Què se n'ha fet de les instal·lacions esportives dels Jocs Olímpics de Barcelona'92?

30 anys després de celebrar-se, un dels llegats indiscutibles dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 són les desenes d'instal·lacions esportives que van construir-se o reformar-se per a l'esdeveniment i que avui en dia segueixen plenament en ús. En alguns casos mantenen la funció original, en d'altres s'han transformat en equipaments d'utilització bàsicament ciutadana i també n'hi ha que, directament, s'han reconvertit plenament i han deixat de ser instal·lacions esportives. En qualsevol cas, a diferència del que ha succeït a d'altres ciutats olímpiques, Barcelona'92 no ha generat una cartografia de fòssils esportius formada per equipaments d'un cost milionari que han quedat sense ús i s'han anat degradant amb els anys.

Segons recorda el llibre Barcelona, ciutat de l'esport, editat per l'Ajuntament de la ciutat amb motiu del 25è aniversari dels Jocs, l'esdeveniment va comptar amb un total de 43 instal·lacions esportives, 15 de les quals eren de nova construcció (8 a Barcelona i 7 a les subseus), 10 van ser renovades o ampliades i 18 ja existien i no necessitaven obres. La seva construcció i remodelació va suposar el 9,1% de les inversions compreses per a la cita olímpica i, segons recorda el volum, "es van ubicar les instal·lacions allà on es creia que hi podia haver recorregut de l'esport i constituir un llegat, per exemple l'handbol a Granollers i el bàsquet a Badalona. L'esport hi tenia una tradició i els Jocs van servir per consolidar-la".

Dues de les instal·lacions més emblemàtiques de la cita olímpica són el Palau Sant Jordi i l'Estadi Olímpic Lluís Companys, que en les darreres tres dècades han acollit nombroses competicions esportives, així com concerts i altres tipus d'esdeveniments. En aquest sentit, no hi ha dubte que el nivell d'ús del Sant Jordi ha estat més destacat que no pas el de l'Estadi Olímpic, especialment per la intensa agenda de concerts que s'hi desplega.

El Sant Jordi ha acollit mundials de Natació i d'handbol, finals de la Copa Davis, de l'Eurolliga de bàsquet o competicions de trial

En cap dels dos casos, però, no s'hi ha consolidat la utilització periòdica per part d'un equip esportiu professional, tot i que el Sant Jordi va acollir durant algunes temporades de la dècada dels 90 els partits de competició europea del Barça de bàsquet i l'Estadí Olímpic va ser la seu de l'Espanyol entre el 1997 i el 2009 i també dels partits de futbol americà dels desapareguts Barcelona Dragons. A més a més, el Barça hi jugarà la temporada 2023-2024 per les obres de reforma del Camp Nou.

La gestió de les dues instal·lacions és totalment pública, ja que recau en Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), propietat de l'Ajuntament. Construït amb motiu dels Jocs, el Palau Sant Jordi va acollir la competició de gimnàstica artística i les finals de les competicions d'handbol i voleibol. Posteriorment s'hi han fet desenes i desenes d'esdeveniments esportius, com ara els Campionats del Món de Natació del 2003 i 2013 -s'hi va instal·lar una piscina olímpica-, finals de la Copa Davis de tennis o de l'Eurolliga de bàsquet, els X Games, proves de trial o, fins i tot, d'snowboard o partits d'un Mundial d'Handbol.

L'Estadi Olímpic Lluís Companys -aquesta denominació data de 2001- va ser reformat pels Jocs, en què va ser l'escenari de les cerimònies d'inauguració i clausura, així com de les competicions d'atletisme. Ara mateix és el segon estadi de major capacitat de la ciutat, amb uns 55.000 espectadors, només per darrere del Camp Nou. Segons les dades de B:SM, entre el 2000 i el 2020, per l'Estadi hi han passat uns 12 milions de persones, però cal tenir en compte que al voltant de la meitat -uns 6 milions- corresponen als partits que l'Espanyol va jugar-hi com a local fins al 2009. Des d'aleshores, l'afluència és menor i, de fet, la majoria del milió d'assistents anuals a l'Anella Olímpica van al Sant Jordi. 

Fonts municipals destaquen que es tracta de dues "instal·lacions integrades a la ciutat, que estan molt properes al centre i en bon estat de conservació, preparades per ser utilitzades en qualsevol moment". Així mateix, subratllen que la diferència en aforament entre l'Estadi i el Sant Jordi permet que els dos equipaments "es complementin bé" a l'hora d'acollir grans concerts i, de fet, la presència dels dos equipaments situa la ciutat dins el "circuit mundial" d'esdeveniments d'aquest tipus.

Transformació en gimnasos municipals

També a l'Anella Olímpica de Montjuïc s'hi troben les Piscines Picornell i la Piscina Municipal de Montjuïc. Les primeres, inaugurades el 1970 i remodelades pels Jocs, van acollir competicions de natació, natació sincronitzada, waterpolo i pentatló modern, mentre que a la segona s'hi van fer les proves de salt de trampolí. Ambdues instal·lacions van ser utilitzades també durant els Campionats del Món de Natació dels anys 2003 i 2013 i ara mateix el seu ús el gestiona l'empresa Forus.

Les Picornell s'han convertit en un Complex Esportiu Municipal que s'utilitza tot l'any, mentre que la Piscina de Montjuïc només obre algunes setmanes a l'estiu. Més enllà de les esmentades competicions internacionals, la piscina de salts ha tingut poc ús competitiu i recurrentment han aparegut denúncies sobre el seu mal estat de conservació. El 1992, a l'Anella Olímpica també s'hi van celebrar les proves de lluita, en concret a l'edifici de l'INEFC, destinat des d'aleshores fonamentalment a l'ús acadèmic, ja que acull estudis universitaris.

La transformació d'instal·lacions dels Jocs en complexos esportius per als barcelonins gestionats per empreses és un model recurrent, ja que a banda de les Picornell també el trobem al Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial (proves d'halterofília durant els Jocs), el Pavelló de la Vall d'Hebron (voleibol als Jocs), el Poliesportiu de l'Estació del Nord (s'hi va fer tennis taula) o el pavelló de la Mar Bella (bàdminton). El Centre Municipal de Tennis de la Vall d'Hebron segueix dedicat a aquest esport, mentre que tampoc ha canviat l'ús el Velòdrom d'Horta, destinat al ciclisme.

Inaugurat el 1984, actualment és la seu de la Federació Catalana de Ciclisme i acull proves com el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona. Gestionat per l'Ajuntament de Barcelona, el 2015 va canviar-se la fusta de la pista -que encara era la primigènia- i la gran demanda de la Federació és que la infraestructura es cobreixi, de manera que es pugui emprar amb independència de les condicions meteorològiques.

El Port Olímpic, que ha passat a mans municipals després que finalitzés la concessió a 30 anys, vol ampliar l'ús ciutadà i apropar la vela als barcelonins, però també manté un ús esportiu, que es reforçarà el 2024 amb la celebració de la Copa Amèrica, mentre que el Camp Olímpic de Tir amb Arc, ubicat a la Vall d'Hebron, era una instal·lació temporal destinada a desaparèixer.

L'antic Palau d'Esports de Barcelona, que va acollir partits de voleibol i la competició de gimnàstica rítmica durant els Jocs, va mutar el 2000 per transformar-se en el Barcelona Teatre Municipal i el Palau de la Metal·lúrgia, ubicat a la Fira de Barcelona, manté la seva funció firal, després de ser escenari d'esgrima. El Camp Nou i l'antic estadi de Sarrià, que van acollir partits de futbol, el Reial Club de Polo, seu de l'hípica, o el Palau Blaugrana, on s'hi van fer proves de judo, taekwondo o hoquei patins, són altres instal·lacions que van ser utilitzades durant els Jocs.

I fora de la capital?

Pel que fa a les instal·lacions de les subseus dels Jocs, han mantingut l'ús el Pavelló Olímpic de Badalona -s'hi va jugar a bàsquet i és la casa del Joventut-, el Palau d'Esports de Granollers -seu de l'equip local d'handbol-, els pavellons d'hoquei de Reus, Sant Sadurní d'Anoia i Vic, i el camp de beisbol de Viladecans. El Club Natació Banyoles ha assumit les instal·lacions que van fer-se a l'estany del municipi per acollir les competicions de rem; el Canal Olímpic de Castelldefels, seu del piragüisme, està gestionat directament per la Generalitat i acull diversos clubs; i el Parc Olímpic del Segre, a la Seu d'Urgell, va acollir el piragüisme en aigües braves i des d'aleshores s'hi han celebrat proves internacionals d'aquest esport i també s'hi fan diversos esports d'aventura organitzats per empreses.

En canvi, l'estadi Olímpic Municipal de la Feixa Llarga, a l'Hospitalet de Llobregat, ha passat del beisbol durant els Jocs a ser la seu del club de futbol de la ciutat, mentre que l'Estadi Olímpic de Terrassa ha passat de l'hoquei herba al futbol, si bé aquest estiu ha tornat a l'ús original en acollir el mundial d'hoquei femení tot just fa algunes setmanes. Un cas curiós és el del Camp de Tir Olímpic de Mollet del Vallès, ja que l'utilitza la Federació Catalana de Tir Olímpic per realitzar-hi competicions, però també l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, per a l'entrenament i formació de policies locals i mossos d'esquadra.