Més de 6.700 persones viuen al carrer a Catalunya, segons el Síndic de Greuges

Almenys 6.724 persones es troben en situació de viure al carrer a Catalunya. Aquesta és la dada que el Síndic de Greuges ha recollit a partir d'un qüestionari a 84 municipis, tots els de l’àrea metropolitana de Barcelona i els de més de 20.000 habitants de Catalunya. Els 77 que l’han respost representen una població de 5.619.966 persones, on el 0,12% de les persones està sense llar. La síndica Esther Giménez-Salinas ha reclamat un acord de país per abordar el sensellarisme després de reunir membres del Govern, alcaldes i entitats socials en una taula institucional. 

En total, 4.290 persones als municipis analitzats viuen al carrer de manera aïllada i 2.434 en assentaments. La meitat dels enquestats (52%) diuen tenir assentaments, amb un total de 409. Els homes representen el 87% de les persones sense llar i les dones, el 12%. La majoria són de mitjana edat, amb el 20% que es troben entre els 31 i els 40 anys i el 23%, entre els 41 i els 50. Poc més de la meitat (53%) es troben en seguiment dels serveis socials (3.556). El 36% dels municipis ofereixen places residencials, un percentatge una mica superior quan es tracta de situacions excepcionals (44%). 

A la sortida de la trobada, la síndica de greuges ha afirmat que el sensellarisme "afecta la totalitat de les poblacions" i ha constatat la "necessitat d'arribar a un acord de país" i respostes "unitàries". Giménez-Salinas creu que el lideratge ha de ser compartit i ha postulat el Síndic per fer d'"intermediari" i "facilitar el diàleg". La síndica ha exposat que en la reunió han constatat, sobretot els alcaldes, la necessitat de "més recursos" i que la llei per abordar el sensellarisme, que s'està tramitant al Parlament, en vagi acompanyada.

La institució ha proposat cinc grups de treball per abordar diferents necessitats i una d'aquestes és la manca de dades per radiografiar el sensellarisme, que "fa molt difícil trobar-hi bones solucions", ha advertit. Per exemple, les entitats sovint apunten que les dones estan infrarepresentades en les xifres oficials de sensellarisme. Al seu torn, el president de la Taula del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, ha advertit dels "problemes de cohesió social molt greus" i uns "nivells de pobresa molt elevats".

El Govern apel·la a la corresponsabilitat  

Per la seva banda, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha valorat positivament la iniciativa del Síndic i ha assenyalat que no parteixen "de zero", ja que hi ha estratègies de coordinació supramunicipals, si bé ha reconegut que la realitat està canviant. "La crisi de l'habitatge té una cara crua. Moltes persones han perdut l'habitatge i estan en situació d'incertesa o de carrer. Hem de redoblar els esforços i crec que aquesta cimera arriba en un molt bon punt per repensar el marc d'acció del sensellarisme i fer-ho d'una manera coordinada", ha afirmat. 

Martínez Bravo ha assegurat que la Generalitat acompanyarà els ens locals "amb més recursos" i ha indicat que estan preparant un d'abordatge immediat i que la cimera els impulsa en aquesta direcció. Sobre les dades, la consellera ha assenyalat que tenen un comitè d'experts que les està revisant i que recomana elaborar un cens de persones en situació de sensellarisme.  Sobre la possibilitat d'obrir nous centres a més municipis, ha afirmat que les converses són "preliminars" i ha posat de manifest que hi ha ajuntaments "compromesos a donar-hi una resposta", però altres no.

Martínez Bravo ha respost a la decisió d'Aena de fer controls a les entrades a l'aeroport del Prat i poder demanar als passatgers que ensenyin el bitllet o targeta d'embarcament per evitar l'entrada de persones sense vincles amb un vol. Assegura que no ha estat "consensuada amb la conselleria" i que no la comparteixen. Per la seva banda, l'alcaldessa del Prat, Alba Bou, ha subratllat que és "absolutament inacceptable": creu que implica l'"expulsió immediata" de les persones sense llar i que les "denigra". I ha afegit que esperen una reconsideració.

Prop de 2.000 a Barcelona  

Tot plegat hores després de conèixer que el recompte que Arrels Fundació va fer la nit del 3 de desembre a Barcelona ha elevat a 1.982 les persones que dormen als carrers de la ciutat. Un equip de 600 voluntaris va recórrer els barris i va testimoniar un 43% més de persones sense llar que en l'últim recompte, el 2023 (1.384). La xifra també és més elevada que la donada per l'Ajuntament, que la setmana passada va parlar de 1.784, 200 menys. Això no obstant, és un 33% més que la dada municipal d'un any enrere.   

El recompte també revela que els desallotjaments d'assentaments a diferents parts de la ciutat des de l'estiu han desplaçat algunes persones sense llar. Sants-Montjuïc és el districte amb més persones dormint al carrer, 489, un 134% més que el 2023 (209), seguit per l'Eixample, amb 389 (302 el 2023). La directora d'Arrels, Beatriz Fernández, ha assenyalat que aquesta és una fotografia "de mínims", ja que s'han cenyit a comptar les persones que van veure els voluntaris i perquè algunes àrees de la ciutat no s'han pogut cobrir íntegrament.