Primer aniversari de l'escàndol dels papers de Pandora: Lliçons per a Europa

Ernest Urtasun, eurodiputat d'En Comú Podem i vicepresident dels Verds/ALE

El 3 d'octubre de 2021 una investigació periodística del consorci ICIJ va destapar l'escàndol més gran sobre evasió fiscal dels últims anys, els Papers de Pandora. Es tractava d'un nou capítol, aquesta vegada a gran escala, de com multinacionals i grans fortunes usaven les escletxes que permet la nostra legislació per a ocultar i augmentar la seva riquesa a costa del conjunt societat. La llista va revelar noms de líders mundials, polítics, empresaris i oligarques.

Un any després d'aquesta filtració sense precedents, alguns governs continuen bloquejant algunes de les lleis europees més importants que permetrien posar límit a aquestes pràctiques. Ara que s'ha disparat el cost de la vida a la UE, arran de la inflació i el cop econòmic de la guerra, aquestes mesures són més necessàries que mai. L'escenari actual requereix decisions fiscals radicals. Fa temps que a Europa tenim un menú identificat (però bloquejat) que avui hauria de convertir-se en prioritat absoluta.

En primer lloc, cal fer un exercici útil i precís d'identificació de les jurisdiccions que permeten l'elusió a gran escala. La "llista negra" actual no serveix per a la seva excessiva politització. Els Verds/ALE al Parlament Europeu fa anys que demanem una reforma integral d'aquesta. Identificar bé les jurisdiccions, i executar sancions exemplificadores contra aquestes, és un camí indispensable per a començar a frenar la pirateria.

En segon lloc, la Unió Europea ha de prohibir les societats pantalla, un dels instruments més utilitzats per a l'elusió. En aquests moments ens trobem en ple tràmit legislatiu de la nova directiva europea que les regularà. Necessitem un text legal el més ambiciós possible, i en això estem treballant. Aquelles societats que no tenen una activitat econòmica demostrada i que només són usades com a vehicle per l’elusió han de desaparèixer. Aquesta ha de ser la principal prioritat de la nova directiva que tenim en camí.

En tercer lloc, els estats membres de la UE han d'aprovar immediatament la directiva sobre l'impost mínim efectiu de les multinacionals. Aquest expedient, que es troba bloquejat en el Consell per culpa d'Hongria, ha d'aprovar-se mitjançant l'anomenada cooperació reforçada si fos necessari, sortejant així la unanimitat. No podem permetre que aquest acord global, tan necessari i difícil d'aconseguir després d'anys de negociació en l'OCDE, descarrili per culpa dels europeus.

En quart lloc, reforçar la nostra legislació contra el blanqueig. El Parlament i el Consell es troben en ple tràmit legislatiu d'una reforma de la Directiva i Reglament contra el blanqueig de capitals, que portarà a la creació d'una agència europea de lluita contra el blanqueig. És el moment de donar els màxims poders de recerca i supervisió a aquesta agència, reforçant el nostre marc legal avui ple d'inconsistències.

Aquestes quatre mesures, algunes de les quals ja estan en marxa, i que amb voluntat política podrien aprovar-se en els pròxims mesos, permetrien avançar d'una manera molt significativa en la justícia fiscal. No perdem més el temps. Europa ha de demostrar que ha après alguna cosa dels escàndols fiscals com els Papers de Pandora, i actuar ara, no demà.