Atemptats de Barcelona i Cambrils: factors psicològics de la radicalització gihadista

Joseba Achotegui

Psiquiatra. Psicoterapaeuta. Secretari General de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria

Un any passa ràpid, però lamentablement amb prou feines si hi ha hagut en aquest temps debats, i no diguem estudis, sobre les causes dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils. A la nostra societat li costa passar dels gestos, per benintencionats que siguin, a l'anàlisi de les realitats socials. I poques realitats són més importants d'analitzar que el malestar que pot portar dotze joves a matar indiscriminadament els seus conciutadans.

Plantejaré breument alguns factors psicològics i psicosocials que són importants d'analitzar:

1.-La cerca entre aquests joves d'imatges parentals fortes davant la desvaloració dels pares reals. L'imam carismàtic com a pare fort, a imitar, a seguir. A França s'ha estudiat molt aquest procés en joves radicalitzats que descriuen els seus pares com a persones no integrades en la societat d'acolliment, als quals veuen com a fracassats en el seu projecte migratori, envellits prematurament, que viuen un duel migratori cronificat, que no són un model a seguir. Tot això s'ha accentuat amb la crisi que ha destrossat innombrables projectes migratoris.

2.-El factor de la manipulació de la culpa. Sabem que aquests nois havien pres drogues, havien tingut conductes incompatibles amb la seva religió, i se'ls va manipular amb la idea que havien de redimir-se, reparar els seus pecats. És fàcil manipular el sentiment de culpa. De fet, és una de les especialitats de tots els sistemes de poder. Tal com ho va descriure magistralment Melanie Klein, és molt important que la reparació de la culpa no sigui grandiosa i sàdica, i no acabi generant més sofriment que el problema en si.

3.-Eren joves amb un rol i un futur secundari en la societat que segueix funcionant amb una etnificació del mercat de treball en el qual, no ja els immigrants nouvinguts, sinó els seus fills segueixen ocupant, com a col·lectiu, l'estrat més baix del mercat laboral, mostrant que l'ascensor social funciona amb moltes dificultats.

Eren joves amb baix nivell de qualificació, combinaven treballs d'obrers a fàbriques, com Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atropellament a les Rambles, o un ajudant de cuina com Youssef Aallaa… amb períodes a l'atur. Cap dels 12 joves de tot el grup anava a la universitat, com fan molts joves autòctons de la seva edat del seu propi poble. Cap d'ells tenia una parella autòctona.

Com mostren els estudis efectuats a França, en arribar l'adolescència, la bretxa en relació a la classe social s'amplia cada vegada més: els joves immigrants descriuen amb ressentiment quin és el moment en el qual a molts joves autòctons els pares els envien els estius als Estats Units o al Canadà per perfeccionar l'anglès, els compren un cotxe….. No és aquest per descomptat el perfil d'aquests joves de Ripoll que encadenaven treballs de baixa qualificació amb períodes d'atur.

De totes maneres aquesta problemàtica és complexa per ser relacionada amb la radicalització, perquè altres joves immigrants, també estan exclosos socialment però no es radicalitzen. Potser les bandes llatines, salvant les distàncies, podrien anar en aquesta línia, buscant la creació d'una nova identitat.

4. –La necessitat de replantejar el model escolar perquè existeixi una real igualtat d'oportunitats en la formació i posterior accés al mercat de treball. Els immigrants tenen el doble de fracàs escolar que els autòctons, segons dades d'aquest mateix any, i es troben segregats en el model educatiu, sense accés a l'educació concertada (Només el 12% hi accedeix)

5.-Però, malgrat les seves limitacions, l'escola és un espai de trobada amb els professors, companys d'altres grups….. i quan l'escola acaba es produeix una gran desvinculació, els joves immigrants tendeixen a desconnectar-se dels ambients autòctons i d'altres grups, a guetitzar-se. Queda l'esport com a espai de socialització, però els immigrants amb prou feines fan esport, tal com mostren les nostres pròpies dades en el SAPPIR (Servei d'Atenció Psicopatológica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats). Hi ha molts factors relacionats amb aquest fet. Les dificultats d'accés, de federar-se, etc. són un dels aspectes que es podrien solucionar més fàcilment.

Només és una llista de problemes a analitzar. I m'he quedat curt. En propers articles afegiré més factors psicològics a tenir en compte.