Entrevista a Xavier Antich, president d'Òmnium"La Nit de Santa Llúcia havia tocat sostre, calia una Nit de les Lletres Catalanes per augmentar-ne l'impacte i el prestigi"
El president d'Òmnium explica el canvi en la gran nit literària del país, just el primer dia de Santa Llúcia sense gala després de 74 edicions, i analitza la situació del català i l'impacte del fenomen migratori

Barcelona--Actualitzat a
Xavier Antich (La Seu d'Urgell, 1962) és el president d'Òmnium des del febrer del 2022, quan va agafar el testimoni de l'emblemàtic Jordi Cuixart després de la seva sortida de la presó. Antich va arribar al càrrec sent ja una persona coneguda com a figura important de la intel·lectualitat catalana, a partir de la seva tasca com a filòsof, escriptor, columnista i professor d'Estètica de la Universitat de Girona. Òmnium ha esdevingut l'entitat no només de referència de la llengua i la cultura catalana sinó la més gran de Catalunya, arribant a tenir prop de 200.000 socis i sòcies. Antich ha pilotat aquest transatlàntic de la societat civil en l'època posterior al procés independentista, en què Òmnium va tenir un paper destacat. I el paper de l'entitat per a la vitalitat de la cultura i la llengua catalana s'erigeix també com a fonamental.
Antich explica en aquesta entrevista perquè aquest dissabte, 13 de desembre, no hi haurà per primer cop en 75 anys la gala de premis de la Nit de Santa Llúcia i les claus de la pròxima Nit de les Lletres Catalanes que s'estrenarà el pròxim mes de març. Alhora que avalua i diagnostica la situació de la llengua catalana, sense defugir temes com la immigració, sempre amb una aposta contundent per construir la catalanitat des de la cohesió social.

Hauríem d'estar ultimant preparatius per a la Nit de Santa Llúcia, la gala per excel·lència de les lletres catalanes al nostre país que organitzava Òmnium. Perquè han decidit substituir-la per la futura Nit de les Lletres Catalanes, 75 anys després?
Partíem d'un projecte molt consolidat, que es crea el 1951 i aquest any tocava el 75 aniversari, però que evidentment quan se va crear tenia un context radicalment diferent del que vivim el 2025. A Òmnium podíem haver continuat fent la Nit de Santa Llúcia, segurament, 75 anys més, però ens semblava que en el 2025 el món del llibre tenia reptes diferents de quan la Nit de Santa Llúcia es va crear. La Nit de Santa Llúcia ja havia tingut algunes modificacions substancials durant la seva història, d'aquella època en què es feien sopars multitudinaris per tot el país, fins ara amb un format més televisiu. Però consideràvem que havíem d'abordar els reptes que té el món del llibre avui, i veure com la Nit de Santa Llúcia podia contribuir a allò que és l'objectiu fundacional, que és prestigiar les lletres catalanes en tota la seva diversitat i augmentar el nombre de lectors, ja que la cultura catalana, des de la Renaixença, té vocació de majories, i no de ser una cultura minoritària.
Però perquè l'han substituït per la nova Nit de les Lletres Catalanes?
Ens semblava que la Nit de Santa Llúcia, en el seu model, ja havia arribat al seu sostre en els darrers anys. I que per arribar a més gent, a més lectors i a més impacte i més prestigi de les lletres catalanes calia canviar de model.
La Nit de Santa Llúcia havia tocat sostre, calia una Nit de les Lletres Catalanes per augmentar-ne l'impacte i el prestigi
I a banda del canvi de model també canvi de data i es farà el 14 de març. Perquè?
Perquè el canvi obligava a retocar moltes coses. D'entrada pensàvem que havia de ser la nit dels Premis Òmnium per ser una nit de país. Catalunya no té un gran esdeveniment de les lletres, semblant al que té el món audiovisual amb els Gaudí. I ens semblava que per la potència de la literatura, per la potència del sector editorial, de la xarxa de llibreries i biblioteques, necessitàvem un esdeveniment molt més gran que el que teníem. Aquest canvi d'escala ens va obligar a plantejar-nos el canvi de model, i d'aquí també bona part de la raó del canvi de data, per ser el tret de sortida de la campanya de Sant Jordi, que és l'esdeveniment que centralitza la gran producció editorial.
La Nit de les Lletres Catalanes serà el gran preàmbul de Sant Jordi?
Exacte. Perquè la Nit de Santa Llúcia era un gran anunci de llibres, però els llibres no arribaven a les llibreries fins tres o quatre mesos després. Això, en termes comunicatius, és cremar una gran notícia. Volem escurçar tot aquest procediment i acostar-lo per estirar el Sant Jordi més enllà d'un dia, que també és un dels objectius de la transformació.
També canvia l'organització que no serà d'Òmnium en solitari. Compartiu amb l'Institut d'Estudis Catalans i hi participen altres actors com 3Cat entre d'altres. Han buscat acumular forces en aquest nou format?
Sí, i és una de les raons que més ens satisfà del canvi. La Nit de Santa Llúcia era la gala televisada dels Premis Literaris d'Òmnium. Però pensem que, si havia de ser un esdeveniment de país, havíem de renunciar al protagonisme de l'entitat i buscar coorganitzadors. L'Institut d'Estudis Catalans és la nostra Acadèmia Nacional de la Llengua, de prestigi reconegut, i a més que evita la fragmentació de tots els territoris de parla lingüística, que era un dels problemes que volíem esmenar, perquè l'IEC representa tot el domini lingüístic i, per tant, impacta sobre els 10 milions de persones a les quals volem arribar.
La Nit de les Lletres Catalanes no quedarà lligada a una data concreta. Serà una gala televisiva en prime time, un dissabte a la nit
I a més, hem buscat la complicitat de tot el sector, des del Gremi d'Editors de Catalunya, l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, fins al Gremi de Llibreters o entitats que per nosaltres són de referència com el PEN català, la Fira del Còmic... Hem construït una gran aliança en què Òmnium perd protagonisme però per fer l'aposta per un gran esdeveniment de país.
Quins seran els canvis més rellevants?
N'hi ha dos. El primer té a veure amb la complicitat amb 3Cat i per tant amb la dimensió comunicativa. La Nit de Santa Llúcia s'esqueia quan tocava, i per tant podia ser un dia feiner, amb el compromís de TV3 de retransmetre-ho abans del TN i durava 50 minuts. La Nit de les Lletres Catalanes no quedarà lligada a una data concreta. Serà una gala televisiva en prime time, un dissabte a la nit, de dues hores. 3Cat ha estat una de les grans aliades de la transformació i per buscar la capacitat d'impacte ens obligava a canviar també una mica el format televisiu i fins i tot el dia.
I el segon? Canviaran els premis?
La Nit de Santa Llúcia tenia premis històrics, des del Sant Jordi de novel·la, al Mercè Rodoreda de contes i narracions o el Carles Riba de poesia, però no cobria totes les lletres catalanes. Hi havia forats que per a nosaltres eren molt importants, com per exemple la literatura dramàtica. Ara s'incorpora un premi a obra inèdita de literatura dramàtica que és el Premi Àngel Guimerà. Tampoc hi havia cap premi a la traducció i ara incorporem amb tota la dignitat un premi que ja existia però d'impacte reduït com és el Montserrat Franquesa de Traducció del PEN català. També ens satisfà molt incorporar el premi al millor còmic en català, i un premi a obra de nous autors, entre d'altres.
Seran els Premis Gaudí de les lletres catalanes. S'han inspirat en les gales de premis cinematogràfiques?
Podria ser un bon símil. És una evidència que la Nit dels Gaudí atorga una visibilitat al món de l'audiovisual català extraordinària. En l'àmbit del món del llibre no existia res semblant. El més semblant era la Nit de Santa Llúcia, però no representava això. I, per tant, sí que aspirem a què sigui una cosa que, de manera quantitativa molt ràpida, dupliqui l'impacte que teníem.
Que suposa duplicar impacte?
Nosaltres havíem arribat a una gala televisiva que oscil·lava al voltant de les 150.000 persones d'audiència. No estava malament però ara esperem arribar als 300.000 espectadors. Per això el canvi de format, amb una posada en escena molt atractiva, molt lúdica, que no sigui carregosa. Tindrem només una dotzena de premis, com a molt, i amb l'atractiu que té el món del llibre, mitjançant una gala que ara no existia.
Com veu el president d'Òmnium la salut del català després de les últimes dades que indiquen un ús cada cop més baix especialment a l'àrea metropolitana?
La veiem amb molta preocupació. Les dades han confirmat una cosa que jo crec que tothom experimentava, que és el descens de l'ús social. Cada vegada s'utilitza menys el català. Ara tenim una diagnosi arran de l'Enquesta d'Usos Lingüístics, amb un mapa molt precís, que ens indica on estan els problemes. Cal dir que Òmnium ja va encarregar unes enquestes pròpies al 2021 que ens van permetre un mapa que anticipava el que ara ha consolidat l'Enquesta d'Usos Lingüístics.
El català és ara una prioritat de país?
Nosaltres hem tornat una mica als bàsics. Òmnium és llengua, cultura i país, i la llengua en aquests anys del procés, ni per Òmnium ni per al país havia estat al capdavant de tot. Òmnium ja porta tres anys que ha posat la llengua com a primer objectiu estratègic de treball de l'entitat. I cal reconèixer la situació d'emergència lingüística, però tenim la sensació, i creiem que des d'Òmnium hi hem contribuït, que el país ara s'hi ha posat i tenim molt clara consciència del problema.
Cal reconèixer la situació d'emergència lingüística, però tenim la sensació, i creiem que des d'Òmnium hi hem contribuït, que el país ara s'hi ha posat
Perilla la supervivència del català?
A Òmnium no som catastrofistes. Creiem que la sensació d'apocalipsi només paralitza. Els problemes s'han d'abordar, però s'han d'enfocar bé. No tot està malament, però sí algunes coses i cal treballar-hi. Per això la gran iniciativa que hem impulsat en el darrer any ha estat el 'Català per a tothom', que és una aliança de més de 150 entitats que abasta a organitzacions empresarials, sindicals, juvenils, del tercer sector, per conjurar-nos tots a treballar constructivament amb el català, sense ignorar els problemes que hi ha.

I què és el que cal fer davant d'aquesta emergència lingüística? La immersió lingüística a l'escola és suficient?
Durant pràcticament quatre dècades hem lliurat la responsabilitat de garantir la salut del català al món de l'ensenyament. I el nivell de coneixement del català entre la gent nascuda i que viu a Catalunya és més alt del que ho ha estat mai. Per tant, hi ha coses que han millorat de manera substantiva. Però el gran problema és que Catalunya creix demogràficament a un nivell més alt del que creixem en nous parlants. Per tant, la incorporació a la llengua catalana, per a conèixer-la i usar-la de la gent que arriba, no s'està produint al mateix ritme que l'arribada de la nova onada migratòria. Tenim quantificat que hi ha 2.300.000 persones que no coneixen el català i que tenen predisposició a conèixer-lo. Si tenim en compte que l'oferta formativa actual de cursos de català és de 120.000 places l'any, necessitem 20 anys per alfabetitzar tothom. Això amb la demanada a data del 2025, que òbviament s'anirà incrementant amb l'arribada de més persones. Aquest és el principal dèficit a resoldre. Hem guanyat en nous parlants, però no al ritme que creix el país.
El gran problema és que Catalunya creix demogràficament a un nivell més alt del que creixem en nous parlants de català
Però la immersió lingüística ha deixat de garantir l'aprenentatge del català a l'escola?
En aquests termes nosaltres no ho considerem. Creiem que la immersió lingüística havia de permetre la capacitació en llengua catalana a l'acabar el període de l'escolarització. I això s'ha produït. Des d'Òmnium critiquem aspectes de la seva aplicació perquè no s'ha vetllat per fer un sistema que convertís la llengua catalana en l'única llengua del sistema de l'ensenyament. Hi ha hagut molt poca vigilància mitjançant inspeccions, cosa que ha fet que en molts centres la immersió sigui més un model teòric que un model pràctic. El castellà és present en el sistema educatiu de Catalunya en uns nivells que no és el que obliga la llei. Hi ha hagut una certa desídia administrativa durant dècades. És un sistema teòricament bo, que requereix vigilància i que necessita adaptar-se a la nova realitat sociolingüística, però aquesta és la batalla actual.
Hi ha un atac constant des de la justícia espanyola a la immersió. L'Estat ho ha impulsat això més enllà de la demanda interposada per determinats actors espanyolistes?
L'Estat no només no ha jugat a favor de l'escola catalana, sinó que ha jugat en contra. Està passant alguna cosa des de ja fa molts anys que és insòlita en el marc europeu. Tot el poder judicial espanyol, des dels jutjats d'instrucció fins al Tribunal Suprem, han tingut una actitud obertament hostil en contra del model d'escola catalana quan és un sistema en el qual la Generalitat i el Parlament de Catalunya tenen competències plenes. És insòlit que els tribunals entrin a dir com ha de ser l'escola en coses tan aberrants com fixar el percentatge de castellà que s'ha de fer servir en cada escola per garantir la competència en les dues llengües al final del procés educatiu. Això no passa enlloc i és una anomalia perquè s'utilitzen criteris polítics, no criteris educatius.
L'Estat no només no ha jugat a favor de l'escola catalana, sinó que ha jugat en contra
Acaba d'aprovar-se l'inici de tramitació d'una llei al Congrés per a garantir que el català pugui ser llengua d'ús en tota l'administració, a nivell estatal. Iniciatives com aquesta o que es pugui fer servir el català al Congrés ajuden a millorar la salut del català?
És indiscutible. El punt de partida és tan baix i elemental... Estem parlant de coses que s'aconsegueixen ara 50 anys després de la mort de Franco. Que sigui reconegut l'ús de la llengua catalana al Congrés és una cosa gairebé òbvia, però ha costat 50 anys. La llei de Plurilingüisme, planteja qüestions absolutament de mínims pels drets lingüístics que qualsevol catalanoparlant ha de veure respectats. Com adreçar-se a qualsevol administració, inclosa l'estatal, en la seva llengua. Perquè el català no és una llengua marciana, és una llengua reconeguda per l'Estat espanyol. Estarem molt atents a la tramitació d'aquesta llei de plurilingüisme.
I l'oficialitat del català a Europa?
Segurament, el català ja seria oficial a la Unió Europea si no fos perquè el PP ha desplegat una campanya en contra amb tots els seus aliats europeus. Resulta molt incomprensible per al sentit comú que una llengua que és parlada per 10 milions de persones, i que a més és cooficial, no tingui el reconeixement de llengua oficial a la UE.
Però en què ajuda tot això per garantir l'ús del català al carrer?
La qüestió de l'ús social és molt més complexa. Que el català sigui oficial a Europa dependria només d'una votació. L'ús social és un problema que no es resol d'un dia per l'altre. La pròxima dècada és clau. O el país reverteix el descens de l'ús social, o d'aquí una dècada ens trobarem amb molts problemes. Per això és urgent començar per coses tan simples com ampliar l'oferta formativa de cursos de català del Consorci de Normalització Lingüística, entre d'altres coses.
Per primer cop tenim un Departament de Política Lingüística a la Generalitat. Arriba tard? S'estan fent bé les coses?
La creació de la conselleria posa el focus en un problema que existia, però que segurament no tenia el reconeixement que havia de tenir a nivell institucional. Per nosaltres és molt bona notícia la creació d'una conselleria que exclusivament es dedica a polítiques lingüístiques. També que el propi conseller sigui un referent en temes lingüístics. D'altra banda, cal dir que la feina que cal fer és immensa i per tant es necessita més dotació pressupostària, més capacitat d'incidència en molts àmbits, i que tingui un impacte transversal sobre tota la resta de conselleries del Govern i els seus àmbits. L'eficàcia de la conselleria dependrà de què tot el Govern estigui alineat amb les seves directrius i diagnòstic.
L'accés del català a la creativitat audiovisual, literària, musical o en el món d'Internet és clau per a l'ús social, també al carrer?
Tota la creació audiovisual és clau en l'ús social del català. Si no hi ha cinema en català, continguts en català a les plataformes, si no hi ha creadors digitals en català, la llengua no té prestigi i aquesta és una batalla que no és menor. La supervivència de la llengua es juga al carrer però també en l'àmbit digital. Fa cinc o sis anys pràcticament no existia el català en la creació digital i avui tenim gent de referència en català. Ara els infants tenen referents digitals en català. Incorporar el català a l'ús social del carrer depèn de molts factors i s'ha de lluitar en tots ells.
Tota la creació audiovisual és clau en l'ús social del català
Que l'Ajuntament de Barcelona fixi una beca de 80.000 euros en el marc de la Fira de Guadalajara per a escriptors en llengua castellana, per parlar de Barcelona, és un problema per al català?
No és un problema per al català, ni és una solució. És més aviat una operació de màrqueting. Però perquè en castellà i perquè no en anglès?

La immigració és un problema per al català?
No ha estat mai un problema. La immigració ha estat històricament a Catalunya des dels darrers 120 anys un element estructural del país. I tots els anàlisis sociolingüistics, també dels darrers 120 anys ens ensenyen que Catalunya guanya nous parlants de català gràcies a la immigració. Allò que el país i Òmnium -que es crea llavors- va fer als anys 60 i 70, amb l'anterior onada migratòria, ho va fer incorporant nous parlants de la migració de procedència peninsular. Ara estem en una altra onada migratòria amb percentatges relatius semblants als 60 i 70. Des d'Òmnium creiem que tant el país com l'entitat tenim el repte de crear nous parlants com es va fer als anys 60 i 70. L'única diferència és que llavors venien d'Andalusia, de Múrcia, d'Extremadura, de Galícia, de Castella... i ara venen de l'Índia, de Corea, d'Algèria, del Marroc, del Senegal o de Colòmbia.
La immigració no ha estat mai un problema. La immigració ha estat històricament a Catalunya des dels darrers 120 anys un element estructural del país
Com deia la Muriel [Casals, expresidenta d'Òmnium], la immigració és un motiu d'orgull i autoestima col·lectiva. Catalunya ha estat, històricament, una màquina de fer catalans. I segurament és una de les nacions europees que menys demana per ser-ho. T'incorpores a la catalanitat no amb un passaport sinó fonamentalment a través de la llengua. I creiem que ara és el repte que tenim per endavant, convertir la llengua en un element d'integració i de cohesió social, com ho ha estat sempre durant cent anys.
En alguns territoris de Catalunya quan entres en un establiment no t'entenen en català i has de canviar de llengua. Però alhora els treballadors són persones que tenen greus problemes de precarietat i necessiten accedir als llocs de treball. Com s'ha de garantir en aquest marc els drets lingüístics?
M'agrada molt el plantejament, perquè quan abordem la llengua des de la perspectiva dels drets, això obliga. És a dir, no estem defensant només la llengua perquè és la nostra, estem defensant la llengua perquè els drets lingüístics són drets fonamentals, reconeguts internacionalment. I, per tant, ubicar-ho en la defensa dels drets, des de la perspectiva d'Òmnium, ens situa en el plantejament adequat, que és que l'Estat o les institucions garanteixen els drets, i no els impedeixen. Perquè no pot haver una institució pública que impedeixi la garantia dels drets. Sinó que tota l'orientació ha de ser per garantir-los, perquè per això estan els drets. Ales institucions públiques les pertoca fer complir la llei. En l'ús del català als comerços, a l'administració, als tribunals, a la retolació, a l'ensenyament. Durant molt de temps no hem prestat atenció al compliment de la llei en tots aquests àmbits. Hi ha prou normativa en molts àmbits, en d'altres no, però el que passa és que no s'està complint.
Vostè ara reconeixia que hi ha un dèficit en els cursos de català. Si la gent no pot aprendre el català difícilment es pot exigir els drets lingüístics...
Cal garantir i assegurar l'accés al coneixement de la llengua. I també això, en les darreres dècades, no ha estat un objecte prioritari. Quan parlem d'una bossa de més de dos milions de persones que, tot i estar predisposades a aprendre el català no poden fer-ho, tenim un dèficit de país. No podem exigir l'ús del català a totes les persones que arriben si el país no ha garantit l'accés. Per nosaltres, un objectiu ambiciós, però que creiem que realista, és aconseguir la universalització de l'accés al català. Perquè només si garantim la universalització de l'accés del català, podem exigir-ne l'ús i podem garantir-lo.
Només si garantim la universalització de l'accés del català, podem exigir-ne l'ús i podem garantir-lo
Es pot parlar de la 'Catalunya un sol poble' davant l'aparició d'una extrema dreta identitària catalana com Aliança Catalana que divideix?
L'un sol poble ha estat sempre un ideal del catalanisme pel que treballar des dels anys 60. Tampoc als anys 60 es donaven del tot les condicions per tenir-lo. L'un sol poble no és la descripció d'una realitat existent, sinó l'objectiu pel que ha treballat el catalanisme democràtic durant dècades. I això per nosaltres és irrenunciable, per tenir una societat que no estigui fracturada i amb cohesió social.
Per nosaltres el que representa [Aliança] trenca amb la tradició del catalanisme històric
Però Aliança Catalana es declara independentista i practica la xenofòbia..
Per nosaltres el que representa [Aliança] trenca amb la tradició del catalanisme històric. No existeix en la tradició del catalanisme democràtic hegemònic en aquest país, des de fa més d'un segle, una posició xenòfoba que expulsi dels "nosaltres" a part dels que el conformen. Nosaltres ho hem dit des del primer moment que això comença a ser un problema per les dimensions que està començant a assolir. El catalanisme polític sempre ha defensat una Catalunya integradora, una Catalunya que incorpora la gent, que no pregunta d'on és ve, sinó si s'està disposada a formar part del futur. El catalanisme sempre ha estat aspiracional, no ha estat etnicista ni d'orígens. Per nosaltres, el sorgiment d'una posició que treballa per la fractura a l'interior de la catalanitat, que exclou del nosaltres a gent que en formen part, és un atemptat contra la tradició del catalanisme.




Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.