El País Valencià registra el nombre més gran de positius des de la fi de l'estat d'alarma

Escalada dels contagis durant el darrer cap de setmana al País Valencià. Els 715 nous casos comunicats ahir per la Conselleria de Sanitat Universal (38 a la demarcació de Castelló, 178 en la d’Alacant i 493 en la de València) suposen la xifra més alta des de la finalització de l’estat d’alarma. Des de l’inici de la pandèmia, ja són 17.506 persones contagiades a terres valencianes.

Si es prenen les dades des de l’òptica dels brots, des de divendres se n’han detectat 28 de nous arreu del territori, dels quals divuit són d’origen social, cinc d’àmbit laboral, tres vinculats als locals d’oci i dos d’origen vacacional. D’aquests 28 nous focus, quinze se situen a la ciutat de València, que s’ha convertit en un dels punts amb major incidència. Des de la fi de l’estat d’alarma, el País Valencià ha registrat un total de 221 brots.

La consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, ha notificat aquest dilluns aquestes dades, de les quals també es desprèn l’augment de les hospitalitzacions i ingressos en UCI. No debades, pel que fa a persones hospitalitzades, s’hi han registrat 57 més en els darrers tres dies, les quals eleven el total actual a 275 persones. És un augment d’un 50% respecte a la xifra notificada fa una setmana. Quant a les persones que reben atenció en UCI, la quantitat s’ha duplicat en set dies sent, a hores d’ara, de 32 persones.

D’altra banda, les dades actualitzades del cap de setmana mostren l’existència de casos positius en 25 centres sociosanitaris del País Valencià (19 residències de persones majors, dos centres de menors i quatre de persones amb diversitat funcional). Dels tres nous contagis en aquestes instal·lacions, un correspon a un resident, mentre que dos més afecten treballadors. La titular de Sanitat Universal ha completat el balanç amb la confirmació de 522 noves altes i cap defunció a sumar a les 1.486 produïdes des del començament de la pandèmia.

"Controlar la transmissió comunitària"

Amb els indicadors a l’alça, aquest dimarts entren en vigor al territori valencià les mesures acordades entre totes les comunitats autònomes el passat divendres durant el ple de caràcter extraordinari del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Amb una vigència inicial de vint-i-un dies, les noves restriccions impliquen diversos àmbits com el de l’oci nocturn, l’hostaleria i la restauració, esdeveniments massius, residències o tabac. Val a dir que el passat divendres la Conselleria de Sanitat Universal ja va dictar una resolució específica per a la ciutat de València on ara s’hi han introduït algunes modificacions per tal d’assimilar-la als nous imperatius de la resolució estatal.

En resum, l’activitat de discoteques, sales de ball, karaokes i bars de copes ha quedat suspesa, així com s’ha fixat la limitació d’horari d’obertura de bars i restaurants fins a la 1 de la matinada. En aquests locals, s’ha d’assegurar el metre i mig de distància entre les taules i no acollir reunions de més de deu persones. A més a més, s’ha prohibit fumar en la via pública i en les platges quan no es puga respectar una distància mínima interpersonal d’almenys dos metres. I la celebració d’esdeveniments amb més de 400 persones queda supeditada a autorització prèvia de la Direcció General de Salut Pública del Govern valencià. Pel que fa a les residències, s’han restringit visites i s’han limitat al màxim les eixides de les persones residents.

Barceló confia que aquestes mesures tinguen efecte en el control de la transmissió en aquells àmbits que actualment són l’origen dels brots epidèmics de major risc i “amb l’objectiu de controlar la transmissió comunitària”. “Fins que no tinguem vacuna, tothom som conscients que hem de seguir amb les mesures de seguretat. L’únic que ha aturat el virus ha estat el confinament”, ha declarat la consellera.

"Col·lapse a l’atenció primària

El repunt de casos de coronavirus s’ha traduït, de manera paral·lela, en noves crítiques cap a l’Administració valenciana en relació amb la saturació dels centres de salut i la manca de personal sanitari que denuncien professionals sanitaris, sindicats, entitats i societats científiques. És el cas del Col·legi de Metges de València o la Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària, que alerten que l’atenció primària s’ha convertit un estiu més en un "caos" i un "col·lapse", agreujat especialment enguany per la Covid-19. Des de Sanitat Universal reconeixen que les borses de metges, infermers i facultatius especialistes estan esgotades i demanen disculpes pels problemes generats.

A finals de juliol, no debades, el Síndic de Greuges ja va obrir una investigació davant les queixes de pacients davant "les dificultats d’accés a l’assistència" en els centres d’Atenció Primària i perquè els consultoris d’algunes localitats "no han tornat a obrir després de finalitzar l’estat d’alarma". La institució ressalta la situació "molt preocupant" de les persones grans davant el col·lapse telefònic o les llargues esperes per a les cites. Davant d’aquestes queixes, el Síndic espera respostes per part de la Conselleria de Sanitat Universal, a la qual va sol·licitar informació al voltant dels protocols de reorganització assistencial i el pla de substitucions durant el període de vacances.

En defensa de la sanitat pública

Enmig d’aquestes crítiques, també han augmentat les veus d’activistes i usuaris que demanen unitat d’acció en la defensa de la sanitat pública. La Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat del País Valencià ha demanat una resposta "amplificada i contundent per part de la societat" per acabar amb la privatització sanitària al territori i apostar per enfortir un sistema que garantisca “la prevenció, l’educació per a la salut, la universalitat i l’assistència a tots els sectors de la població”.

En una proposta de treball feta pública fa unes hores, aquest grup creu necessari treballar per derogar els canvis legislatius que van posar les bases de la privatització —Llei 15/97 i article 90 de la Llei General de Sanitat—. Així mateix, reivindiquen la devolució, per part dels centres privatitzats, dels beneficis adquirits amb fons públics, així com l’equiparació jurídica laboral a la resta del personal sanitari que no comporte greuges comparatius. A més, advoquen per la creació d’una agència pública valenciana del medicament que impedisca l’especulació de la gran indústria farmacèutica i, per últim, fan una crida a favor de la participació de treballadors i usuaris de la sanitat pública en els òrgans de gestió, en la formulació de la política sanitària i en el control de la seua execució.