Patronals i enginyers denuncien la "discriminació" de les empreses catalanes en l'accés a les tarifes elèctriques

Les indústries catalanes paguen un 45% més que les basques pels peatges elèctrics. És una més de les discriminacions territorials i competitives que denuncien les pimes en funció del territori on se situï l’activitat productiva. Davant d’aquest greuge comparatiu, fa ja més de tres anys que una desena d’entitats empresarials, encapçalades per la vallesana Cecot i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, van demanar per carta a la Comissió Nacional del Mercat de la Competencia (CNMC) que "s’acabés la discriminació tarifària de les firmes connectades a una xarxa elèctrica inferior als 25 Kv". Aquesta situació desigual afecta 3.200 pimes catalanes, a les quals els suposa un sobrecost de 300 milions d’euros anuals.

La factura elèctrica que paguen les empreses té dos components: l’energia consumida i la potència contractada. En el segon cas s’inclouen els peatges d’accés. Aquest concepte depèn de la tensió a la qual s’ofereix el subministrament de la llum, sent un preu superior en les connexions de baixa tensió i més econòmic si es realitza amb una xarxa d’alta tensió. La raó és que no es necessita tanta infraestructura per fer arribar l’energia.

Aquesta situació desigual afecta 3.200 pimes catalanes, a les quals els suposa un sobrecost de 300 milions d’euros anuals

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya explica que a les empreses industrials catalanes la tensió més comuna és la de 25 Kv, mentre que a Euskadi és de 33. Des de 2013, la llei fixava dues franges de tensió: entre 1 i 36 i un altre entre 36 i 72,5 Kv. Arran de l’acord entre el PNB i el PP, que incloïa aquest àmbit, i que va permetre als populars aprovar els pressupostos generals de 2018, la normativa establia dos nous trams: el comprès entre 1 i 30 Kv i un altre entre 30 i 72, aquest amb peatges més econòmics. Davant d’aquest projecte, el Col·legi proposa "establir un sistema de tarifes amb criteris equitatius de manera que no es produeixin situacions discriminatòries entre empreses similars depenent del territori, evitant així qualsevol alteració artificial de la competitivitat del nostre teixit productiu".

Obrir la caixa de les tarifes

"Confiàvem que amb el canvi de presidència a la CNMC es reconegués aquesta injustícia, però no ha sigut possible". Així s’expressa el secretari general de la patronal vallesana Cecot, David Garrofé. En aquest sentit, precisa que "fins i tot Competència reconeix que no és un sistema equitatiu, però no s’atreveixen a obrir la caixa de les tarifes, que sí que han ajustat al País Basc, València i Madrid".

Garrofé atribueix la situació a la manca de voluntat política

Garrofé atribueix la situació a "la manca de voluntat política, ja que tècnicament tothom està d’acord a dir que aquest sobrecost s’ha de redistribuir". De fet, el secretari general assegura que la diferència de costos entre les dues franges de tensió se situa entre el 3 i el 4%, mentre que la factura per les pimes catalanes pot arribar a augmentar un 40%. En aquest cas, Garrofé insta els partits polítics catalans a incloure aquest aspecte en les negociacions amb les formacions estatals. "Cap d’ells ha sabut condicionar el seu vot esgrimint aquesta necessitat, ja que es tracta d’una decisió que depèn del Ministeri d’Indústria i de la CNMC".

En la mateixa línia, el president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Albert Basté, parla d’una "normativa feta per afavorir les empreses basques". Tot i que al País Basc no utilitzen l’enllaç de generació per connectar-se a la línia de tensió elèctrica i "té sentit tècnicament que no vulguin pagar més,

Manteniment solidari de la xarxa elèctrica

Basté recorda que les companyies que es connecten a tensions d’entre 25 i 35 Kv són firmes industrials, molt similars en mida i en volum d’activitat. "Tots hem de pagar pel manteniment de la xarxa. De fet, crec que hem de sostenir-la, però resulta sorprenent que una empresa catalana que utilitzi una energia similar a una basca hagi de pagar més en funció del nivell de tensió, factor que li ve imposat pel disseny de la instal·lació".

Malgrat que és més fàcil fer arribar l’energia a una xarxa d’enllaç de 33 Kv que a una de 25, Albert Basté es mostra sorprès per aquest greuge territorial. "Encara esperem el dictamen de la CNMC queixant-se del trencament la unitat de mercat".

La visió industrial d’aquest conflicte contrasta amb la de l’entitat Ecologistes en Acció. El seu responsable d’energia, Eloi Nolla, lamenta que "la discriminació real la pateixen les empreses que aposten per subministrar energia neta". Per evitar-ho, proposa que es desvinculin les companyies productores de les quals distribueixen l’electricitat. "No pot ser que les firmes que aposten per la sostenibilitat es vegin castigades per les tradicionals".

Més enllà d’aquestes divergències, les organitzacions empresarials i Ecologistes en Acció coincideixen que l’actual estructura del sistema elèctric desincentiva l’estalvi energètic. "Per aconseguir una transició cap a un model més net, seria necessari reduir la part fixa del rebut domèstic i empresarial, que suposa més del 90% dels costos", asseguren des de la Cecot. Darrere d’aquesta queixa per les elevades despeses de connexió a una determinada potència elèctrica, es troben les dificultats per fer passos en direcció a la descarbonització, les xarxes compartides i el consum energètic de proximitat.