Mor Josep Lluís Núñez, constructor i president del Barça durant 22 anys

Josep Lluís Núñez ha mort aquest dilluns a Barcelona als 87 anys. Tot i ser un dels grans empresari del sector immobiliari de la capital catalana, si se l'ha conegut ha estat, sobretot, per la seva llarga etapa com a president del Futbol Club Barcelona, càrrec que va ocupar entre 1978 i 2000. Una etapa que va suposar una transformació absoluta del club, convertit des d'aleshores en un gegant global. La seva gestió, però, va ser controvertida tant a l'entitat com al seu imperi empresarial, fins al punt que el 2014 va ingressar a la presó condemnat pel cas Hisenda, després que es descobrís que durant la dècada dels noranta havia subornat inspectors de l'Agència Tributària per evitar inspeccions a la seva empresa, Núñez i Navarro.

Després d'una primera etapa amb un resultats força mediocres -només va guanyar una lliga durant els primers 12 anys de mandat-, la presidència de Núñez al Barça va estar marcada per l'arribada a la banqueta de l'holandès Johan Cruyff el 1988, l'origen del Dream Team que s'imposaria en quatre lligues consecutives (1990-1994) i guanyaria la primera Copa d'Europa del club, el 1992, a la mítica final de Wembley. El 2000, desgastat per un any de mals resultats i amb una creixent oposició social -formada, entre d'altres, per Joan Laporta-, Núñez va abandonar el club que passaria a estar presidit pel seu delfí, Joan Gaspart, protagonista d'un trienni negre per als interessos de l'entitat.

Com a empresari, Núñez va iniciar la seva exitosa carrera la dècada dels cinquanta, en plena dictadura franquista. Casat amb Maria Lluïsa Navarro, filla d'un adinerat promotor immobiliari, primer va crear la societat Navarro y Ñúñez, que tancaria el 1966. El 1967, el Ministerio de la Vivienda va promulgar un decret que afavoria la construcció dels pisos de renda lliure, un fet que va permetre al constructor inscriure diverses noves societats al seu nom i al de de la seva dona. A partir d'aquí, construiria un imperi a partir de la societat Núñez i Navarro, que arribaria a tenir més d'un centenar de filials i actuaria, fonamentalment, a Barcelona.

Amb nombrosos projectes aixecats durant l'alcaldia de Porcioles, en ple desarrollismo, Núñez va ser molt criticat per la seva agressiva política de construcció, sense respectar nombrosos edificis històrics i modernistes i sempre pendent de maximitzar el seu benefici. Entre d'altres, Ñúñez va destrossar joies com la Casa Trinxet i la Casa Golferichs per aixecar-hi pisos. Les polèmiques continuarien fins a l'actualitat, ja que operacions recents han generat una desena de conflictes entre veïns i la constructora, com ara la voluntat -no assolida- de demolir l'antiga fàbrica de Can Sanpere a Premià de Mar, la pretensió d'aixecar 2.800 habitatges al paratge natural de la Torre Negra, a Sant Cugat del Vallès, o l'hotel de set plantes que volia fer al solar del Rec Comtal, entre d'altres.

Les empreses del grup van facturar més de 100 milions d'euros només durant el 2015 i Núñez va amassar una enorme fortuna durant la seva vida, fins al punt que el 2016 la revista Forbes valorava el seu patrimoni en 425 milions d'euros, situant-lo entre els catalans més rics. Ara bé, com molts altres membres d'aquesta llista, Núñez també està esquitxat per un cas de frau fiscal, que en el seu cas va comportar-li una condemna de presó.

El 2011, l’Audiència de Barcelona va condemnar-lo, juntament amb el seu fill Josep Lluís Núñez i Navarro, a sis anys de presó i a pagar uns 2 milions d’euros pels delictes de suborn i falsedat documental. El tribunal va considerar provat que entre el 1991 i el 1999 havia subornat amb gairebé 1 milió d’euros diversos inspectors d’Hisenda per evitar inspeccions a la seva empresa, Núñez i Navarro, i així no haver de declarar aproximadament 13 milions. Posteriorment, el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna a dos anys i dos mesos pel cas Hisenda. Núñez i el seu fill van ingressar a la presó en dues ocasions, però tot just van passar poc més de dos mesos en total fent nit al centre penitenciari.