LaïcismeNomenar “alcaldessa perpètua” una figura religiosa, una pràctica franquista que PSC i Cs han recuperat a Sant Vicenç dels Horts

El ple de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts va aprovar la setmana passada nomenar “alcaldessa perpètua” de municipi a la Verge de la Soledat, en homenatge a una confraria local cada Setmana Santa amb una concorreguda processó. El nomenament va ser una iniciativa de Ciutadans que va tenir el suport del PSC, que amb vuit regidors ostenta l’alcaldia. En canvi, s’hi van oposar tant Junts per Sant Vicenç, on hi ha ERC, és el principal grup de l’oposició i també té vuit regidors, i Sant Vicenç en Comú, que s’hi han mostrat molt crítics.

Nomenar alcaldessa perpètua una figura religiosa era una pràctica molt habitual durant la dictadura franquista, en temps de nacionalcatolicisme, però en canvi se’n troben molt pocs casos en democràcia. Un dels pocs exemples el trobem a l’Ajuntament de Calp, que a l’agost d’enguany també va nomenar alcaldessa perpètua la Mare de Déu de les Neus, patrona de la localitat. En el seu cas va fer-ho amb els vots de PP i, també, de Cs. En canvi, els regidors socialistes van votar-hi en contra. Es dona la circumstància que Calp també té un alcalde perpetu, en aquest cas el Santíssim Crist de la Suor, nomenat el 1949, en plena dictadura.

En el cas de Sant Vicenç dels Horts, el reconeixement vol ser un homenatge a la Cofradía Cristo de la Salud y Virgen de la Soledad que enguany arriba al seu vintè aniversari. L’entitat, que reuneix centenars de persones, sempre ha comptat amb el suport del govern municipal, amb independència que al capdavant hi estigués ICV, PSC o ERC, que s’ha traduït en subvencions anuals de desenes de milers d’euros.

Ara bé, nomenar el patró o patrona municipal o una determinada mare de déu com a alcaldessa perpètua és una pràctica més pròpia d’altres èpoques. Només cal per fer una cerca ràpida per detectar com aquest tipus de distincions honorífiques eren relativament habituals durant la dictadura, però que van acabar-se en democràcia, quan teòricament va consagrar-se la separació entre Església catòlica i Estat.

Per exemple, Cornellà de Llobregat tenia la Verge del Roser com a “alcaldessa perpètua i celestial” des del 1959, però en un ple del 2017 es va aprovar la revocació de la distinció. Altea, al País Valencià, té com a alcaldessa honorària la Mare de Déu del Consol. La Mare de Déu de l’Assumpció és l’alcaldessa perpètua de Museros, un municipi de l’Horta Nord, també al País Valencià. La Mare de Déu dels Lliris és l’alcaldessa perpètua d’Alcoi des del 1967. València també va aprovar una distinció similar, en el seu cas per a la Verge dels Desemparats.