Una part del Parc Joan Miró es queda sense arbres: "Era un dels pocs pulmons verds que teníem en aquesta zona"

El Parc Joan Miró de Barcelona, un dels més grans de la ciutat situat a tocar de les Arenes de plaça Espanya, llueix des d'aquest dijous una imatge completament diferent de la de fa una setmana. Un exèrcit de màquines ha talat un total de 77 arbres en el marc de les obres d'ampliació de la L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha d'unir les estacions de Plaça Espanya i Gràcia en set minuts. La tala ha generat un fort malestar entre els veïns de la zona, que s'han organitzat sota la plataforma Salvem el Parc Joan Miró: "Era un dels pocs pulmons verds que teníem en aquesta zona de l'Eixample", lamenta el vicepresident i vocal d'urbanisme de l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Esquerra de l'Eixample, Xavier Riu.

La pressió veïnal va aconseguir reduir de 94 a 75 el nombre d'arbres que s'havien de talar inicialment i dels 8.800 metres quadrats afectats, es va passar a 5.300. A més, també van aconseguir allunyar el magatzem principal de les dovelles per al túnel de la Biblioteca Joan Miró i de l'Institut Ernest Lluch. Cal recordar que el Parc Miró és un dels pocs pulmons verds de l'Eixample, un districtes amb els índexs més alts de contaminació de la ciutat.

"Que es carreguin una arbreda per tenir un espai on tirar terra és un concepte que hauria d'estar prohibit, és d'una altra època"

Malgrat això la reducció d'arbres talats, Riu assenyala que la situació és igual de dramàtica. "Que es carreguin una arbreda per tenir un espai on tirar terra és un concepte que hauria d'estar prohibit, és d'una altra època", apunta. La zona que ara ha quedat sense arbres ha de servir com zona logística d'explotació de la tuneladora de les obres. "És una bestiesa i no es pot repetir una situació així", assegura. De fet, Riu explica que hi havia alternatives a la tala, "però eres més cares i no interessaven". 

El Departament de Territori i l'Ajuntament de Barcelona van considerar en el seu moment que talar aquests arbres era la proposta "més raonable" després d'haver analitzat la resta d'alternatives que van presentar els veïns, com ara desplaçar aquesta zona logística a l'altra banda del parc –la que toca al carrer Tarragona– o un altre just per sota de l'avinguda Paral·lel, que afectaria un espai de la Fira. Totes dues descartades pel consistori. "Carregar-se els arbres era la solució fàcil i còmode, però contradictòria en un moment en què s'està donant tanta importància a les zones verdes a les ciutats per fer-les més habitables", lamenta Riu, que remarca que "el parc és l'únic espai que tenim per allunyar-nos del soroll i dels cotxes". 

Durant els mesos previs a la tala, la plataforma -que compta amb el suport de 52 entitats de la ciutat- ha dut a terme accions com concentracions, diversos talls a la Gran Via, i fins i tot una campanya d'apadrinament dels arbres afectats. Alguns veïns han fet guàrdia cada matí a la zona on són s'han talat els arbres perquè no se'n talin més del compte. Pels veïns, ara s'entra en una nova fase: "La fase del soroll, contaminació i moviment de 150 camions. És una altra batalla", apunta Riu, que recorda que les obres s'allargaran un mínim de tres anys.

Debat sobre el model de ciutat

En aquesta línia, la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha recomanat a l'Ajuntament promoure la creació d'una comissió de seguiment de les obres. Seria una comissió conjunta amb la Generalitat, que asseguraria la transmissió d'informació sobre l'evolució de les obres i les possibles incidències. El defensor farà un seguiment de les actuacions municipals per tal de garantir que, un cop s'acabin les obres a la zona del parc de Joan Miró, es reposin els espais verds i es trasplantin els arbres talats al parc de Joan Miró.

Més enllà de les protestes veïnals, Riu insta a obrir un debat sobre quin model de ciutat volem i fer-lo expansiu a tota la ciutadania: "Estan en risc moltes coses", apunta. "Hem de tenir en compte els costos mediambientals i de salut que tenen aquesta mena d'accions. El parc compleix una funció social, la gent ve a practicar esport, es juga a la petanca llegeix, passeja... és un refugi dins d'una ciutat com Barcelona", explica.  

De fet, fa uns mesos, la plataforma va redactar un manifest de protesta, que va recollir més de 2.400 signatures i el suport de diverses entitats com CCOO o Greenpace, on ja plantejava aquesta qüestió. "En un context de l'emergència climàtica és imprescindible prioritzar la protecció i la creació de zones verdes a les ciutats. Per al veïnat és inacceptable que les administracions destrueixin un parc públic que proporciona refugi, benestar i salut. Creiem que les dues administracions han treballat amb total opacitat i els instem a tenir en compte les demandes del veïnat", conclou el text.