La nova cúpula dels Mossos agafa el comandament amb l’accent posat en la paritat però entre acusacions de "purga"

Que la substitució del major Josep Lluís Trapero al capdavant del Mossos d'Esquadra no seria gens fàcil ni exempt de controvèrsia era una realitat que es donava per descomptada al Departament d’Interior que dirigeix el conseller Joan Ignasi Elena. El relleu de Trapero pel nou comissari en cap, Josep Maria Estela, era una destitució anunciada com ja va explicar Públic. I com era d'esperar, la destitució de Trapero no ha estat exempta de crítica, especialment en determinats cercles periodístics i polítics. I darrere del nomenament d’Estela ha esdevingut la lògica remodelació de la resta de la cúpula dels Mossos que tampoc està sent gens plàcida. Els nous comandaments agafen les regnes de la policia catalana, formada per més de 17.000 agents, entre acusacions de "purga" i insinuacions sobre l’intent de frenar determinades investigacions contra dirigents de Junts.

Unes acusacions que aquest dimarts ha posat damunt la taula el primer secretari del PSC, Salvador Illa, situant la polèmica sobre els canvis als Mossos en l’esfera de la pugna política. Els socialistes han trobat la complicitat de Ciutadans i el PP en la denúncia d'una suposada "purga" i En Comú Podem també s’ha mostrat crític amb la remodelació encara que de forma més mesurada. L’oposició ha demanat la compareixença del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, al Parlament per donar explicacions. Els responsables d’Interior neguen taxativament les acusacions de "purga" o de frenar determinades investigacions i justifiquen la remodelació única i exclusivament per mirar d’aconseguir una major feminització dels principals càrrecs dels Mossos i en el rejoveniment de la cadena de comandament.

Fonts pròximes a Elena atribueixen les acusacions a "un intent de politització d’allò que és normal en tots els cossos policials com és el canvi de comandaments en funció dels relleus en els governs". I justifiquen bona part dels canvis en el fet que "és la cúpula amb major presència de dones de la història, acostant-se a l’objectiu de la legislatura de com a mínim una tercera part de dones comandaments", asseguren.

Canvis estructurals a tot el cos

El nomenament de Josep Maria Estela com a comissari en cap en substitució de Trapero ja va anar acompanyat de la presentació de la nova Prefectura integrada pel comissari Eduard Sallent, la intendenta Rosa Bosch i la inspectora Montserrat Escudé com a portaveu. Aquesta cúpula ha estat la pedra de toc de la profunda renovació de l’estructura de comandaments de la Policia de la Generalitat que ara s’ha formalitzat. "Amb l’objectiu de vertebrar una policia més social, propera, jove, feminitzada i innovadora, per fer front als nous reptes de seguretat del nostre país", asseguren des d’Interior.

La segona fase d’aquesta forta reestructuració organitzativa inclou tres nivells directius: Prefectura, Direcció estratègica (Prefectura, Comissaries Superiors, Comissaria General Tècnica de Planificació de la Seguretat, portaveu i cap de gabinet de Prefectura) i Direcció operativa (Prefectura, Direcció estratègica i caps territorials i de comissaries generals). Aquesta remodelació implica canvis que afecten 31 comandaments, 14 provinents del territori i 17 que estaven destinats als serveis centrals. Dels 31 comandaments, 7 són comissaris, 19 són intendents i intendentes i 5 són inspectors i inspectores.

La investigació de dirigents de Junts, al centre de la polèmica

Però tot i la trentena de canvis efectuats, de tots ells només un nom ha ressaltat. La de l’intendent Toni Rodríguez, que dirigia la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC) dels Mossos i que ha estat substituït per Ramon Chacón. Aquesta és la comissaria que porta investigacions sensibles per exemple sobre presumpta corrupció política, i el fet que algunes estiguessin relacionades amb dirigents de Junts ha estat utilitzat per insinuar quan no apuntar la voluntat de frenar aquestes investigacions amb el canvi de titularitat. Els casos tindrien a veure amb l’exconseller del ram, Miquel Buch, investigat per haver destinat un escorta a l’expresident Carles Puigdemont, suposadament de forma irregular; i l’afer de presumptes irregularitats que hauria comés la presidenta del Parlament, Laura Borràs, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.

"La nova organització afrontarà la lluita contra la corrupció amb totes les garanties per evitar ingerències polítiques i podrà indagar sense flaqueses el finançament il·legal dels partits i la malversació per part de dirigents polítics"

Fonts del Departament d’Interior consultades consideren les acusacions de "despropòsit" i creuen que "suposa una greu desconsideració cap als nous comandaments que tenen la mateixa professionalitat que els anteriors". Aquestes mateixes fonts asseguren que totes les investigacions en curs continuaran com fins ara. "La nova organització afrontarà la lluita contra la corrupció amb totes les garanties per evitar ingerències polítiques i podrà indagar sense flaqueses el finançament il·legal dels partits i la malversació per part de dirigents polítics", afirmen fonts pròximes a Elena.

A més, cal recordar que tot i que l’actual director de la Policia, Pere Ferrer, provingui de l’etapa anterior dirigida per Junts, la remodelació dels Mossos ha estat dirigida personalment pel conseller Elena, un exdirigent socialista nomenat a instàncies d’Esquerra. "Si d’alguna cosa és garantia ERC és de compromís contra la corrupció. És un partit de 90 anys d’història sense ni un sol cas de corrupció" apunten fonts pròximes a Elena. El predecesor de Chacon, l'intendent Toni Rodríguez, serà ara el nou cap de l'Àrea Bàsica de Rubí.

L’oposició carrega en bloc i demana la compareixença

Illa: "Retirar el responsable d'investigació dels Mossos i no explicar per què es fan els canvis dient que es vol feminitzar el cos, no és convincent"

Malgrat tot l’afer es ja material de primera per la controvèrsia política. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, s'ha mostrat "molt preocupat" per les informacions periodístiques que, segons ha dit, apunten a una possible "purga i politització" del cos dels Mossos. "Per aquí no es pot passar. Hem demanat compareixences i iniciarem tot un treball parlamentari per arribar al fons de l'assumpte", ha afirmat aquest dimarts en una entrevista a Ràdio 4 i La 2. Illa considera que els canvis a la cúpula dels Mossos que s'han desencadenat després de la substitució del major Josep Lluís Trapero "sembla una purga".

Considera que no s'està explicant el per què dels canvis. "Retirar el responsable d'investigació dels Mossos i no explicar per què es fan els canvis dient que es vol feminitzar el cos, no és convincent", ha afegit. El primer secretari del PSC ha assenyalat que, segons han publicat periodistes, s'estan esborrant correus electrònics i, davant d'aquesta situació, ha recordat que el grup parlamentari del PSC ha demanat la compareixença del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró. "Si s'han esborrat correus i hi ha interferències polítiques, ho volem saber", ha afirmat.

A l’acusació de "purga" s’hi ha sumat Ciutadans i el PP que també han demanat la compareixença del conseller Elena al Parlament. De fet, el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha demanat la creació d'una comissió d'investigació al Parlament arran de la remodelació de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, que ha qualificat de "purga". Carrizosa ha anunciat que ja han demanat al PPC, Vox i PSC que donin suport a la seva proposta. El portaveu ha acusat al Govern de voler convertir el cos policial en una "policia política". Ciutadans denuncia que el Govern vol "fer-se" amb el control dels Mossos pels "seus propis fins". Vox ha parlat directament de "practiques mafioses".

D’altra banda, En Comú Podem s’ha manifestat també críticament però de forma més moderada. El diputat d'En Comú Podem Lucas Ferro assegura que "quan algú que aparentment mereixia ser premiat pel seu esforç i feina és suposadament castigat, és una situació que mereix compareixença pública". "Si no es un càstig, realment s'hi assembla bastant", ha insistit. I finalment, el diputat de la CUP al Parlament, Carles Riera, considera "lògic" que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, comparegui al Parlament, però no tant per parlar de noms sinó de polítiques, ha assegurat. Segons ha dit Riera, "els canvis de noms han d'afavorir i facilitar els canvis en polítiques". I ha posat com a exemples que la CUP està preocupada pel fet que els Mossos tinguin una "intervenció militaritzada" en desnonaments de famílies o per la "impunitat" que actuen contra la "dissidència política".

La cúpula dels Mossos més paritària de la història

"És la cúpula més paritària de la història dels Mossos d’Esquadra i la que té una major presència de dones"

Així doncs, totes les forces de l’oposició coincideixen per diversos motius en demanar que Elena doni explicacions al Parlament. Fonts pròximes al conseller asseguren que no hi ha cap inconvenient en informar al Parlament d’uns canvis però ja avancen que suposen "la cúpula més paritària de la història dels Mossos d’Esquadra i la que té una major presència de dones". La Prefectura està formada per una tercera part de dones i la direcció estratègica té un 50% de dones. Al sumar-hi un 26% de dones a la Direcció Operativa i un 23% de dones a les posicions de sots cap de Comissaries Generals o Regions Policials. "Mai a la història hi havia hagut tanta presència femenina als llocs de comandaments de la policia catalana. El maig del 2021, per exemple, no hi havia cap dona comandament a la Prefectura ni cap dona comandament a la direcció estratègica", asseguren aquestes mateixes fonts. Representativitat femenina que es preveu augmentar amb les noves convocatòries de promoció fins a superar que almenys un terç de la cúpula de la direcció de Mossos d’Esquadra siguin dones abans del final de la legislatura.

Rejovenir i més proximitat

El segon objectiu de la reforma dels Mossos és el relleu generacional. La mitjana d’edat canvia de 56 a 50 anys a la prefectura i de 55 a 49 anys a la direcció estratègica quan la mitjana d’edat entre el grup de comissaris és de 57 anys. Amb la nova organització definida, el cos també reforça el model de proximitat propi del cos de Mossos d’Esquadra, asseguren des d’Interior.

Respecte als canvis, la llista és llarga però destaquen els nomenaments de David Boneta com a cap de la Comissaria Superior de Coordinació Territorial i de Xavier Porcuna com a responsable de la Comissaria Superior de Coordinació Central.