Ho seguirem dient sense por: davant de la monarquia corrupta, independència

Pere Aragonès, coordinador nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya

Marta Vilalta, secretaria general adjunta d'Esquerra Republicana de Catalunya

Com a republicans i independentistes, compromesos amb el progrés i la justícia social, defensors vehements de la llibertat, ningú ens podrà fer callar. Ni les amenaces ni la repressió, ni la persecució malaltissa de l’extrema dreta i d’aquells que els hi fan el joc, faran que deixem de denunciar la taca de corrupció cada vegada més evident i extensa de la monarquia espanyola, símbol inequívoc de la caducitat d’aquest Estat espanyol. Sempre amb el cap ben alt, i amb tota la solidaritat amb els companys i companyes republicans d’arreu, seguim i seguirem construint la independència de Catalunya. Sense que ningú ens silenciï, perquè ningú ens podrà fer callar i no callarem. No ha callat la presó a Oriol Junqueras ni a la resta de presos polítics, com no ha callat l’exili a Marta Rovira, ni a cap dels exiliats.

Els poders de l’Estat actuen des de la impotència de qui se sap malalt i corcat, de qui només sap respondre des de l’amenaça i la repressió davant de qualsevol que gosi qüestionar —des de l’estricte respecte al joc democràtic— l’ordre establert. Per això necessiten una Llei Mordassa —fàcil de criticar des de l’oposició però que no s’atreveixen a derogar quan governen— que ajudi a apuntalar els fonaments del Règim. Per això tenim un Estat que se sent còmode empresonant a la Presidenta Forcadell pel simple fet d’haver afavorit el debat parlamentari sobre la independència de Catalunya. Per això tenim un Estat que empresona demòcrates per haver permès a la ciutadania votar. I per això tenim un Estat que facilita la fugida d’un Rei que primer va abdicar per intentar protegir la institució dels seus delictes i que ara marxa quan es veu acorralat per l’evidència que durant anys ha cobrat comissions milionàries.

Res ens ha de sorprendre. Cal recordar-ho, per evitar-ne l’oblit gens casual: Joan Carles I és l’hereu directe de Franco, de qui va fer de quaranta anys de dictadura un negoci molt fructífer. I malgrat les operacions d’Estat per intentar marcar distància amb la dictadura i revestir el seu regnat de democràcia, els successius escàndols protagonitzats per ell mateix —amb l’hilarant cacera a Botswana— o la seva família —amb el silenci còmplice d’Urdangarin— demostren que la família reial espanyola està en descomposició i amb ella uns poders de l’Estat que s’han sentit impunes fiant-ho a la seva fidelitat.

Amb tota la complicitat i tota la solidaritat republicana que sempre tindran per part nostra, esdevé una quimera que es produeixi un tomb republicà a l’Estat espanyol que respecti la plurinacionalitat i les llibertats. Desitjant que algun dia Espanya trenqui el jou cortesà i esdevingui una república de drets, el nostre camí és un altre, i és el que ens porta inequívocament a treballar per la independència i cap a la república catalana. Un camí recorregut molt més llarg ja, i amb un suport social inqüestionable.

Seguim, doncs, entossudits en construir un país de benestar, amb drets i oportunitats per a tothom. Un país feminista, amb igualtat real entre dones i homes. Un país pròsper, amb treball digne i que no penalitzi als emprenedors. Un país que estimi el seu entorn natural, que sigui capdavanter en sostenibilitat i procuri per l’equilibri territorial. Un país culte, que aposti decididament per la cultura i l’educació com a eines cabdals per a la transformació social. I un país europeista i compromès amb la pau, la solidaritat i els drets humans. Aquest és el crit d’esperança, de llibertat i de justícia que ressonava per les places de Catalunya el 14 d’abril de 1931, mantingut per Esquerra Republicana durant els nostres 89 anys d’història. I aquest és el crit d’esperança, de llibertat i de justícia que ressonava als col·legis electorals 1 d’octubre de 2017, i ressona encara.

Amb el convenciment que Catalunya és republicana i amb una abraçada fraternal a les companyes Teresa Rodríguez i Ana Pontón i al company Antoni Noguera, seguirem denunciant que la Corona és una organització criminal, que la inviolabilitat del Rei només busca protegir-lo dels seus delictes i que el delicte d’injúries a la Corona no és compatible amb la llibertat d’expressió ni amb la igualtat de tots i totes davant la llei. Per això hem iniciat els tràmits per despenalitzar aquest vergonyós delicte. Perquè avui, davant dels reiterats escàndols de la Casa Reial, tothom es pugui expressar sense por i amb llibertat.

Avui ens han posat a nosaltres en el punt de mira, i per càlcul, per casualitat o per vergonya estival, la fiscalia ha arxivat les denúncies. Però que no es pensin que ens enganyen o ens acontenten. Són massa els represaliats i perseguits encara. Massa les causes obertes contra la llibertat d’expressió i l’independentisme democràtic. I massa les evidències d’injusticia i repressió, protagonitzades per aquest mateix sistema judicial, que portem a les esquenes. I per això manifestem el suport incondicional d’Esquerra a tots aquells que encara estan patint-ho.

Avui, en ple segle XXI, el màxim exponent del Règim del 78 continua sent la monarquia. Un règim arcaic, caduc i obsolet. Un Règim apuntalat pels poders econòmics, mediàtics i judicials. Apuntalat per l’extrema dreta i la dreta extrema. I apuntalat pel PSOE i per la sobreactuació amb la qual Podemos intenta ocultar la seva inacció. Aquesta és la realitat que ens envolta. Però davant les seves amenaces i la seva repressió, el que no farem és callar. Perquè si callem hi perd la democràcia. I la democràcia és la millor aliada per guanyar la República catalana.