El perdó per als 45 policies processats per les càrregues de l'1-O, la 'patata calenta' de la llei d'amnistia

El debat sobre la constitucionalitat d'una llei d'amnistia per als encausats pel Procés implica, entre totes les controvèrsies que desperta, un assumpte de transcendència enorme: Han d'estar inclosos en un procés legislatiu de perdó col·lectiu els policies i guàrdies civils que van intentar impedir, a les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la celebració del referèndum de l'1 d'octubre del 2017?

En aquests moments, són 45 els agents processats pel jutge d'instrucció Francisco Miralles, al capdavant del Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona, per la violència "innecessària" i "gratuïta" que van desplegar en les càrregues policials que van deixar fa sis anys gairebé 900 ferits a Catalunya, segons les dades aportades pel Departament de Salut de la Generalitat.

Mentre aquests agents esperen des del mes de gener passat la data del judici, acusats de delictes de lesions, el debat sobre l'amnistia al carrer els posa al centre de la polèmica.

Han de ser amnistiats aquests policies igual que les 1.432 persones encausades en diversos procediments relacionats amb el Procés? Hi ha desenes de causes penals contra alcaldes, regidors i ciutadans que van participar en diverses mobilitzacions l'1-O i posteriorment, com talls de carretera, per exemple.

Els juristes estan dividits, fins i tot els partidaris de la llei d'amnistia. Per exemple, José Antonio Martín-Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem, considera que sí que haurien d'estar inclosos els policies, a fi d'acotar el procés d'amnistia a un mateix període temporal i a uns mateixos actes concrets.

La Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona està convençuda, segons un comunicat recent, que no haurien d'estar emparats per la llei d'amnistia perquè els agents podrien enfrontar-se a acusacions de tortura, segons la interlocutòria del jutge Miralles, que deixa oberta la porta a què els ferits més greus a les càrregues policials de l'1-O puguin acusar-los de delictes contra la integritat moral. Aquest tipus de delictes no és amnistiable, segons les Nacions Unides.

Martín-Pallín, no obstant, no comparteix aquest argument; segons ell, l'actuació dels antiavalots "no és equiparable a un delicte de lesa humanitat".

El Parlament decidirà qui inclou a la llei

Per al professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Joaquín Urías encara és prematur posicionar-se sobre aquesta qüestió. "No hi ha regles per a l'amnistia. El Parlament ha de seleccionar quin és l'objectiu de l'amnistia i, coherentment, decidir qui inclou i qui no".

Urías creu que "no totes les lleis d'amnistia han de perdonar els dos bàndols implicats en una situació". "Si obeeix a un conflicte civil, pot amnistiar les dues parts reconeixent que totes dues han comès excessos jurídics. Si es fa per reparar una injustícia judicial i no hi ha indicis de maltractament judicial contra la policia, no seria lògic incloure els agents", diu aquest jurista.

No és clemència, és política

L'amnistia, defensa Martín-Pallín citant el jurista Enrique Linde Paniagua, és un instrument polític que "no entra en l'àmbit de la clemència" --per a això estaria la figura de l'indult-- i que serveix per assolir la "tranquil·litat pública". En aquest sentit, considera convenient que es beneficiïn de l'amnistia tots els que estan relacionats amb el conflicte català, per aconseguir una pau social en un problema històric enquistat, inclosos els membres de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat.

Però per complicar més les coses, aquests agents no volen ser dins aquesta hipotètica llei que exigeixen els independentistes. Tots els sindicats i associacions policials i de la Guardia Civil coincideixen en el no a l'amnistia.

Negativa dels policies

Des del Sindicat Unificat de Policia (SUP) argumenten que "rebem una violència ambiental extrema, complim amb el nostre deure usant la força proporcional i, per això, no entenem aquest calvari judicial", expliquen a aquest diari fonts del SUP.

Aquest sindicat policial, amb més de 20.000 afiliats, insisteix: "Pretenen posar-nos al mateix pla amb els que van cometre el delicte; tenim 45 processats per un sol jutge, però confiem en l'absolució dels nostres companys". "Nosaltres no oblidem i l'amnistia suposa l'oblit".

En la mateixa línia s'expressa José María Benito, portaveu de la Unió Federal de la Policia (UFP): "L'1-O vam ser les víctimes físiques de l'assumpte, els que vam patir les agressions. A més, avui no hi ha cap policia condemnat, a diferència dels que van instar l'1-O. Voler equiparar les dues coses és voler fer-nos servir com a justificació per a aquesta llei d'amnistia", diu el portaveu de la UFP, amb 8.000 afiliats de la Policia.

Des del punt de vista dels partits encara no hi ha consens sobre la inclusió dels agents de l'1-O. La ministra de Treball i vicepresidenta del Govern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que està al capdavant de les negociacions amb Junts, vol els policies dins de l'amnistia, com una manera de tancar per sempre el conflicte.

"L'amnistia s'aplica davant de conflictes de caràcter polític i situacions absolutament excepcionals", ha dit recentment Díaz, per a qui en aquest context "hi ha multiplicitat de supòsits, hi ha persones que han posat urnes; hi ha agents de l'autoritat que també estan encausats per diferents comportaments", ha dit Díaz, cosa que li ha provocat una allau de crítiques dels sectors policials.