'Rivalidad y venganza' de Laia Balcells, un llibre necessari

Miguel Guillén Burguillos

A la memòria de Carolina G. de Miguel Moyer

Recentment l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) ha publicat el llibre de Laia Balcells Rivalidad y venganza. La política de la violencia en las guerras civiles, que és la traducció al castellà de Rivalry and Revenge. The Politics of Violence during Civil War (Cambridge University Press, 2017). És l'adaptació de la tesi doctoral de Balcells i es tracta d'un treball extraordinari que s'hauria de tenir molt en compte fora del perímetre, de vegades difícil de superar, que marca el món acadèmic. Perquè més enllà de la seva indubtable qualitat, garantida per la solidesa, trajectòria i prestigi de la seva autora, desperta un interès i aporta una sèrie de dades i reflexions que són de molta utilitat per poder entendre la situació política actual, al nostre país i a nivell internacional. Intentaré explicar per què.

Laia Balcells és una politòloga catalana que, malgrat la seva joventut, presenta una trajectòria acadèmica destacada en la qual els mèrits i reconeixements que està assolint fan que els seus treballs hagin de ser necessàriament atesos i llegits amb interès. És Doctora per la Universitat de Yale (2010) i Professora Titular de Ciència Política a la Universitat de Georgetown, i anteriorment va ser professora a la Universitat de Duke, investigadora Niehaus a la Universitat de Princeton i Catedràtica d'Excel·lència en la Universitat Carlos III de Madrid. Els seus camps de treball principals són la política comparada i les relacions internacionals, dedicant la seva atenció a temes com la violència en les guerres civils, el terrorisme, els conflictes ètnics i els nacionalismes, entre d'altres, als quals ha dedicat nombrosos articles, rebent premis com el Luebbert al millor article en política comparada de l'American Political Science Association (2010) o el millor article de la secció Ethnicity, Nationalism and Migration de la International Studies Association (2018 i 2020).

A Rivalidad i venganza Balcells desmenteix aquesta idea que se sol tenir de la Guerra Civil Espanyola (i també d'altres guerres) segons la qual la violència que es va produir va ser irracional i responia a motius basats principalment en instints primaris, enveges i el simple gust per la pròpia violència. El treball combina l'anàlisi politològica amb la historiogràfica, presentant també el cas de Costa d'Ivori per comparar-lo amb l'espanyol, cosa que el dota de major atracció i interès, i aporta una sèrie de dades que porten l'autora a determinar unes conclusions que poden sorprendre a més d'un quan parlem de la violència contra la població civil durant la guerra. Balcells fuig de la zona de confort i les explicacions superficials per endinsar-se en un laboriós treball d'entrevistes i recopilació de dades en diferents zones d'Espanya per comprovar la validesa de les hipòtesis que planteja.

Especialment interessant és l'explicació de l'autora distingint l'anomenada "violència indirecta" (principalment bombardejos) i la "violència directa" (la qual es produeix cara a cara, utilitzant armes lleugeres). Balcells comprova que ambdós tipus de violència es van produir amb molta més intensitat en aquells llocs on la competència política en els moments anteriors a la guerra era més intensa. És a dir, en aquells llocs on en temps de la Segona República els resultats electorals van ser més ajustats a la competició entre esquerres i dretes, la violència va ser més intensa durant la guerra.

Tal com suggereix encertadament el títol de el llibre, juguen un paper determinant les motivacions d'estratègia política (rivalitat) i també les de tipus emocional (venjança) a l'hora d'explicar la violència. Pel que fa a les primeres, es comprova que tenen una major rellevància en les primeres fases de la guerra, mentre que les segones van guanyant importància a mesura que aquesta avança. Tal com Balcells explica, "en les guerres civils convencionals, la decisió dels grups armats de perpetrar actes de violència directa contra els civils està relacionada amb la mobilització política i, en particular, amb la mobilització política durant el període anterior a la guerra. En aquest tipus de guerra civil, la mobilització política de preguerra és una condició prèvia per a la mobilització contra els civils". Això és molt important per entendre què va passar a la Guerra Civil Espanyola, un conflicte protagonitzat clarament pel paper de les ideologies, en què la competició esquerra-dreta era primordial, en uns temps en què a molts pobles la gent es reunia en un bar o en un altre en funció de la seva ideologia. Hi havia el bar d'esquerres i el bar de dretes, i això va marcar indubtablement el que després es va desenvolupar en període bèl·lic.

Explica Balcells que "la violència augmentarà a mesura que la distribució del suport polític s'aproximi a la paritat, quan les elits locals fomentaran aquesta violència i col·laboraran amb els grups armats en la seva execució". Això vol dir que en aquelles localitats on la competició electoral va ser molt renyida durant la República, la violència serà més important durant la guerra, molt més que en aquells llocs en què esquerres o dretes guanyessin amb comoditat. En aquest sentit, i tal com s'explica en el treball, "quan les persones estan polititzades, és més probable que els grups armats les considerin una amenaça i, per tant, inverteixin recursos en la seva persecució. En aquest sentit, el llibre posa al descobert un "costat fosc" tant de la mobilització política com de la competició política". Explica Balcells que amb aquest llibre "la intenció ha estat presentar una explicació general de les dinàmiques de la violència contra els no combatents, que hauria d'ajudar a explicar el que va succeir durant aquesta guerra civil, però no només (...). En termes generals, s'ha mostrat que la violència darrere de les línies de front, que ha estat etiquetada com a "terror" en molts estudis històrics, va ser menys indiscriminada del que se sol pensar. La violència estava dirigida contra enemics polítics i emanava de les dinàmiques de la rivalitat política en l'esfera local". Una cosa molt important que explica l'autora és que "les fractures polítiques són molt rellevants en l'explicació de la violència. Aquí s'ha partit de la premissa que les guerres civils es lliuren al voltant d'una "gran factura". En aquest sentit, a ningú no se li escapa que la situació política i social a Espanya (i no només aquí) es caracteritzava en els anys trenta per una polarització molt important en la qual el paper de les ideologies (esquerres i dretes) era fonamental.

La rivalitat (política) juga un paper principal a l'hora d'explicar la violència en període de guerra, tot i que la venjança també cal tenir-la en compte, com bé fa Balcells en el seu treball. Com explica la politòloga, "les emocions poden estar presents en els primers períodes de la guerra, especialment en contextos d'alta mobilització política i polarització. La importància relativa de les emocions augmenta a mesura que es desenvolupen els esdeveniments del temps de guerra". En aquest sentit, "també s'ha mostrat que la violència va ser la conseqüència d'emocions de venjança que van portar a persones que van patir la pèrdua de familiars, amics i, fins i tot, propietats a promoure la violència en etapes no inicials de la guerra civil". De la mateixa manera, al treball també s'afirma que "s'ha observat que els esdeveniments succeïts durant la guerra provoquen emocions com la ira, les quals, al seu torn, deriven en accions de venjança". Explica Balcells que el seu treball mostra "la rellevància de les emocions per explicar la violència. Les emocions no estan necessàriament renyides amb la racionalitat, però sovint desencadenen comportaments que, d'altra manera, no es materialitzarien. En les guerres civils analitzades en aquest llibre, molts dels que van denunciar o van matar a altres no ho haurien fet si no haguessin sentit abans ànsies de venjança". Rivalitat i venjança, resa el ben trobat títol del llibre de Laia Balcells. La complexitat de la condició humana, ni més ni menys.

Durant la lectura del volum, no he pogut evitar establir paral·lelismes entre la situació política prèvia a la Guerra Civil Espanyola, fortament marcada per la polarització, i la situació actual, en què aquest fenomen també es dóna, òbviament salvant totes les distàncies i evitant establir una analogia entre aquella època i aquesta, cosa que comportaria necessàriament incórrer en una temeritat. Poc té a veure l'etapa política de la Segona República amb aquests anys que ens estan tocant viure, però no hi ha dubte que ens trobem davant d'una situació en què molts líders polítics desenvolupen uns discursos caracteritzats per la duresa, l'acritud i la polarització, i això no ajuda a la consecució de consensos entre les diferents forces democràtiques. Si a això afegim l'auge de l'extrema dreta en nombrosos països, la situació sovint ens pot portar a pensar que un esclat violent no és descartable al cent per cent. Costa pensar en una guerra civil en un país com Espanya, però si atenem al treball de Laia Balcells, fa por pensar en un eventual conflicte violent, tenint en compte que ens trobem davant d'una situació en què els principals blocs polítics s'acosten electoralment a la paritat. El cas de Catalunya és paradigmàtic, però ara, davant les eleccions a la Comunitat de Madrid o l'escenari que podem trobar també en altres països, sembla que haurem de acostumar-nos a situacions d'empats tècnics en que mitja societat s'enfronta a l'altra mitja (a través dels seus representants polítics) amb poques possibilitats d'establir acords. En una recent entrevista al digital Parlem, Laia Balcells explicava que la violència de la dreta li recorda a la polarització de la Segona República. Aquí vull portar a col·lació les anàlisis d'un savi contemporani com Daniel Innerarity. El filòsof navarrès explica que "l'escalada verbal obeeix a la impotència d'uns individus que se saben continguts per una estructura". Per a Innerarity, (junt amb Serge Champeau, "¿Y si las sociedades con discurso más agresivo fuesen las menos violentas?", El País, 8-2-2021), "vivim una època en què hi ha molt odi i poca violència. Convé no confondre les dues coses. Aquest grau d'hostilitat intensa que patim avui en les nostres democràcies no té res a veure amb la violència armada organitzada. L'odi no és l'avantsala de la violència, sinó que pot estar substituint-la. Probablement ens permetem odiar tant perquè sabem que -per la solidesa de les nostres institucions, l'Estat de dret o l'amenaça del càstig de la llei- és molt improbable que aquest menyspreu mutu desemboqui en violència. Amb això no volem subestimar el que té d'inacceptable i el risc que suposa per a la convivència democràtica, sinó tractar de situar aquest fenomen en la seva veritable dimensió. Si alguna cosa amenaça les nostres democràcies és aquest odi verbal no violent i no tant el risc de guerra civil. Aquesta circulació de l'odi pels nostres espais públics no anuncia una guerra civil sinó altres règims de la democràcia". Potser aquí s'obri una línia d'investigació que la Laia Balcells pugui abordar en un futur, no ho sé. Tinguem en compte els ensenyaments del seu llibre, llegim-los amb interès, considerem l'aplicació que pot tenir en l'anàlisi de la realitat actual i respirem una mica, només una mica, després de llegir també a Daniel Innerarity.