Contingut patrocinat
El Museu d’Art de Girona recupera de l’oblit l’obra de l’artista Roser Bru
L’exposició acull un centenar de peces de la reconeguda pintora i gravadora catalana, emigrada a Xile durant la Guerra Civil espanyola
Contenido patrocinado
-Actualitzat a
Roser Bru (1923-2021) ha estat una de les artistes més significatives del segle XX, malgrat ser una desconeguda pel gran públic a Catalunya. Va néixer a Barcelona i va haver d’exiliar-se a Xile, el seu país d’adopció, on la pintora i gravadora ha estat molt reconeguda. El Museu d’Art de Girona presenta l’exposició temàtica "Roser Bru. Superar la distància", en un gest de reparació històrica de la memòria de l’artista, després de dues dècades des de l’última mostra a la seva terra natal. S’hi exhibeixen un centenar d’obres, de les quals prop de vuitanta són procedents de Xile i una trentena provinents de museus i col·leccions privades catalanes. La mostra es pot visitar fins al pròxim 30 de març.
L´exposició vol posar en relleu l´origen català de Roser Bru, així com el vincle emocional i artístic que va mantenir amb la seva terra natal.
La pintora va ser guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Govern de Xile, el 2015, amb la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts Espanyoles, el 2018, i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 2020, un any abans de la seva mort. Malgrat això, de Roser Bru, hi ha poca obra en museus catalans i espanyols públics. La directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, reivindica aquesta ambiciosa exposició com una "oportunitat de superar distàncies i oblits, i de redescobrir a Roser Bru, la seva obra i el seu llegat".
Bru va arribar a Xile el 1939, amb setze anys, a bord del vaixell Winnipeg, en un viatge d’exili organitzat pel poeta Pablo Neruda, amb qui després va mantenir una gran amistat, així com amb altres exiliats catalans, especialment l’escriptora Montserrat Abelló. De fet, malgrat que va desenvolupar tota la seva carrera artística a Xile, Bru sempre va mantenir vives les arrels catalanes i els contactes amb artistes i escriptors catalans.
Veu artística única
La seva obra primera va estar influenciada per les iconografies del romànic català i també per l’informalisme, sobretot de l’obra de Tàpies. Destaquen en les seves creacions la pintura sobre diferents materials i el gravat.
L’exposició al Museu d’Art de Girona permet aprofundir en la vida i obra d’una artista excepcional, “marcada per un gran compromís social i per una mirada íntima i poètica, alhora que crítica i universal”, segons la directora Carme Clusellas. La mostra s’organitza al voltant de tres grans temàtiques constants en la seva obra: la figura de la dona, la memòria democràtica i els referents humanistes.
La dona: tòtem i centre
A la seva obra, la dona apareix com a tòtem, com a deessa, com a mare, però també com a ferida oberta. L’impacte de les marededeus del romànic català, amb les quals es va retrobar en el seu primer viatge de tornada a Barcelona, el 1958, és evident.
Aquestes figures van evolucionar cap a una sensualitat cada vegada més alliberadora, ja en el context d’un feminisme més desacomplexat. Si bé a partir de l’impacte del cop d’estat xilè del 1973, el seu treball va virar cap a l’aspecte polític, Bru va continuar treballant regularment la representació de la dona i les referències a la feminitat.
L’obra de Bru integra influències d’artistes com Goya, Picasso, Kahlo, Velázquez i Capa i referències a escriptors com Kafka, Anna Frank o Federico García Lorca.
La democràcia ferida
El feixisme irromp com una llosa i la memòria dels horrors de la Guerra Civil espanyola reapareix com una reminiscència indefugible. Segons com, quan parla d’Espanya, parla de Xile. S’estableix un paral·lelisme clar i dialogant entre aquestes dues realitats viscudes. Les seves obres són clares denúncies contra els assassinats i la repressió d’ambdós règims.
Bru es rebel·la contra la injustícia que sofreix i comparteix. L’obra "Autobiografia. Políptic en cinc parts" (2003), esdevé un resum de tots els fets històrics viscuts i de la seva pròpia vida.
La reparació humanista
En el tercer àmbit de la mostra, apareix la faceta més humanista de l’artista amb obres d’homenatge als seus referents culturals, molt d’ells marcats per un destí inexorable: Kafka, Anna Frank, Federico García Lorca, entre d’altres. I malgrat tot, són l’única esperança de redempció. Com ho serà, per Bru Amèrica, la terra que la va acollir i es va fer seva.
Bru va morir amb noranta-vuit anys el 2021. Just l’any passat es va commemorar a Xile el centenari del seu naixement. La mostra a Girona ha estat co-comissariada per Àlex Mitrani i Inés Ortega-Márquez, amb la col·laboració de la Fundación Roser Bru a Xile, i ha rebut el suport del Govern xilè, a través del Ministerio de la Culturas, las Artes y el Patrimonio, i del Govern català, a través del Departament de Cultura, entre d’altres.
