MENORS NO ACOMPANYATSMenors estrangers arribats a Catalunya veuen vulnerats els seus drets bàsics

Els menors estrangers no acompanyats (MENA) que arriben a Catalunya no veuen garantit el seu dret a rebre protecció per part de l'Administració, tal com estableix la normativa en matèria d'estrangeria i infància, i el Conveni dels Drets del Nen de les Nacions Unides. Així ho denuncien les entitats en defensa dels drets dels menors immigrants i així es fa palès al centre de Barcelona. Carrers del Raval i Fort Pienc són la llar de nombrosos menors i adolescents immigrants de fins a 20 anys, als quals els veïns sovint proveeixen de menjar. Una situació coneguda i denunciada, però encara sense solució. Alguns son menors escapolits de centres de protecció però la gran majoria són majors d’edat que, un cop fora del sistema de tutela, es veuen sense permís de treball ni cap mena de protecció.

L’arrel del problema neix en el moment que aquests infants o adolescents arriben a les nostres ciutats, en molts casos en viatges on posen en risc la seva vida. Un cop arriben haurien de ser conduits a un centre de protecció de menors, però se’ls porta davant la Fiscalia de Menors a demostrar que són menors d’edat. 

Albert Parés: "quan es detecta un estranger indocumentat que pot ser menor d'edat el primer que s'ha de fer és acompanyar-lo a un centre de protecció de menors"

L'advocat social Albert Parés, president de l'Associació Noves Vies en defensa dels drets dels menors immigrants, explica que a Catalunya no s'està respectant la normativa: “La llei d'estrangeria estableix que quan es detecta un estranger indocumentat que pot ser menor d'edat el primer que s'ha de fer és acompanyar-lo a un centre de protecció de menors. I després el centre ho comunica a Fiscalia a efectes de determinar la seva edat. Però el que ens trobem és que quan els educadors de carrer detecten un menor el porten a la Unitat de Menors del Mossos o a Fiscalia abans d'acompanyar-lo al servei de protecció de menors. Això és completament il·legal”.

Els professionals, tant educadors socials com advocats d'ofici, que els acompanyen en el procés de determinació de la seva edat expliquen que aquests infants són tancats “com delinqüents” en espais de la Unitat Central de Menors dels Mossos d'Esquadra mentre esperen la resolució. Si són menors poden accedir a un centre de protecció, si s'estableix que són majors es desestima aquesta protecció.

Protocol de la DGAIA

Parés retreu a l'Ajuntament de Barcelona, responsable del Servei de Detecció i Intervenció (SDI) on treballen els educadors que detecten als menors que estan al carrer, que “no està fent res” per canviar aquesta situació. “És veritat que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) és la responsable d'aquest protocol, però com ajuntament pots dir que no s'està respectant la llei”, afegeix després de demanar al consistori que pressioni a la DGAIA per canviar aquest dispositiu.

“El que està passant ara és que molts menors no acompanyats, segons ells mateixos expliquen, poden estar fins a 12 hores a les cel·les de la Unitat de Menors com a persones detingudes. És una vulneració de drets molt greu”, denuncia. L'advocat afegeix que tant el Síndic de Greuges com la Síndica municipal, després de moltes queixes, han demanat canviar aquest protocol i ingressar als menors als centres de la xarxa de protecció mentre es determina la seva edat.

La directora d'aquest servei a l'ajuntament de Barcelona, Marina Mañas, insisteix que el protocol de la DGAIA obliga als educadors de carrer a anar a Fiscalia de Menors quan detecten un menor sense referents familiars. “La síndica ens demana que no els portem a Fiscalia, però nosaltres hem d'obeir a la DGAIA, som gestors de procediment. Si la DGAIA no té uns locals designats, no els puc portar a un centre d'acollida, perquè no sé si són menors o majors”, argumenta. Però Mañas reconeix que “se'ls tracta com delinqüents” quan els menors han d'esperar els resultats de les proves d'edat en instal·lacions on es troben persones detingudes.

En marxa un nou dispositiu d'acollida

Públic ha tingut accés al document de proposta tècnica encarregat per la DGAIA per acollir els MENA que arriben a la Unitat de Menors dels Mossos d'Esquadra. El dispositiu contempla habilitar un espai de protecció d'aquests menors a la Ciutat de la Justícia de Barcelona com a mesura cautelar per evitar que es quedin a les cel·les policials mentre Fiscalia determina la seva edat. “L'objectiu és que el dispositiu permeti reduir al màxim la durada del procediment de determinació de l'edat, evitar l'entrada de majors d'edat en centres de la DGAIA on s'atenen menors d'edat, i facilitar la derivació dels que resultin ser majors d’edat vers altres recursos de la xarxa d’assistència, tot evitant l’ingrés al CIE”, reflecteix l'informe.

L'espai de la Ciutat de la Justícia tindria una capacitat per 20 menors i, segons contempla el document, l'estada hauria de ser d'un màxim d'entre 24 i 48 hores. La proposta, amb aportacions de diferents entitats socials i de professionals com l'advocat Parés, reconeix que a Catalunya s'incompleix la llei al no portar al menor a un centre de menors, que la durada de la determinació de l'edat és excessiva (de fins a 24 hores), que el menor rep un tracte policial estigmatitzant (el trasllat a l'hospital per fer les proves mèdiques es fa amb policies uniformats) i que tan l'alimentació com la higiene no són les adequades a la Unitat de Menors de la comissaria dels Mossos.

Menors sense representació legal

El document també denuncia que des del primer moment que el menor arriba a comissaria s'hauria d'informar a la DGAIA, però “no es fa de manera regular”. Així, com ha denunciat el Síndic de Greuges, es corrobora que hi ha casos que la Fiscalia practica proves mèdiques sense constància de l'Administració quan aquesta hauria d'assumir la seva tutela i representació legal. Parés argumenta que la llei 14/2010 en relació al menor estableix que “l'Administració ha de declarar el desemparament preventiu encara que estigui a l'espera de determinar-ne l'edat”. “La qüestió principal és que quan un menor arriba aquí i està en situació de desemparament perquè no té referents familiars la DGAIA ha d'assumir la tutela”, subratlla.

Parés: "Els advocats d'ofici arribem massa tard, quan el menor ja ha passat per les entrevistes de Fiscalia i Mossos"

Anna Figueras, coordinadora del servei jurídic de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), també defensa que “hi ha casos que l'Administració et diu que considera que no hi ha cap situació de desemparament per assignar la tutela”. “Són menors que poden ser acollits per adults quan arriben aquí, però no tenen cap representant legal”, afegeix. Figueras, encarregada de tramitar sol·licituds de protecció internacional, denuncia que un menor immigrant no pot demanar l'asil sense l'autorització d'un tutor i que, per tant, “no hi ha tutor que autoritzi a fer la sol·licitud d'un menor sense tutela”. “CCAR vam presentar una queixa al Defensor del Pueblo, ja que l'asil és d'àmbit estatal, i ens ha comunicat que s'ha d'establir un procediment per garantir l'accés dels menors a la sol·licitud d'asil, amb independència que hi hagi o no tutor”, avança.

L'advocat Parés també lamenta que els MENA no tenen garantit el seu dret a tenir un representant, tal com estableix la Convenció de Drets del Nen. “Tot menor que arriba a la DGAIA hauria de tenir un representant de forma automàtica. Els advocats d'ofici arribem massa tard, quan el menor ja ha passat per les entrevistes de Fiscalia i Mossos. La DGAIA sempre diu que no cal un representant perquè ells tenen la guarda i la tutela, però la llei diu que té dret a un representant de fora de l'Administració. En tot el procés, tan si surt menor com major, el nouvingut tindria una persona referent per qualsevol tipus de qüestió relacionada amb els seus drets”, justifica.

Les proves d'edat, qüestionades

Els menors estrangers que arriben sense família i sense cap documentació han de sotmetre's a les proves de determinació d'edat per ordre de Fiscalia de Menors. Es tracta d'un sistema basat en el mesurament del carp que, com denuncia Save the Children, està altament qüestionat per institucions com l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans o el Defensor del Pueblo.

Però, a més, les proves d'edat també es practiquen amb menors que arriben amb documentació on s'identifica com menor d'edat, però que la Fiscalia no considera vàlida. L'informe 'Infancias invisibles' del juny de 2016 de Save the Chidren ho denuncia: “Espanya els considera majors d'edat únicament per negar-los la protecció, però per la resta del món el seu passaport, on diu que són nens, és vàlid”. D'aquesta manera, com segueix l'informe, els menors es veuen obligats a amagar la seva documentació de menors per accedir als recursos d'acollida dels adults si no volen acabar al carrer, i s'han de mantenir en un “llimbs jurídic”.

Parés, al respecte, recorda que l'any 2014 es van aconseguir vàries sentències del Tribunal Suprem que diuen que no es poden considerar indocumentats els menors amb passaport i que, per tant, l'edat vàlida és la que apareix al document sense necessitat de practicar proves d'edat. “Però Fiscalia no fa cas i caldria modificar la llei d'infància perquè els menors amb passaport no s'hagin de sotmetre a les proves d'edat”, argumenta. Fins i tot el Síndic de Greuges ha considerat “que no es poden concebre com a indocumentats els menors que presenten passaports” i fa constar que les proves mèdiques “tenen marges significatius d'errors”.

Casos de menors als CIE

Aquest mes de juny diverses organitzacions en defensa dels drets humans, entre les que signen l'Associació Noves Vies i Save the Chidren, van enviar una carta a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per denunciar que l'Estat espanyol incompleix les mesures provisionals sol·licitades per part del Comitè dels Drets del Nen de les Nacions Unides, pel que fa als casos de set menors no acompanyats als que la Fiscalia de Menors tracta com si fossin majors d'edat negant la seva tutela i impedint-los entrar al sistema de protecció de menors.

Com explica Parés, responsable d'aquestes reclamacions al Comitè juntament amb la Fundación Raíces, aquest organisme disposa d'un protocol facultatiu que li permet sol·licitar mesures provisionals en casos concrets “per evitar danys irreparables”. Amb això es refereixen a casos com el portat per l'advocat català, d'un menor algerià de 16 anys tancat a un CIE perquè la Fiscalia de Menors de Barcelona considera que és major d'edat, tot i tenir fotocòpia del carnet algerià que indica que és menor, amb el perill de ser expulsat en qualsevol moment.

“L'Estat no està complint aquestes resolucions excusant-se en què no és una sentència, però sí que té caràcter vinculant perquè així ho ha reconegut el Comitè de Drets Humans”, critica l'advocat. A partir de les mesures provisionals sol·licitades pel Comitè de Drets del Nen, Parés veu un mínim avenç: “Sí que estem aconseguint que el menor, tot i que no va un centre de menors com demana el Comitè, sí que el deixen en llibertat del CIE”.

Discriminació en relació a l'adult

“Per demanar la protecció internacional has d'acreditar la minoria d'edat”, informa Anna Figueras. “Si el menor té un passaport, podem fer la sol·licitud perquè té un document que acredita la minoria d'edat. Si no és un document identificatiu amb foto, l'Administració no accepta el document. Llavors han de passar per les proves de determinació d'edat amb tota la problemàtica que comporta”, detalla sobre el procediment perquè els menors demanin asil a Catalunya. I puntualitza: “La llei diu que en menors estrangers no acompanyats el procediment d'urgència són tres mesos, però en realitat la mitjana és de més d'un any”.

Segons el Síndic de Greuges, “es detecten situacions en què els menors d'edat que arriben a Catalunya no veuen protegit el seu dret a la protecció internacional”

Però que passa si Fiscalia, després de les proves mèdiques, diu que el menor és major d'edat? “Ens trobem amb casos que passen per Fiscalia, surt major d'edat i es dóna el trasllat a Policia Nacional. Les proves d'edat diuen que és major, que surten amb un tant per cent molt elevat, i el menor surt amb un procediment d'expulsió. A la pràctica estàs exposant a un menor per poder accedir a la sol·licitud de protecció internacional. Això ens ha passat amb menors de Síria, Hondures i El Salvador”, explica l'advocada.

Per Figueras, “sempre hi ha un punt de discriminació del menor en relació a l'adult per fer la sol·licitud d'asil” perquè “l'adult demana la sol·licitud d'asil i no ha d'acreditar edat per tramitar-la”. “La immensa majoria de sol·licitants no tenen cap document acreditatiu una vegada són adults”, detalla.

El Síndic de Greuges, en el seu últim informe sobre els drets del menor del 2016, alerta sobre aquesta discriminació en l'accés a la protecció internacional, però dels menors que sí que estan tutelats per l'Administració per manca d'informació: “es detecten vàries situacions en què els nens i adolescents menors d'edat que arriben a Catalunya no veuen protegit el seu dret a la protecció internacional”. “Al llarg de l'any 2014 cap dels nens tutelats per la DGAIA va sol·licitar protecció internacional i l'any 2015 només 6 van ser informats i assessorats per tramitar la sol·licitud”, segueix.

Extutelats sense permís de treball

A Catalunya la DGAIA és l'encarregada de tramitar el permís de residència del menor. Però, com denuncien Parés i Save the Children, no sempre es tramita a temps i quan arriben a la majoria d'edat surten del centre sense permís de residència. “No pot haver cap menor tutelat que quan arribi als 18 anys no disposi del permís. La llei d'estrangeria diu que la tutela comporta una autorització de residència. Però la DGAIA s'excusa en què el reglament dóna un termini màxim de nou mesos per tramitar el permís i, per tant, considera que, si en aquests mesos arriba a la majoria d'edat, no té l'obligació”, descriu. Però, insisteix: “No es pot donar que un menor tutelat surti del centre sense papers”.

Però el més problemàtic per la inserció d'aquests menors que s'apropen a la majoria d'edat, com relata l'advocat, és que l'autorització de residència no comporta el permís de treball segons marca la llei. “La normativa només et permet obtenir un permís especial de treball a partir dels 16 anys, però quan el menor arriba als 18 anys surt del centre només amb el permís de residència, sense treball. Això provoca una discriminació dels menors migrants respecte als nacionals, que sí que poden treballar a partir dels 16 anys”, argumenta.

Tot i això considera que “la llei ha de canviar”, ja que la normativa europea i estatal estableix que “la finalitat última de la protecció dels menors en situació de desemparament és la de protegir i preparar al menor per la seva plena autonomia”.

L'advocada de la CCAR també reconeix que arriben molts menors extutelats al CIE: “Quan ja fan la majoria d'edat i no han treballat es troben en situació 'd'irregularitat sobrevinguda'. És el problema d'avui en dia: si no treballo, em quedo sense papers”. “Al CIE -explica que va treballar un temps en el servei jurídic-, hi havia nois extutelats que en el seu dia havien tingut permís de residència”.