La pandèmia i les noves tecnologies

Rosa Cañadell.

Llicenciada en psicologia, professora, articulista. Membre del SIEC (Seminari Ítaca d'Educació Crítica)

La COVID 19, juntament amb la manca de recursos sanitaris, educatius i d’atenció a la gent gran, ens està obligant a diferents graus de confinament. La mala resolució de l’anterior crisi econòmica, amb les retallades en els pressupostos de tots els serveis socials, amb l’augment de la precarietat, la posada en qüestió de les pensions públiques, l’allau de desnonaments i una economia basada en el monocultiu del turisme i la restauració, ens està deixant un país al llindar de la misèria.

Els diferents confinaments, a més de totes les conseqüències psicològiques, humanes, socials i econòmiques, ens ha portat a un augment massiu de l’ús de les noves tecnologies: ordinadors, tabletes, mòbils, TV digital, etc. en les que les plataformes de twitter, Facebook, Google, Youtube, Meet, jitsi, Zoom... estan fent el seu agost. Per posar només alguns exemples: Apple ha augmentat el seu benefici entre abril i juny del 2020 un 12% i Facebook ha duplicat el seu benefici en aquests mesos de confinament.

Les empreses tecnològiques han trobat una gran oportunitat per accelerar el teletreball, el comerç electrònic, l’entreteniment digital, l’educació on-line i l’atenció sanitària no presencial. Això vol dir una quantitat desmesurada d’hores davant d’una pantalla per part d’infants, adults i gent gran. I el que és pitjor, una ferma voluntat per part d’aquestes empreses de que aquests canvis es consolidin més enllà de la pandèmia. I no pensem pas que és per humanitarisme o per fer una societat millor, sinó que el seu objectiu és bàsicament com obtenir més beneficis.

És evident que els avenços tecnològics tenen innombrables avantatges a molts nivells, però la seva implantació massiva en tots els àmbits de la vida, té també molts perills i ens pot portar a una societat totalment deshumanitzada.

En l’àmbit del treball, la implantació del tele-treball ens aboca a l’aïllament social, a la individualització i a possibles abusos laborals. Si bé té avantatges d’entrada, sobretot pel que fa a evitar grans desplaçaments i a fer més compatible la conciliació familiar, el fet d’aïllar els treballadors i treballadores té conseqüències tant psicològiques com socials: la manca de relació personal amb companys i companyes, la impossibilitat de lluites conjuntes i el perill de sobre-explotació en són algunes. I no oblidem les diferències econòmiques, ja que no és el mateix vuit hores diàries davant l’ordinador en una casa gran, amb llum, silenci, jardí o altres comoditats, que en un habitacle petit, fosc i sorollós. Ni tampoc és el mateix haver de compartir el teletreball amb la cura de fills/es petits o gent gran, sobretot per part de les dones que, després del treball continuaran a casa amb les feines domèstiques i de cura, o sigui, l’aïllament total.

En l’àmbit del comerç, les tele-compres poden acabar arruïnant del tot els petits comerços, les petites agències de viatges i la possibilitat de socialització en els mercats o tendes del barri.

En el món de l’educació les conseqüències també poden ser molt greus. De fet les noves tecnologies, que ja fa temps que han entrat en l’educació, intenten substituir l’escola tradicional per una educació online, sobretot per part de les grans empreses del sector, que veuen en l’educació un mercat altament rendible i que estan aprofitant la pandèmia per tirar endavant els seus plans. No és per casualitat que el passat 29 d’octubre va néixer la “Alianza por la Educación “HAZ”. Una xarxa política conformada per Fundació La Caixa, Fundació Endesa, Google, Instituto Superior para el Desarrollo de Internet (ISDI) y Fundació Vodafone España, que la Ministra d’Educació Isabel Celaá va presentar com una aliança “publico-privada per transformar el sistema educatiu”. Quan, a més, la realitat ens ha demostrat, durant el confinament i la tancada d’escoles del curs passat, que l’educació presencial és absolutament necessària.

En el món del lleure, sobretot pels infants i adolescents, està clar que les noves tecnologies poden tenir un gran potencial educatiu i comunicatiu però el seu ús inadequat o abusiu pot implicar importants conseqüències negatives per a joves i adults. L’addicció a les xarxes pot donar lloc a l'aparició d'importants conseqüències negatives que interfereixen en la vida diària: aïllament social, dificultats per a mantenir el lloc de treball, baix rendiment escolar i relacions socials insatisfactòries són algunes d'aquestes possibles conseqüències negatives. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix que 1 de cada 4 persones sofreix algun trastorn de conducta relacionat amb aquest tipus d’addiccions.

La sanitat no presencial que s’està implementant i que també s’intenta que es quedi, deteriora considerablement l’atenció a les persones malaltes, dificulta el diagnòstic i fa impossible la relació personal dels pacients amb els professionals de la sanitat.

El problema de les dades que totes aquestes empreses guarden tenen també conseqüències en diferents àmbits. Des de l’ús per la publicitat, a la gestió dels perfils per a campanyes electorals, transmissió de Fake news, fins a possibles conseqüències futures per trobar un lloc de treball o davant la repressió política.

Finalment, no podem oblidar que l’ús de les noves tecnologies no es gratis ni per a nosaltres ni pel nostre planeta. Podem pensar que els elements tecnològics i les xarxes són innocus, que no suposen cap impacte sobre el medi ambient però no és així. El consum energètic per al seu funcionament i els recursos necessaris per a la seva fabricació i la posterior gestió dels seus residus, tenen un impacte importantíssim en el nostre medi ambient. Per l’ús d’internet es calcula que enviem a l’atmosfera 850 milions de tones de CO2 a l’any, el que suposa un 4% de les emissions totals o l’equivalent de les emissions de tota l’aviació europea en un any.

Per acabar, un apunt: "Els 'nadius digitals' són els primers nens amb un coeficient intel·lectual més baix que els seus pares", segons explica en el seu llibre “La fàbrica de cretins digitals”, el neurocientífic Michel Desmurget (Lió, 1965), director de recerca en l'Institut Nacional de la Salut de França, en el qual compta amb dades dures i en forma contundent com els dispositius digitals estan afectant greument, i per a mal, al desenvolupament neuronal de nens i joves.

És aquest el món que volem???