El Pla Caufec o la importància de mirar la perifèria

Jose Mansilla . Antropòleg

El passat cap de setmana, la Plataforma No a al Pla Caufec reprenia les seves activitats de denúncia i sensibilització amb la celebració d'una calçotada al popular Parc del Pou d'en Fèlix, a Esplugues de Llobregat. En aquesta ocasió, el col·lectiu perseguia subratllar els efectes que sobre el teixit comercial i la restauració local, així com l'ocupació, està generant el Centre Comercial Finestrelles, obert fa escassament un parell d'anys al barri del mateix nom; botigues de proximitat que no han aguantat la competència de les últimes campanyes nadalenques; jubilacions anticipades i tancaments de petits empresaris i empresàries; precarietat en la creació dels nous llocs de treball, etc. són alguns dels resultats tangibles destacats per l'activitat de Centre.

Cal recordar que el Pla Caufec es remunta a l'any 1991, quan l'Ajuntament d'Esplugues, en plena efervescència olímpica, presentava el projecte d'edificar, en terrenys dels barris de Finestrelles i Can Vidalet, un entramat d'oficines, pisos de luxe i centre comercial, en una zona que era, a més, considerada d'alt valor natural al peu de Collserola. El Pla va prendre el nom de l'empresa Caufec, filial al seu torn de SACRESA, propietat de la família Sanhauja, la qual, posteriorment, es farà amb el control del gegant METROVACESA poc abans que esclatés la crisi de la rajola. El cas dels Sanhauja comprant Metrovacesa és similar al dels Figueres comprant FERROVIAL Immobiliària des d'Habitat, l'intent del peix petit per menjar-se al gran amb un resultat final catastròfic. Així, després de nombroses manifestacions, accions simbòliques i intents de frenar el Pla, no va ser sinó la crisi la que es va encarregar d'aturar momentàniament el projecte urbanístic.

El final de SACRESA encara estava per arribar. El 2012, la societat arribava a un acord amb els seus creditors, un 70% de quitament del deute i el compromís de pagament de fins a 400 milions d'euros, el que li suposa el retorn al mercat immobiliari. Un cop es van desfer dels terrenys destinats al Centre Comercial i les oficines -que finalment desenvoluparà Cuatrecasas- els pisos de luxe inicialment previstos, que sortiran al mercat amb valors superiors al milió d'euros, els serviran per esbandir part d'aquest deute.

Pot semblar singular, però el Pla Caufec i els efectes que els desenvolupaments immobiliaris tenen en les poblacions properes a Barcelona, no són poc freqüents. Els barcelonins estem massa acostumats a mirar-nos a el melic i oblidar-nos que, a escassos quilòmetres de les nostres cases i els nostres carrers, processos similars als viscuts per la nostra ciutat s'estan duent a terme. Mentrestant, superfícies comercials que creen paisatges banals i ocupació precària; centres històrics cada vegada més buits i més homogenis, i unes promocions immobiliàries no pensades, precisament, per als veïns i veïnes del context més proper, fan la seva aparició per tot arreu.

Potser sigui aquesta una nova oportunitat, esperem que no l'última, de recordar la importància de mirar a la perifèria.