Per què és tan perillós l'oligopoli de serveis al núvol d'Amazon, Microsoft i Google

Internet s'assembla cada vegada menys a aquell espai de llibertat que va ser en el seu naixement, quan cada interacció tenia el mateix valor i la seva descentralització era una garantia contra les caigudes del sistema. Ara, la computació en remot (el núvol) ha centralitzat la gestió de la major part de la informació digital mundial, que queda en mans d'uns pocs actors privats.  

Si amb les xarxes socials es va omplir de jardins tancats, concentrats i controlats, els serveis en remot —anomenats núvol, com si fos aquell lloc eteri i net que no és— han acabat donant el control de l'emmagatzematge i del trànsit mundial de dades a un grapat d'empreses gegantines. Depenem tant d'elles que, si fallen, poden paralitzar serveis essencials.

El passat 20 d'octubre, Amazon AWS, la filial que ofereix serveis al núvol del gegant de Jeff Bezos, va patir una caiguda que va afectar més de 2.000 empreses dels Estats Units i d'Europa. Serveis com grans xarxes socials (Snapchat), fòrums importants (Reddit) o llocs de comerç electrònic, com la mateixa Amazon o Ticketmaster, van deixar de funcionar durant prop de 15 hores. Tot per una fallada en el Sistema de Noms de Domini (DNS).

Relacionat amb aquest tema

Catalunya rep una allau de projectes de plantes de bateries en ple debat sobre l'emmagatzematge energètic

David Rodríguez

Aquest incident va tornar a plantejar una qüestió crucial per al funcionament de la xarxa: la concentració dels serveis remots en molt poques mans. De fet, només hi ha dues alternatives capaces d'igualar l'oferta d'Amazon AWS, i totes dues també són nord-americanes: Azure, de Microsoft, i Cloud Platform, de Google.

Cap companyia no s'escapa de patir fallades. Per exemple, fa uns dies Azure va reconèixer que un problema a Azure Front Door va causar una concatenació d'errors que va afectar gairebé la meitat dels seus serveis arreu del món. I el nombre d'empreses capaces de prestar serveis al núvol és molt petit, cosa que fa que aquest mercat sigui gairebé un oligopoli. En aquest oligopoli, els sistemes són complexos i tenen "colls d'ampolla" en què una fallada relativament petita pot deixar fora de combat un servei global de núvol.

La computació al núvol té nombrosos avantatges per als seus clients, ja que permet externalitzar de manera còmoda i barata molts recursos informàtics configurables, com servidors, xarxes internes, emmagatzematge de dades, etc. Amb aquest tipus de serveis remots no cal posseir físicament les infraestructures, sinó que es paga pel seu ús. I gaudeixen d'una seguretat més gran davant els ciberatacs.

Malgrat els seus beneficis evidents, experts en ciberseguretat adverteixen dels seus potencials perills. L'empresa de ciberseguretat SentinelOne ha detectat 15 vulnerabilitats comunes en aquest tipus de serveis remots, que van des de la configuració errònia d'elements del sistema fins a accessos malintencionats del mateix personal de l'empresa.

Relacionat amb aquest tema

"La IA pot ajudar en la regulació de l'habitatge, però això xoca amb els interessos dels qui financen les aplicacions"

Ona Falcó

Una altra firma de seguretat informàtica, Kaspersky, afirma que "els problemes de seguretat al núvol han augmentat dràsticament, ja que gran part de la nostra activitat vital transcorre en línia" i posa el focus en el factor humà com a origen de la major part de les disfuncionalitats.

Fins i tot Google alerta dels possibles problemes que poden donar-se en l'ús del núvol, que van des d'una dificultat per connectar-se a internet fins als efectes d'un desastre natural sobre les infraestructures, a més d'altres factors com confiar el servei a un sol proveïdor, passant per un menor control sobre la infraestructura del núvol o una gran complexitat en la integració amb els sistemes existents.

Relacionat amb aquest tema

"Les institucions han de crear sistemes democràtics per substituir el monopoli digital de les 'big tech'"

Marc Font

Per al catedràtic de l'ETSI de Telecomunicació de la UPM Jorge Pérez Martínez, un dels màxims experts mundials en governança d'internet, la computació al núvol té avantatges innegables: "Poder tenir-ho tot en remot és més fàcil i barat per a les empreses", afirma, i en destaca la "resiliència", és a dir, la seva capacitat per recuperar-se ràpidament després d'una fallada. De fet, solen resistir millor els atacs informàtics i "els seus principals problemes solen ser per alguna actualització o fallada en el seu programari".

Tanmateix, la gestió centralitzada i en mans de molt poques companyies genera una gran dependència dels usuaris del núvol. Pérez Martínez sosté que hi ha dues maneres d'apaivagar aquesta dependència: d'una banda, optar per una solució multinúvol (és a dir, contractar amb diverses empreses en lloc de fer-ho només amb una —és difícil que caiguin alhora diversos núvols—) i, de l'altra, reivindicar la sobirania de les dades com una manera de potenciar l'autonomia estratègica.

"Quan abordo aquests problemes, ho faig mirant des d'Europa i Espanya, que és el que em preocupa", comenta el catedràtic, i assenyala l'oligopoli de les tres grans empreses que es reparteixen el mercat del núvol. "AWS té un control enorme sobre la gran empresa, Azure lidera el núvol per a les administracions públiques a Europa i el núvol de Google té més èxit entre les empreses innovadores; entre les tres representen el 70% del núvol a Europa".

Aquest expert afirma que caldrà no tant l'existència de núvols europeus com de núvols sobirans que encaixin en la regulació, que és l'instrument que té Europa per protegir els ciutadans.

"Curiosament, no hi ha una normativa clara sobre com es compensen els impactes que pugui haver-hi per les caigudes dels núvols, que obligui les companyies que proporcionen aquests núvols a rescabalar els problemes derivats del seu mal funcionament". Al final, són considerats elements d'innovació i no pateixen les altes penalitzacions que, en contrast, pateixen les operadores de telecomunicacions si cauen les seves xarxes.

Ens trobem davant d'una autèntica revolució que afecta necessàriament les infraestructures, conclou el catedràtic. "Tot està canviant de manera brutal i ràpida, sobretot per la irrupció de la intel·ligència artificial, absolutament necessària per al desenvolupament del núvol". I, enmig de tantes presses, sorgeix una pregunta crucial: és una bona idea deixar el futur de la computació remota, del núvol omnipresent, en mans d'unes poques multinacionals?