Vaga29N: unir les lluites per revertir les retallades

Assumpta Barbens i Marc Casanovas, portaveus nacionals de la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya)

Com a Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) hem convocat vaga total a la sanitat i l’Educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’Administració. L’objectiu és exigir la reversió de les retallades perquè 5 anys de creixement econòmic han de servir, com a mínim, per recuperar la prestació de serveis públics anterior a la crisi.

La vaga del #29N, sorgeix de la confluència de les lluites de diferents sectors i sindicats dels serveis públics, Ensenyament, Sanitat, Universitats, Administració, estudiants… en definitiva l’auto-organització de les treballadores ha portat a una jornada de vaga i lluita sorgida des de baix. Pensem que aquesta és la manera de fer sindicalisme.

Tot i el creixement econòmic dels darrers anys, a Catalunya es perpetua any rere any la retallada en la despesa pública de Sanitat, en Ensenyament la inversió segueix a la cua de l’Estat i d’Europa -quan per llei hauria d’arribar al 6% mentre es desvien immensos recursos públics cap a la privada concertada i patronals religioses que segreguen per raó de sexe, classe i cultura-, i la llei de la renda mínima garantida no s’implementa entre d’altres coses per manca de personal.

No podem permetre que, en un context de creixement i perspectiva de pressupostos expansius, aquests recursos vagin altre cop a eixugar el deute dels bancs (causants de la crisi i les retallades) o quedin en mans privades per benefici d’uns pocs. És un escàndol que només en Educació en els darrers anys la xarxa pública tingui 7.200 docents menys que al 2010 mentre la inversió en la xarxa privada-concertada a augmentat i ja està per sobre de la inversió que tenia al 2010.

És un escàndol que més del 30% de les plantilles siguin interines, i que n’hi hagi que treballin a 1/3 de jornada i hagin de desplaçar-se més de 50 quilòmetres per anar a la feina, de manera que literalment han de pagar per treballar si no volen ser expulsats de la borsa. És indigne que, en ple segle XXI, Ensenyament tingui un decret de plantilles que permet la tria a dit, el clientelisme i la discriminació de gènere en la funció pública.

Com es pot veure aquestes dades no són un efecte directe del dèficit fiscal, sinó que assenyalen una priorització dels recursos i una aposta ideològica i de model per part de l’Administració catalana, que al nostre entendre provoca un desmantellament constant dels serveis públics i en definitiva un autèntic espoli social per les classes treballadores. Així, mentre els efectes devastadors de la crisi anaven creixent en les famílies hem vist com l’Administració ha augmentat la inversió en els sectors privats i ha retallat en els serveis públics.

Les retallades en Sanitat, Educació i Administració ja són de tal magnitud que posen en perill la vida i el futur de la gent més vulnerable. Front les privatitzacions, la desinversió estructural, la mercantilització i l’alarmant externalització de serveis essencials cap a empreses privades, en Sanitat, Educació, Administració... cal organitzar-nos i construir una resposta des de tots els sectors i la ciutadania en general per lluitar per uns serveis públics de gestió i finançament públic; uns pressupostos realment socials que garanteixin l’accés universal a tots els serveis i el control democràtic i la participació ciutadana en la configuració dels mateixos.

Davant aquest atac permanent als drets més bàsics dels treballadors i treballadores i de la ciutadania en general, cal plantar cara. El sindicalisme de concertació ha demostrat que en aquest context d’excepció és un model esgotat com a eina de transformació i defensa de drets. Signar unilateralment acords de “millora de condicions laborals” amb el Govern que ens fan perdre poder adquisitiu a les treballadores públiques i porten aparellades retallades, ens divideix i ens fa més dèbils al conjunt de les treballadores. Quan es tracta de donar una resposta forta i unitària davant les agressions que estem patint, la unitat ha de passar per l’ofensiva i per guanyar drets.

Per això, l’objectiu de la vaga del 29N són un serveis públics de qualitat i universals, les demandes que formen part de la plataforma reivindicativa permeten avançar en aquest camí, reduir les ràtio d’alumnat a l’educació i les de pacients a sanitat, o la consolidació i l’augment de les plantilles per no col·lapsar els serveis més essencials de la ciutadania són condicions mínimes necessàries per no deixar els nostres drets més bàsics en mans de la lògica del benefici i començar a caminar cap a una Sanitat, Educació i Administració 100% públiques amb iguals condicions laborals.

Amb l’aixecament del 155 i la formació del nou Govern, el Conseller Puigneró tenia l’oportunitat de posar en valor la tasca de les treballadores i treballadors públics durant aquest temps i, com a mínim, posar sobre la taula un acord global calendaritzat per començar a fer efectius els compromisos i la Moció del Parlament de Catalunya en favor de la recuperació dels drets laborals retallats.

És més, en un context de recuperació econòmica i creixement, tenia l’obligació d’arribar a la seva Conselleria com a representant del Govern amb una proposta, no només de compliment dels acords de recuperació de drets, sinó de millora. Res més lluny de la realitat. Després de les bones paraules i d’una conferència molt discutible en termes de rigor històric i social sobre la revolució industrial i la revolució digital del segle XXI el Conseller Puigneró ens va posar sobre la taula un “acord” que donava per bona “l’edat mitjana” neoliberal que hem patit els darrers anys. Posteriorment van posar sobre la taula una calendarització de retorn de les pagues que, saltant-se tots els seus acords, ens situava en un difús 2026.

És senzillament insultant que el Govern de Catalunya tracti així les seves treballadores i treballadors. Després d’anys de retallades, precarització i externalitzacions, i mentre el personal públic hem fet la nostra feina en les condicions més adverses, en un context d’excepcionalitat política i social, a voltes enfrontant-nos a possibles conseqüències judicials només per fer professionalment la nostra feina, no pot ser que ara, en un context de creixement econòmic, de suspensió del 155 i amb la formació del nou govern, es dilati el més mínim la recuperació de les condicions laborals d'abans de la crisi de totes les treballadores i treballadors públics.

Des de la IAC vam convocar la Vaga del 3 d’Octubre, vam donar suport a la vaga del 8N i vam convocar la vaga feminista, sempre cercant la màxima unitat amb altres organitzacions. El 29N ens hauria agradat que encara fos un jornada de vaga més unitària, de fet encara pot ser així i cridem a les organitzacions sindicals que encara no s’han sumat a fer-ho i lluitar unides per una vida millor.

La nul·la resposta del Govern de la Generalitat ens porta a la vaga.

Exigim la reversió de totes les retallades amb l’increment pressupostari suficient pel compliment de totes les reivindicacions més sentides pels i les treballadores públiques La convocatòria de la Vaga29N significa lluitar per millorar els serveis públics, per recuperar drets, per redistribuir la riquesa i els treballs, per millorar les vides de la gent obrera en general, que és la que principalment utilitza el serveis públics, i de les treballadores del sector públic en particular.