i Integració, Morten Bødskov, s'ha mostrat "molt satisfet" amb la gestió espanyola a Ceuta, exigint, això sí, una "resposta ferma" de tot Europa a la pressió migratòria sobre les seves fronteres. Un punt en el qual ha incidit també Brunner, per al qual la possibilitat d'evitar noves crisis passa per aplicar "plenament" tant el Pacte de Migració i Asil com el reglament europeu de retorns. Dues tasques pendents a les quals suma el reforç de la cooperació amb els països d'origen i trànsit, el desplegament de sistemes d'alerta primerenca enfront de campanyes de desinformació i la lluita contra les màfies i les xarxes de tràfic de persones migrants.