Barcelona contra l'apartheid

Arés Perceval, Copresidenta de Lafede.cat i Albert Recio, Vicepresident de la FAVB

La ciutat de Barcelona ha estat des de la recuperació de la democràcia una ciutat referent en la defensa dels drets humans i de la pau. La ciutadania organitzada, les associacions de veïns, oenegés, entitats culturals i de tota mena han liderat i empès els diferents governs locals a liderar una acció internacional basada i fonamentada en la defensa de la gent i dels seus drets.

El cas més paradigmàtic és segurament l'experiència de Sarajevo quan la ciutat sencera, la seva gent es va implicar en una cooperació de ciutat a ciutat, en el seu sentit més ampli, no només d'institució a institució, sinó fins i tot de persona a persona. En un moment on Europa mirava cap a una altra banda en plena guerra dels Balcans i davant d'un setge terrible contra la ciutat símbol de la diversitat, Barcelona aprofitant el seu lideratge olímpic va posar el focus a la guerra i va fer que moltes ciutats d'Europa s'impliquessin en posar fi al setge, a la guerra i a les massacres que estaven succeint en aquells dies. La mobilització ciutadana i el crit contra el setge de Sarajevo van ser imprescindibles en la defensa no només d'una ciutat sinó també d'una idea determinada d'Europa, una Europa multicultural, diversa, que considerava la ciutat assetjada el seu Districte 11.

La veu de les veïnes de Barcelona ha estat un element imprescindible per empènyer així l'acció internacional de Barcelona, ja sigui en aquelles accions que han resultat un èxit com en aquelles que no van reeixir el seu objectiu. Aquest és segurament el cas de l'acord d'amistat Barcelona - Gaza - Tel-Aviv, un acord benintencionat i una iniciativa valenta, que pretenia reconduir les postures israelianes i teixir ponts de diàleg en un moment on calia enfortir el procés de pau iniciat a Oslo uns anys abans i que no estava donant ja els resultats esperats. Les ajudes a la cooperació amb Gaza han estat un èxit i han permès a l'ajuntament desenvolupar una cooperació amb oenegés sobre el terreny i amb una cooperació directe ciutat-ciutat que avui continuen sota el pla director de cooperació. Ara bé l'ajuntament de Tel Aviv mai no va complir amb els seus compromisos, ni va ajudar al desenvolupament de Gaza, ens al contrari, se'n va desmarcar. A més a més l'exèrcit d'Israel va bombardejar i destruir en reiterades ocasions el Barcelona peace park construït amb diners de la ciutadania de Barcelona i recentment el govern d'Israel ha il·legalitzat les principals oenegés de defensa dels drets humans contraparts imprescindibles de la ciutadania organitzada de Barcelona. Més que per construir pons Tel Aviv ha fet servir aquesta relació per amagar les pràctiques d'apartheid que tal i com denuncia Amnistia Internacional també comet sobre la població palestina que viu a Tel Aviv.

Les pitjors prediccions que ja alguns actors advertien en el moment de la firma dels acords d'Oslo s'han fet més paleses que mai. El règim d'Israel ha continuat desenvolupat un sistema de colonització i apartheid sense pal·liatius que no només ha mermat la situació de la població palestina, sinó també els drets de la pròpia població jueva israeliana. Avui les polítiques discriminatòries contra tota la població no jueva i el nacionalisme exacerbat del govern israelià s'han convertit en un referent de la ultradreta i de les amenaces antiliberals que van del trumpisme a Bolsonaro.

30 anys després de la firma de l'acord d'agermanament, la situació que viu el poble palestí és molt pitjor. Els acords d'Oslo van fracassar i demostrar que és impossible construir la pau al marge dels principis del dret internacional i del respecte als Drets Humans. Avui, organitzacions com Amnistia Internacional reconeixen obertament que les diferents pràctiques de l'Estat d'Israel constitueixen crims de persecució i apartheid contra la població palestina, crims de lesa humanitat segons les definicions de l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional i que davant d'això els estats i les institucions han de canviar l'estratègia que han seguit fins ara davant de la qüestió palestina.

La ciutadania de Barcelona i les seves principals organitzacions com la FAVB, sindicats com CCOO i UGT o la Fede.cat, entre moltes d'altres i amb l'aval de gairebé 5.000 signatures de veïns i veïnes de la ciutat recollides en poc més d'un mes, hem demanat que Barcelona lideri aquest canvi que les grans organitzacions de defensa dels drets humans i del dret internacional reclamen. La decisió de l'alcaldia Barcelona de suspendre relacions amb l'estat d'Israel ha enviat un missatge contra la impunitat amb la qual els governs i les institucions israelianes desenvolupen un cruel sistema de persecució i discriminació contra la població palestina.

Suspendre les relacions amb les institucions israelianes incloses amb l'ajuntament amb Tel-Aviv és un imperatiu legal davant dels crims de persecució i apartheid. La resolució del síndic de greuges de la ciutat així ho recomana i la legislació internacional és ben clara quan es tracta de la col·laboració amb actors que cometen crims de lesa humanitat. Suspendre les relacions amb l'Ajuntament de Tel-Aviv, no vol dir trencar els llaços amb la seva ciutadania. Hem d'enfortir els llaços amb la població palestina en la defensa dels seus drets així com amb totes les organitzacions israelianes i internacionals que lluiten contra els crims d'apartheid i en la defensa dels drets humans i de la pau.

Avui Europa mira cap a una altra banda i actua amb una doble vara de mesura insostenible segons qui viola el dret internacional, els Estats són incapaços de liderar noves iniciatives, mentre els crims contra la població palestina s'agreugen dia rere dia. Quan Europa mira cap a una altra banda i els Estats no poden o no volen encaminar accions determinades en defensa dels Drets Humans i del Dret Internacional, les ciutats, les seves institucions poden alçar la veu i liderar el canvi. Quedar-se quiet i no fer res mantenint l'estatus quo no és una opció. Precisament la diplomàcia de ciutats entén que les ciutats poden actuar en l'esfera de les relacions internacionals no només en el marc de la cooperació i de les seves estrictes competències sinó que han de ser capaces d'alçar la veu i liderar accions capaces de transformar i situar els Drets Humans al centre de les relacions internacionals.

Barcelona ha llançat una iniciativa valenta i de mirada llarga. Barcelona envia un missatge a Israel, a Europa i al món. Suspendre les relacions amb les institucions israelianes fins que no posin fi a les pràctiques d'ocupació i apartheid és un missatge per posar fi als crims contra la població palestina i posar les bases per la construcció de la pau basada en els drets humans i el dret internacional. De l'èxit d'aquesta iniciativa no ens hi juguem tan sols el futur a Palestina, sinó la d'un ordre internacional basat en normes i drets humans i fonamentals compartits. Com ha dit Francesa Albanese, relatora especial de Nacions Unides sobre la situació dels drets humans als Territoris Palestins Ocupats: "Només fa falta una persona o un grup de persones amb principis per començar a corregir el camí de la injusticia i fer història. Defensar la legislació internacional sobre drets humans no es pot considerar mai una decisió equivocada"