Mor l'escriptor Ramon Folch i Camarasa als 92 anys

El novel·lista, autor teatral i traductor Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926-2019) ha mort als 92 anys, segons ha informat aquest matí la Institució dels Lletres Catalanes (ILC). Novè fill de l'escriptor Josep Maria Folch i Torres, va estudiar Dret entre 1944 i 1949 a la Universitat de Barcelona (UB), però va consagrar la seva vida al món editorial, amb una important tasca com a traductor al català, amb una dedicació obra de fins a 200 títols.

Folch va traduir al català obres com el Diari d'Anna Frank; Un món feliç, d'Aldous Huxley; Homenatge a Catalunya de George Orwell; diverses epopeies de Graham Greene; grans clàssics contemporanis de William Faulkner, F. Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway, i obres del gènere negre de Georges Simenon i Agatha Christie, entre moltes altres. Actualment, era vocal de la Fundació Folch i Torres dedicada a la difusió del patrimoni literari de la família homònima integrada per Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim Folch i Torres.

El 1937, la seva família es va traslladar a la casa d'estiueig a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), que es va convertir en residència permanent fins que va acabar la guerra; quan va cursar el Batxillerat als Escolapis de Barcelona. El 1950 es va integrar a l'editorial Janés amb un lloc fix, i nou anys més tard, quan va morir Josep Janés i l'editor Plaça va comprar l'editorial, Ramon Folch i Camarasa va passar a treballar en la nova Plaça & Janés.

Traductor a Ginebra

Des de 1973 fins 1986 va treballar a Ginebra (Suïssa) com a traductor de l'Organització de les Nacions Unides, i es va iniciar com a escriptor amb l'antologia de poemes L'aigua negra, encara que la major part de la seva obra va ser novel·lística.

Entre els títols que va publicar figuren La maroma (1957), El meu germà gran (1958), El nàufrag feliç (1959), L'alegre festa (1965), La visita (1965), L'estiu més bonic (1967), Fi de setmana damunt l'herba (1967), El no (1967), Tota aquesta gent (1967), Les meves nits en blanc (1972 ), Sala de miralls (1982), Estrictament confidencial (1983) i Testa de vell en bronze (1998). També va publicar les narracions La sala d'espera (1961), Tota una altra cosa (1973), Quan el terror truca a la porta (1977) i Manual de l'perfecte escriptor mediocre (1991).

Difusor de Massagran

Folch també va publicar teatre juvenil, de costums i d'humor, amb obres com Un vailet entre dos reis (1951), Aquesta petita cosa (1954) i Dues hores (1958), així com la biografia paterna Bon dia, pare (1968), i la sèrie de còmics infantils basats en el personatge d'en Massagran, un personatge creat pel seu pare. L'escriptor va ser guardonat amb distincions com el Premi Ciutat de Sabadell (1951), el de Narracions Víctor Català (1960), el de Novel·la Sant Jordi (1964), el Ramon Llull de Novel·la (1982), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1986) i el Premi de Teatre Breu de la Nit de Santa Llúcia (1990), a més de ser investit el 2006 doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La seva mort ha suposat el reconeixement per part de diversos dirigents polítics. Per part del Govern de la Generalitat, per exemple, l'han recordat el president, Quim Torra, que l'ha definit com un "humanista amb un sentit de l'humor formidable"; el vicepresident, Pere Aragonès, que ha parlat d'una visita que va fer al seu municipi, Pineda de Mar; o el Departament de Cultura.