Residències de gent gran: pur negoci per a les grans empreses

Vidal Aragonés. Diputat de la CUP-CC

PRIMER LA VIDA. 150 MORTS PER CORONAVIRUS A RESIDÈNCIES DE GENT GRAN.

Durant bona part de la Història la consideració que s’ha tingut de la gent gran ha estat de màxim respecte i reconeixement. Segurament això respon a diferents sentiments i reflexions: el que han aportar prèviament, que siguin les nostres progenitores, l’acompanyament al més vulnerable i, vull pensar, que un simple exercici d’humanisme. Malauradament i més enllà de la consideració que podem tenir sobre la gent gran, en l’actual moment històric no es garanteix una vida digna per a “les àvies”. La visió individualista imperant del món genera situacions com les viscudes les darreres dues setmanes: 150 morts per Coronavirus en Residències de Gent Gran de Catalunya.

Que hi hagi 150 persones mortes i més de 310 que han donat positiu en Coronavirus no és fruit de cap infortuni, ni tan sols del propi COVID-19; és fruit de l’existència d’un model mercantilitzat de les cures d’aquestes persones en el que només es té en compte el benefici empresarial, més enllà del sacrifici dels treballadores i les treballadores del sector. En definitiva en l’empresa pura del capitalisme en la gestió de Residències.

GESTIÓ MAJORITÀRIAMENT PRIVADA I NEGOCI DE GRUPS D’INVERSIÓ. PRECARIETAT LABORAL GENERALITZADA.

A Catalunya tenim un model de gestió que fa que la majoria de les Residències de Gent gran siguin gestionades per empreses i entitats privades. Hi ha Residències de gestió pública (poques) i gestió privada de titularitat pública a través de concert. I per últim també existeixen places de col·laboració, s’ofereixen per tothom que les pugui pagar però no són de titularitat pública. Segons el Departament de Treball a Catalunya 64.093 persones grans viuen en residències, de les quals la gestió recau en empreses i entitats privades en un numero aproximat de 50.000. Per cert, hi ha a les llistes d’espera gairebé 20.000 persones i places buides en Residències Privades.

Si les darreres dècades hi ha hagut tantes grans empreses que han volgut entrar en el sector de les Residències de Gent Gran és perquè donen beneficis empresarials i la perspectiva pels propers anys és un augment de la població de més de 65 anys. Segons l’Observatorio Sectorial DBK de INFORMA, la facturació agregada de les empreses de Residències de gent gran al 2018 a l’Estat espanyol va augmentar un 3,4%, fins els 4.500 milions d’euros i amb perspectiva de creixement pel 2019-2020.

Actualment, 9 grups empresarials son titulars de gairebé el 25% de les places a l’Estat, majoritàriament controlats per asseguradores i grups d’inversió. Els beneficis empresarials es generen a través de dos mecanismes: rebaixar les condicions laborals dels treballadors i treballadores de les Residències i degradar les condicions d’atenció a les persones grans amb menys cures, menys higiene i pitjor alimentació.

Si aquest sector s’aguantava abans de la crisi del COVID-19 era pel gran esforç d’aquest col·lectiu tan precaritzat: amb un sou base de 997 € bruts, jornades partides, contractes a temps parcial, càrrega de feina per sobre dels criteris tècnics, manca de personal, etc., etc... Però la professionalitat de les treballadores no tapa les males praxis habituals d’algunes empreses: reutilització de bolquers, distribució d’àpats freds o insuficients, atenció sanitària insuficient... Aquestes condicions són prèvies al Coronavirus i ha estat denunciada en els darrers anys per diferents entitats, de les que mereixen un reconeixement especial l’associació de familiars “Coordinadora Residencias 5+1” i la “Plataforma d’Afectats BBServeis”. I el Departament de Treball no ha donat solucions reals ni globals.

Aquesta realitat tan lamentable s’ha vist molt afectada pel context del Coronavirus i ràpidament ha mancat personal, Equips de Protecció Individual i material sanitari. Tampoc s’han fet de manera generalitzada les PRC als treballadors i treballadores ni a la gent gran. Aquestes circumstàncies, combinades amb una manca de resposta ràpida i la no adopció de mesures eficients, han facilitat el col·lapse accelerat de bona part de les Residències de gent gran.

Coincidint amb la presentació de Pressupostos de la Generalitat, representants dels sindicats majoritaris i de les patronals que gestionen les Residències (en aquest sector hi ha des d’entitats de base associativa, passant per religioses fins a multinacionals) traslladaven la idea d’una insuficient dotació pressupostària i l’abocament del sector a la crisi.

PER LA GESTIÓ DIRECTA DE LES RESIDÈNCIES DE GENT GRAN. PER UN PLA DE XOC A LES RESIDÈNCIES DE GENT GRAN EN EL CONTEXT DEL COVID-19.

En aquest context, des de la CUP-CC demanem al Govern, en primer lloc, la intervenció de la gestió de manera immediata i urgent de totes les Residències de gent gran, des de les que estan col·lapsades fins les privades que tenen places lliures.

No es tracta únicament de salvar les Residències que no volen o poden donar la resposta necessària; es tracta de revertir el model posant el Sector Públic a gestionar les Residències: control de comptes, direcció, determinació de les decisions estratègiques. Això es podria fer en col·laboració i coordinació d’Administració, treballadores i familiars. I cal, quan abans millor, iniciar el procés d’internalització definitiu del model.

A més d’aquesta internalització de la gestió privada, la Generalitat ha de realitzar actuacions urgents per poder contenir el brot de coronavirus a tot el sistema, garantint l’atenció necessària de les persones residents que no s’han contagiat. El Protocol específic d’Inspecció, anunciat el dimarts pel Departament de Treball, Afers Social i Famílies és del tot insuficient davant la realitat existent. Per això, des de la CUP-CC, continuem plantejant una bateria de mesures:

Primer:

Realitzar la Prova de Coronavirus a les persones que viuen en els centres, així com als treballadors i treballadores.

Segon:

Organitzar les rutines als centres de manera que es redueixi al mínim possible la rotació de treballadors i treballadores.

Tercer:

Garantir el personal necessari i les atencions mèdiques necessàries.

Quart:

Garantir sempre els EPI’S al personal, impedint l’activitat si això no es així.

Cinquè:

Que els residents que hagin donat positiu però no requereixin hospitalització siguin traslladats a espais medicalitzats o centres mèdics, on se’ls pugui rebre l’atenció més adequada.

Sisè:

Implementar eines telemàtiques per fer efectiva la comunicació entre els residents i els seus familiars.

Setè:

Garantir i organitzar per zones, barris o pobles un servei de suport psicològic.

La situació de defuncions a les Residències no és només fruit de la pandèmia; té el seu origen en la lògica de tractar les persones com a mercaderies i en el fet que l’únic criteri que es té en compte en la gestió sigui el benefici empresarial. S’actua permanentment segons criteris que no són els de la salut, el benestar social i la vida digna. És evident que el pressupost que es dedica al sector en determina el funcionament però, a més, cal impedir que la gestió i el funcionament responguin a criteris de màxim benefici on no es prioritza el servei públic. Avui més que mai cal apostar per la gestió pública amb participació d'administracions, treballadores i familiars.