Òmnium se sobreposa a l'empresonament de Cuixart amb un creixent suport social

Nascuda el 1961, Òmnium Cultural viu probablement el moment de major impacte social de la seva història. A punt d'assolir els 100.000 socis, una xifra impensable no fa pas tant i que és fruit de l'espectacular creixement dels darrers anys, l'entitat s'ha rejovenit, ha estat capaç d'ampliar els seus missatges i arribar a sectors als quals segurament no hi arribava en el passat. Ara bé, alhora viu una de les situacions més complicades que ha patit mai, perquè des de fa més de 100 dies –la xifra es va complir aquest dimecres, el mateix dia que agents de la Guàrdia Civil han escorcollat la seva seu–, el seu president, Jordi Cuixart, està tancat a la presó de Soto del Real acusat d'un delicte de sedició.

Com afecta en el dia a dia de l'entitat l'empresonament de Cuixart? "La seva absència té un impacte fotut a nivell emocional, però a nivell operatiu estem desenvolupant el mateix projecte que quan estava fora. Mantenim tota l'activitat regular, perquè si no ho féssim els que ens volen silenciar haurien guanyat", explica el portaveu de l'entitat, Marcel Mauri. Circumstancialment, a ell li ha tocat rellevar-lo com a principal rostre d'Òmnium tant a les grans mobilitzacions com a l'hora d'atendre els mitjans de comunicació. En aquest sentit, els membres de l'actual junta sí que s'han vist obligats a fer un pas endavant per la situació actual.

Més enllà de les moltes mobilitzacions per reclamar l'alliberament dels diferents presos vinculats al procés –ara mateix Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, a més de Cuixart–, els darrers mesos l'entitat ha celebrat alguns dels seus grans esdeveniments anuals, com ara la Mostra de curtmetratges i nous formats audiovisuals VOC o la 67a edició de la Nit de Santa Llúcia, que va fer-se el 15 de desembre al pavelló de Virrei Amat, al districte barceloní de Nou Barris. Que l'activitat no s'ha aturat s'evidencia en entrar a la seu de l'entitat, situada al carrer Diputació, que bull d'entrades i sortides de persones, de reunions constants, de trucades...

Del 1963 al 1967, en plena dictadura, Òmnium Cultural va ser tancada per ordre governativa, "però mai fins ara s'havien atrevit a empresonar-ne el president", admet Mauri. Per tot plegat, afegeix que la situació actual provoca que "no sentim la tranquil·litat que una entitat com la nostra hauria de tenir en un país democràtic. Així que seguim treballant per enfortir la democràcia i els drets civils, que ara mateix veiem amenaçats".

Entendre "com ser més útils" a la societat

A diferència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ara mateix debat el seu full de ruta per a aquest 2018 i es posiciona en el debat partidista, el portaveu d'Òmnium subratlla que l'entitat "fuig del regat curt de la política i no ens fiquem en les qüestions que toca decidir als partits i les institucions. Creiem que la societat civil té un paper molt important en un país com el nostre, els partits han de tenir el seu i és bo que les entitats siguin independents". En aquest sentit, Mauri recorda que ja fa uns anys Òmnium va decidir renunciar a rebre qualsevol subvenció de la Generalitat. El 2016, per exemple, les subvencions van representar tot just el 3% dels ingressos de l'entitat –superiors als 4,4 milions d'euros– i totes corresponien a administracions locals o supramunicipals, com ara la Diputació de Barcelona.

Segons Mauri, aquesta independència és una de les claus de l'èxit actual d'Òmnium. Després de viure una lenta decadència, l'entitat va començar a revitalitzar-se a partir del 2002, quan Jordi Porta va assolir-ne la presidència. En aquell moment, Òmnium tot just comptava amb uns 12.000 socis. Vuit anys més tard, quan Muriel Casals va rellevar Porta, ja s'havia enfilat per damunt dels 20.000 i a partir d'aleshores el creixement és imparable, amb 50.000 associats el 2015, 63.000 a l'inici del 2017 i més de 97.000 ara mateix. Els darrers mesos, l'allau de nous socis ha estat constant, amb 4.000 altes al setembre o més de 9.000 durant l'octubre, el mes de l'empresonament de Jordi Cuixart. "Crec que la ciutadania té la sensació que som una entitat seriosa, que treballa de forma transversal pel progrés del país seguint els seus objectius fundacionals (llengua, cultura, educació i cohesió social) i ho fa sense estridències. No hem estat mai els de 'tenim pressa', sinó els de 'tenim feina', i no volem que el nostre país es divideixi, sinó que treballem amb la màxima que Catalunya ha de poder ser un sol poble", apunta Mauri.

El portaveu de l'entitat subratlla que arran de l'arribada de Jordi Porta, "el que fa Òmnium és intentar llegir el que està succeint al voltant i entendre com pot ser més útil a la societat. Això passa per no renunciar als principis que l'han identificat sempre, però alhora per anar-los actualitzant i ser el més transversal possible. Hem intentat arriscar i estirar les nostres costures i no limitar-nos a treballar amb les entitats amb qui ens sentíem més còmodes". Per exemple, una de les campanyes desenvolupades el darrer any va ser Lluites Compartides, que mostra "lluites que han permès que el país progressés", des de la reclamació d'uns carrers dignes, la presència d'un CAP, la immersió lingüística, el dret a decidir, la defensa del dret a un habitatge digne o l'acollida dels refugiats. "No ens volíem apropiar de cap lluita i segurament n'hi ha que en el seu moment no van tenir el suport d'Òmnium, però la campanya volia posar en valor els grans consensos d'aquest país, que han tingut com a voluntat que progressés".

Ara bé, si ens cenyim als resultats de les eleccions del 21 de desembre, la formació més votada va ser Ciutadans, que des de la seva aparició qüestiona un d'aquests consensos de país, com és la immersió lingüística. Amb tot, Mauri està convençut "que la immensa majoria de la població que ha votat C's està contentíssima que els seus fills acabin l'etapa escolar sabent parlar català i castellà". "Potser ens toca explicar-nos millor i tornar a recuperar per què neix la immersió lingüística", afegeix Mauri, per a qui potser "hi ha una part del país que no hem escoltat prou". Tot i considerar que l'únic conflicte social que hi ha a Catalunya el genera la "situació econòmica", sí que assumeix que "com a qualsevol societat democràtica madura hi ha debats de molta intensitat que poden arribar a polaritzar molt i això també ha passat aquí. La societat civil ha de tenir la capacitat per generar diàlegs necessaris als que els partits per les seves dinàmiques no poden arribar". De moment, el que sembla clar, és que la maquinària d'Òmnium, cada cop més sòlida, no s'aturarà.