El necessari reconeixement d'un lleure educatiu de qualitat i transformador

Erika Tobalina Escartín, cap Acadèmica del departament de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Es parla sovint dels beneficis del lleure educatiu i l'acció sociocultural com a experiències vitals que impacten a la vida de les persones i afavoreixen el seu desenvolupament integral. Són experiències que resulten transformadores perquè, més enllà de ser divertides i quedar gravades en la memòria com un record agradable, resulten significatives en l'intercanvi i la connexió amb els iguals, en el compartir. Són activitats que afavoreixen el creixement personal, l'autoconeixement i l'autoestima, perquè permeten que els seus participants en gaudeixin sense la condició formal de ser avaluats, sinó acompanyats per unes persones adultes que són model referent, des de la llibertat i l'autonomia, deixant anar l'essència autèntica de l'ésser.

Però tot i això, encara falta més reconeixement per part de la societat per posar en valor l'efecte que el lleure educatiu i l'acció sociocultural tenen en l'àmbit de la transformació social. Quan aquest canvi que hem explicat succeeix a l'individual, es trasllada també a la societat. El món se'n contagia. I avui dia, més que mai, això fa falta.

Cal aconseguir una consciència col·lectiva que promogui la incorporació del lleure educatiu i l'acció sociocultural en les polítiques públiques per tal de comptar amb prou recursos de l'administració per tal de garantir-ne l'accés universal, especialment, a les persones mes desafavorides. Només entenent el lleure educatiu i l'acció sociocultural com un dret bàsic i des d'una perspectiva global i transversal podrem arribar a aprofitar tot el seu màxim potencial.

Però com podem generar aquest reconeixement social?

Primer de tot, és imprescindible la implicació de tota la societat. El lleure educatiu i l'acció sociocultural no s'adrecen només a infants i adolescents. La visió intergeneracional forma part d'aquesta mirada global que destacàvem abans i permet cohesionar i generar comunitat. Aquesta serà la base.

En segon lloc, les propostes educatives i culturals en el temps d'oci han de ser de qualitat i han de vetllar pel benestar de les persones que les viuen. Per aconseguir-ho, cal dedicar temps, recursos i esforços a analitzar i avaluar les experiències per definir així els estàndards que guiïn i orientin el disseny de noves propostes.

Un d'aquests estàndards ha de ser precisament el perfil dels professionals que s'hi dediquen, siguin persones voluntàries o remunerades. Per construir un sector professionalitzat, els plans formatius que donen lloc a les titulacions de monitors i monitores, directors i directores i altres professions relacionades hauran de romandre en constant revisió i actualització. Només això permetrà respondre a les necessitats de les persones que participen de les experiències i la necessària capacitació de qui n'actua com a responsable i referent. Aspectes com el benestar emocional, l'atenció a la diversitat, la salut mental, la generació d'espais protectors, la prevenció de la violència, les noves tecnologies i els temes que vinguin s'han de contemplar en els currículums i han d'incloure's també en accions de formació continuada per tal que les persones professionals ofereixin un servei digne i de qualitat. I tot això, sense perdre mai de vista l'educació en valors.

Però les experiències no es poden quedar en experiments aïllats. S'han de compartir, generar sinergies interprofessionals per construir una veritable comunitat professional que avali la pràctica del lleure educatiu i l'acció sociocultural; és a dir, que uns equips continuïn la feina on altres l'han deixada i puguin continuar millorant-la, i poder així evolucionar. S'han de generar espais de treball conjunt per materialitzar aquest traspàs i transferència de coneixement a la pràctica diària.

I per últim, és imprescindible donar visibilitat a tot aquest treball. Per això són molt necessàries accions com el 1er Congrés Internacional de lleure educatiu i acció sociocultural que s'organitza aquest novembre des de la Càtedra d'Oci i Acció Sociocultural de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull, que abordarà tres eixos clau: les polítiques, el treball conjunt i les metodologies i pràctiques al voltant del lleure educatiu i l'acció sociocultural. Esdeveniments com aquest vetllen per posar en valor i posicionar el lleure educatiu i l'acció sociocultural com una disciplina consolidada.

Només a través d'unes propostes educatives de qualitat, que incorporin una visió intergeneracional i universal, professionalitzades i posades en comú en espais de treball compartit, aconseguirem aquest reconeixement col·lectiu, tan necessari per fer del lleure una veritable eina de transformació social.