Més ànimes cremades

Desirée Bela-Lobedde

Quan es complia gairebé un any de l'incendi de la nau del Gorg a Badalona, en el qual almenys tres persones migrants van perdre la vida, un altre incendi, aquest cop a la plaça Tetúan de Barcelona, es cobrava les vides d'una família de quatre membres, fa poc més d'una setmana.

La història ja l'hem sentit: un matrimoni d'origen migrant (ell, Pakistan; ella, Romania) amb un fill de tres anys i una nena d'un, quedaven atrapats al pati del fons del local ocupat on vivien, una oficina bancària.

Racisme institucional

De la mateixa manera que a l'incendi de la nau del Gorg, la llei d'estrangeria suposa el principal escull perquè les persones migrants puguin aconseguir un habitatge digne. La llei d'estrangeria és racista en la seva concepció i permet la vulneració dels drets humans i civils de les persones migrants, sobretot si migren des de territoris del sud global.

Tot i així, la llei d'estrangeria no és l'únic obstacle. També cal sumar el racisme institucional exercit per les immobiliàries, que en moltes ocasions fa impossible l'accés al lloguer, negant oportunitats residencials pel simple fet de tractar-se de persones migrants.

Racisme estructural

Després hi ha un altre tema del qual cal parlar quan succeeixen aquestes desgràcies: les víctimes són sotmeses a l'escrutini dels mitjans de comunicació i de la seva audiència.

Com va passar en el cas del Gorg i tractant-se de persones migrants, la criminalització de les víctimes està servida. És molt fàcil relacionar ocupació, persones migrants i baralles o altres conflictes veïnals. Aquestes correlacions no es fan en el cas de persones blanques. Es lamenten les seves morts i prou. Però amb les persones migrants i racialitzades és diferent.

Aquesta correlació és perillosa quan es tractar de col·lectius minoritzats, sobre els quals pesen determinats estereotips i sobre els que la majoria de la gent té ja unes idees preconcebudes i que són, en la major part dels casos, negatives. I és més perillós encara en el moment en què la premsa contribueix a perpetuar aquestes idees preconcebudes, reforçant-les.

En el cas de la família que va morir a l'incendi de la plaça Tetuan s'han fet afirmacions prou vergonyoses en alguns mitjans de comunicació, en els quals s'ha arribat a entrevistar veïns de les víctimes perquè corroboressin que, malgrat estar ocupant, tenien el local endreçat i eren persones netes. És a dir, quan s'està parlant de la tràgica mort d'una família, aturar-se a valorar si el local estava net o no és una cosa que ni tan sols s'hauria de plantejar. Des del meu punt de vista hi ha qüestions de més importància que han de ser abordades, abans de voler saber si es tractava de persones netes i decents o no.

Víctimes d'una altra categoria

De nou ens trobem que cal reclamar que les vides negres, migrants i racialitzades importen. I les morts també. I cal reconsiderar totes aquestes situacions.

D'una banda, i a nivell institucional, cal aconseguir que els ajuntaments facin més. És cert que a escala estatal, no poden fer molt contra la llei d'estrangeria. No obstant això potser cal articular polítiques sobre habitatge per prevenir, en la mesura del possible, aquestes situacions.

D'altra banda, els mitjans de comunicació han de començar a reflexionar sobre com enfoquen les notícies relacionades amb la població migrant i racialitzada. Els mitjans de comunicació tenen un poder d'influència enorme en la societat. Aquest poder els permet continuar reforçant els estereotips o, per contra, canviar la narrativa. Aquesta és la seva responsabilitat.

I mentre que, davant la mort de persones racialitzades, els mitjans se centrin en com van viure les persones que van morir o en si eren conflictives o no, en comptes de centrar-se en les causes estructurals que porten a aquestes persones a aquestes situacions i a analitzar-les, continuarem aprofundint en l'estigma que ja pesa sobre aquestes persones.