Del Constitucional al Suprem: el recorregut que ha de superar la llei d'amnistia perquè torni Puigdemont
Després de les històriques sentències del TJUE, queda més a prop la materialització total de la llei de l'oblit judicial per als líders del Procés, sempre que el Tribunal Suprem no prepari un nou argumentari per no aplicar l'amnistia a la condemna de malversació
El recurs d'empara de Puigdemont serà l'últim a ser estudiat, juntament amb els dels exconsellers processats en rebel·lia
Madrid--Actualitzat a
Les dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) publicades aquest dijous posen llum davant la justícia espanyola en relació a la llei d'amnistia però no impliquen efectes automàtics com l'aixecament de l'ordre de detenció nacional que pesa sobre el líder de Junts Carles Puigdemont, o l'aplicació de la llei de l'oblit judicial per al president d'ERC Oriol Junqueras. Abans, s'han de pronunciar dos tribunals espanyols, el Constitucional i el Suprem.
La llei d'amnistia per als encausats i condemnats pel referèndum d'independència de l'1 d'octubre de 2017 a Catalunya va entrar en vigor el 19 de juny de 2024. La Fiscalia General de l'Estat va calcular que beneficiaria unes 480 persones, entre elles, agents de la Policía Nacional i manifestants. El gruix ja ha rebut l'oblit, però no ha arribat encara als líders polítics i això ha estat possible a causa de l'oposició del tribunal sentenciador, el Suprem.
L'aval del TJUE sí que té conseqüències directes sobre els encausats en dos procediments: l'obert pel Tribunal de Comptes que considerava que l'1-O va tenir perjudici econòmic per als fons de la UE i va demanar veredicte a la justícia europea; i els 12 CDR ( Comités de Defensa de la República), acusats de terrorisme per l'Audiència Nacional. Tant en el primer cas, en el qual hi ha investigats 35 exalts càrrecs de la Generalitat, entre ells, l'expresident Puigdemont, com en el segon, l'amnistia ha de ser tramitada en compliment de les sentències del TJUE.
Relacionat amb aquest tema
Però en el cas dels líders del Procés condemnats per malversació encara hauran d'esperar. El Tribunal Constitucional (TC) té pendent resoldre els recursos d'empara de Carles Puigdemont Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Suprem de no aplicar-los l'amnistia, i aquest serà el següent pas en el tortuós camí de la llei de l'oblit judicial. Fonts de la cort de garanties indiquen a Público que la resolució dels recursos d'empara "serà ràpida, a partir de setembre".
En primer lloc, el TC resoldrà després de l'estiu el recurs d'empara de l'exconseller Jordi Turull, actual secretari general de Junts, segons indiquen les mateixes fonts. Serà el primer dels recursos dels líders del Procés contra la inaplicació per part del Suprem de la llei d'amnistia als quals doni resposta el tribunal de garanties.
El ponent serà el magistrat conservador José María Macías, que proposarà la desestimació del recurs de Turull. La majoria progressista considera que s'ha d'estimar i Macías serà previsiblement substituït per un altre ponent, segons ha pogut saber aquest diari.
Puigdemont, l'últim
Segons fonts del TC, s'estudiarà en últim lloc el recurs de Puigdemont, juntament amb els dels TC processats en rebel·lia, Comín i Puig. En tots els casos, el Constitucional examinarà els motius al·legats pel Suprem per excloure l'amnistia del delicte de malversació pel qual van ser condemnats.
Relacionat amb aquest tema
La malversació
El Tribunal Constitucional estudiarà les sentències del TJUE perquè assenyalen aspectes importants sobre la malversació, que és l'escull del qual s'ha valgut el Supremo per rebutjar aplicar la llei d'amnistia als líders independentistes condemnats.
Fa dos anys, el jutge Pablo Llarena i la Sala Penal del Suprem van apuntalar, amb un curiós argument sobre la malversació, la seva negativa a aplicar l'amnistia per aquest delicte.
Relacionat amb aquest tema
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena acordava llavors mantenir les ordres nacionals de detenció per a Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig en considerar que el delicte de malversació pel qual van ser condemnats no entra en l'àmbit de la llei d'amnistia.
Així mateix, la Sala Penal del Tribunal Suprem, en una ponència de Manuel Marchena, rebutjava amnistiar la malversació a l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull, ja que consideren que el delicte de malversació de cabals públics no es pot perdonar en aquest procediment a causa que, segons interpreten, hi va haver lucre personal i això és inamnistiable. La magistrada Ana Ferrer va subscriure vot discrepant.
Relacionat amb aquest tema
La tesi de l'estalvi personal
La llei d'amnistia exclou el delicte de malversació quan existeixi lucre personal amb augment de patrimoni. El Suprem retorça l'argument per fer encaixar el relat del Procés en el supòsit de malversació no amnistiable.
L'argument del Suprem és el següent: no cal que augmenti materialment el patrimoni del càrrec públic que malversa per considerar que va existir aquest lucre personal; també pot considerar-se "l'estalvi econòmic" com un benefici personal de caràcter patrimonial.
Nova oportunitat per al Suprem
Els condemnats van recórrer al Constitucional aquesta decisió del Suprem amb la qual els tancava la porta a l'amnistia. Després de l'empara que previsiblement atorgarà la cort de garanties durant la tardor, arribarà de nou el torn del Tribunal Suprem.
Es veurà llavors si l'Alt Tribunal aplica sense embuts la llei d'amnistia o si presenta algun nou argument per considerar inaplicable la norma per a Puigdemont, Junqueras i la resta dels recurrents.
El retorn de Puigdemont
El retorn de Puigdemont encara no s'entreveu proper. Almenys, com un ciutadà lliure. L'ordre de detenció nacional segueix vigent des de fa gairebé vuit anys i si trepitja territori espanyol podria ser detingut immediatament i posat a disposició del jutge Llarena.
El mateix Tribunal Constitucional, que va avalar fa un any l'amnistia, va rebutjar aixecar l'ordre de detenció de Puigdemont, Comín i Puig, com aquests demanaven com a mesura cautelar en presentar els recursos d'empara, per resoldre primer les qüestions de fons d'aquests recursos. Algunes fonts jurídiques estimen que abans que finalitzi l'any podria resoldre's la situació de Puigdemont.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.