Adéu a les goteres i els lavabos antics: hola, escola!

En les darreres setmanes hem parlat d’educació i molt dels docents, però avui toca parlar de les escoles. Hi ha decisions i mesures polítiques que es noten i es toquen quan entres a l’escola del teu barri. La que el Govern ha aprovat aquesta setmana amb el Fons Actualitza Escola és un exemple clar.

Parlem de 100 milions d’euros destinats directament a millorar i rehabilitar les escoles públiques de Catalunya. Però no és només una xifra gran. És un avenç, un deute i un reconeixement.

Un avenç perquè fins ara, aquesta partida era de 34 milions. Passem a gairebé quadruplicar la inversió. I això, en educació, es tradueix en coses molt concretes. De què estem parlant exactament?

Parlem de finestres que no tanquen bé i fan entrar el fred a l’hivern. De cobertes que filtren aigua quan plou. De calderes antigues que consumeixen massa. També de lavabos que necessiten una actualització urgent, i de menjadors que ja no responen a les necessitats actuals. I sí, també, de retirar fibrociment, un tema que preocupa moltes famílies. D’un deute amb la qualitat dels centres.

Per això, aquest nou fons vol actuar just aquí: en el dia a dia real dels centres.

Pot semblar que no són grans obres, però es tracta d’intervencions necessàries, pràctiques, i urgents, que pretenen arribar als estàndards que tothom coincideix que han de tenir les escoles.

A més la mesura és un reconeixement a la tasca municipal.  A 723 municipis d’arreu del país. I això és clau. Els municipis han sostingut en els darrers anys, de vegades molt sols, el manteniment d’escoles molt antigues. I ara, amb aquesta injecció econòmica podran accelerar la feina que estaven fent.

Les escoles són un punt de trobada, de cohesió i de vida comunitària. Són en alguns municipis, els equipaments més transitats i més transformadors.

La mesura serà àgil i ràpida. L’agilitat és una de les obsessions d’aquest govern: transformar les formes de fer de l’administració per agilitzar-la. En aquest cas en concret, els diners els posa la Generalitat, però la gestió la faran els ajuntaments.

Perquè són els municipis els que coneixen millor que ningú l’estat real de les escoles. Saben quin lavabo no funciona, quina teulada fa anys que dona problemes o quin menjador ha quedat petit.

En lloc d’un sistema centralitzat i sovint lent, s’aposta per una lògica més àgil: qui detecta el problema, també pot activar la solució. Menys burocràcia i més capacitat d’actuar.

Relacionat amb aquest tema

El Govern aprova un fons extraordinari de 100 milions per fer obres de millora en escoles

ACN

Quins centres de primària i instituts-escola podran accedir? La mesura se centra en centres construïts o rehabilitats abans del 2007.

No és una data casual. Marca un punt a partir del qual molts edificis ja incorporen criteris més moderns d’eficiència, accessibilitat i seguretat.

Per tant, el focus es posa en aquells centres que, per antiguitat, tenen més probabilitats de necessitar una actualització urgent.

I què veuran les famílies? Primer, veuran accelerades respostes a les demandes que segurament estaven fent des de fa temps. Coses molt senzilles però molt importants.

Vol dir aules més confortables. Menys fred a l’hivern i menys calor a l’estiu. Aules sense goteres. Espais més moderns per dinar. Lavabos en condicions!

Vol dir, en definitiva, que l’escola on portem els nostres fills i filles s’assembli més al que esperem d’un servei públic del segle XXI. Perquè l’espai físic té impacte en l’aprenentatge. I molt!

Aquesta mesura també ens recorda que tot i que els centres educatius que s’han de fer nous han de ser una prioritat, hem d’entendre que el manteniment importa tant com la construcció. Cuidar i actualitzar el que tenim és essencial.

Amb la mesura anunciada tindrem resultats visibles molt ràpid. Resultats d’aquells que no cal explicar gaire, que es noten només entrar per la porta de l’escola de la teva escola.

100 milions poden semblar només una partida pressupostària. Però educar també és això: dir adéu a les goteres… i donar la benvinguda a escoles que estiguin, per fi, a l’altura del que mereixen els nostres infants.