La nova "nova política"

Marc Grau i Solés, professor UAB i consultor polític

Les coordenades de la política han canviat amb la pandèmia, i l'independentisme farà bé de prendre'n nota. Si no vol sortir derrotat del context complex que tenim al davant, haurà de saber llegir i adaptar-se als nous temps.

El procés independentista ha transcorregut mentre el nostre país ha circulat pel túnel fosc de la crisi encetada el 2008. La nostra generació és avui testimoni d'un canvi d'època. Els canvis en la societat són irreversibles i, de fet, s'han accelerat en cadascuna de les múltiples crisis que hem patit. I al llarg d'aquesta dècada el debat nacional, amb la construcció d'un nou país com a horitzó, ha canalitzat els múltiples esgotaments de la nostra societat.

Avui sabem que la propera etapa del sobiranisme haurà de conviure de nou amb una nova crisi, la derivada de la pandèmia de la COVID19. I sabem també que el procés independentista no el podem entendre només des de l'eix nacional, sinó també com una resposta al canvi d'època d'una societat canviant que demana noves respostes. Per això, la clau, llavors, i també avui, és entendre la complexitat del moment. I saber adaptar-se.

Les coordenades de la nova política

Tornem a un mapa que no només es mou en un únic eix, el nacional, malgrat segueixi sent central. Reapareix amb més força l'eix dreta-esquerra, sobretot, en la mesura que els impactes de la crisi derivada de la pandèmia es vagin fent més evidents. Però els propers temps no passaran per haver d'escollir entre un eix o l'altre, per decidir entre tornar al procés tal i com l'enteníem o abordar els problemes urgents de la gent derivats de la crisi. L’escenari és més complex.

Perquè, de fet, el que ha passat els darrers anys a Catalunya no es pot explicar només en base a aquests dos eixos tradicionals. Hem d'incorporar a l'anàlisi nous eixos que actuen de “clivella” de la societat i expliquen el seu comportament polític. Sovint hem parlat d’un tercer eix, el de la nova política. I l’hem conceptualitzat en termes de establishment/sistema vs ruptura/canvi.

Aquest eix ens és útil perquè ens permet entendre fenòmens com el nostre procés independentista, la reconfiguració del mapa de partits a Espanya, o fins i tot també la victòria de Trump, el Brexit o l'aparició de formacions d'extrema dreta. Tot i ser molt diferents, aquests fenòmens comparteixen el fet de ser expressions de la incertesa, la inseguretat, la vulnerabilitat i el descontentament d'una part de la societat amb les seves elits polítiques i econòmiques.

Ara bé, el que està en joc en cadascuna d'aquestes “clivelles” es reconfigura en cada moment. I l'oposició entre "sistema" i "ruptura" a poc a poc va evolucionant, sobretot a partir de la crisi derivada de la pandèmia, cap a una valoració cada cop major per part de la ciutadania de la capacitat dels líders polítics de renovar les respostes i modernitzar el país. Els darrers resultats electorals arreu d'Europa ho demostren.

La nova política s'assembla poc a la que coneixíem fa poc més de vinc anys. Les coordenades de 2015 eren unes, i a 2020 han canviat: els resultats a les eleccions a Galicia o Euskadi en són una prova. Cal llegir els nous temps. Aquest tercer eix està evolucionant i ja no demana persones acabades d'arribar a les institucions pel simple fet de ser noves, sinó una política nova que s'assembli a aquesta societat que ha canviat tant i, sobretot, que ofereixi governabilitat i modernització.

Nous temps, noves coordenades

Al nostre país, la darrera dècada ha servit per constatar que existeix una majoria social progressista i sobiranista que no vol esperar per construir una nova Catalunya. Però també hem après que ja no ens serveixen les receptes antigues, ni podem tornar enrere. Calen respostes noves. I l’independentisme haurà de saber llegir les noves coordenades. Perquè liderarà la política catalana els propers anys la proposta que combini totes aquestes qüestions, sense renúncies, i sàpiga dirigir-se i configurar aquest camí central per fer avançar Catalunya en tots els sentits.

Ara venen nous temps, temps exigents. En els propers anys, es valoraran els lideratges que es mostrin capaços de llegir el moment i gestionar la complexitat, que pensin en el llarg termini i tinguin la capacitat de renovar respostes i modernitzar el país, tot transmetent un futur que il·lusioni. I es premiarà els partits que es presentin com a organitzacions transversals, reflex de la Catalunya del segle XXI.

Organitzacions que connectin amb les inquietuds i els reptes dels nous temps, i sàpiguen atraure també el millor del país, del món acadèmic o professional, perquè facin el pas (sempre temporal) a les institucions, per posar el seu esforç i il·lusió per servir la gent. Per a traslladar així a les institucions noves realitats i els reptes d'una societat que ha canviat molt, i també nous coneixements i respostes a aquests nous reptes.

Amb tot, el procés sobiranista no sobreviurà a la pandèmia si juga la partida només en l'eix nacional. L'independentisme haurà de projectar governabilitat i modernitat davant els reptes que la Covid ens ha posat davant dels morros. I el seu projecte, haurà de ser la millor resposta al canvi d'època. La nova política ha mort: visca la nova política!