Una seguretat social dels aliments: així faciliten la compra de productes ecològics

Getafe acollirà el primer projecte pilot de Seguretat Social Alimentària (SSA) a l'Estat espanyol. Es tracta d'una proposta de política pública, similar a la seguretat social sanitària, que busca transformar la manera com es produeixen i es consumeixen els aliments. El seu objectiu és que tothom pugui alimentar-se de manera saludable, sostenible i agroecològica.

Així mateix, vol que les persones que treballen en les diferents fases de la cadena de valor disposin d'unes condicions laborals dignes. Per fer-ho possible, 30 persones seleccionades per sorteig d'entre un total de 370 candidates disposaran d'una assignació mensual de 100 euros per utilitzar al supermercat cooperatiu Biolíbere.

La iniciativa neix de les mateixes responsables del supermercat. El projecte tindrà lloc entre febrer i novembre de 2026 i el finança la Fundació Daniel & Nina Carasso, que treballa per l'alimentació sostenible, la cura del planeta, la salut i la justícia social. Durant aquests mesos, s'avaluarà l'impacte d'aquesta experiència en la vida de les persones beneficiàries, en la seva percepció sobre el dret a l'alimentació i en els seus hàbits alimentaris.

Relacionat amb aquest tema

Un estudi alerta que la pressió dels mercats globals accelera la desaparició de varietats agrícoles locals

Judit Castaño

"Sempre hem estat conscients que el preu dels aliments agroecològics suposa una barrera d'accés al dret a una alimentació adequada de totes les persones, així com un obstacle per impulsar una transició ecològica justa del sector productor i transformador des del consum", declaren a Público els cooperativistes Iria Costela, Claudia Ballesteros i Álvaro Areta. De fet, Biolíbere funciona sense ànim de lucre: "Aportem treball voluntari cooperatiu per reduir costos i formem part d'entitats que lluiten per aquests objectius a través de la incidència política".

La preocupació per l'accessibilitat als productes agroecològics per a qualsevol persona va ser "el germen" del projecte que veurà la llum a partir del mes vinent. "Fa diversos anys que treballem en la idea", indiquen. Per això asseguren estar "molt contentes" de poder materialitzar-la. Tanmateix, es tracta d'una iniciativa privada i defensen que "caldrien polítiques públiques reals per poder fer un salt d'escala que permetés la possibilitat d'implantar la Seguretat Social Alimentària a tot el territori".

L'elevat preu dels productes ecològics  

Un informe de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) de l'any 2022 determinava que els productes ecològics són de mitjana un 54% més cars que els convencionals de marca líder i tres vegades més que els productes de marca blanca no ecològica. Per a aquest estudi es van buscar versions amb certificació sostenible de 140 productes de la cistella de la compra i es van comparar preus de 34 productes d'alimentació i drogueria.

Les conclusions indicaven que els aliments frescos ecològics costaven de mitjana el doble que els no ecològics. En l'alimentació envasada, els preus dels productes ecològics analitzats eren un 51% més cars que els de marca líder i un 154% més que els de marca de distribució. En els productes de drogueria es van trobar les diferències de preus més grans, ja que els productes ecològics eren un 58% més cars que els de marca líder i un 334% més cars que els de marca de distribució.

Relacionat amb aquest tema

IDRA alerta de la "fragilitat" del model ramader industrial i reclama l'impuls de l'ecològic arran de la crisi de la pesta porcina

Públic

"Els aliments agroecològics poden tenir preus de venda al públic més elevats que els aliments que no ho són perquè es produeixen a una escala menor i amb determinats requisits que, en ocasions, comporten costos de producció més elevats. En aquest sentit, som conscients que, sobretot per a determinades butxaques, resulten inaccessibles", expliquen des de Biolíbere. Des de l'OCU també assenyalen que l'agricultura ecològica té una productivitat més baixa perquè necessita més mà d'obra, ha de mantenir la fertilitat del sòl mitjançant la rotació de conreus i no utilitza plaguicides químics ni fertilitzants sintètics.

Tanmateix, l'absència d'aquests productes químics també és un avantatge per al mercat agroecològic. "En produir-se aquests aliments d'una manera menys dependent d'inputs externs sotmesos a la volatilitat dels mercats internacionals, així com en entorns de proximitat geogràfica, també tenen una major estabilitat en els preus", reconeixen les cooperativistes. Així mateix, insisteixen que els productes no ecològics poden ser barats en termes de preu, però tenen un altre tipus de cost: "Hi ha aliments que són accessibles perquè tenen impactes negatius en el medi ambient i en les persones que els produeixen i que els consumim; costos que assumim conjuntament la societat actual i la futura".

Una Seguretat Social Alimentària com a dret  

Aquest context és el que ha motivat les sòcies de Biolíbere a crear el projecte pilot de la Seguretat Social Alimentària. "Si totes les persones, pel simple fet d'existir, tinguessin una assignació mensual fixa i no acumulable per gastar en l'adquisició d'aliments agroecològics, aquestes mateixes persones viurien més felices i tranquil·les", defensa Claudia Ballesteros. "La Seguretat Social Alimentària milloraria la vida de tothom de la mateixa manera que ho fan el sistema públic de salut i el d'educació, perquè garantiria un dret humà fonamental, el d'una alimentació adequada, que actualment no està cobert", afegeix.

Des de Biolíbere asseguren que ja hi ha col·lectius i organitzacions que comencen a plantejar-la com una possible iniciativa impulsora d'una transició agroecològica justa en diversos països europeus, tot i que a l'Estat espanyol encara no s'ha desenvolupat cap experiència pràctica. "A França hi ha múltiples experiències i projectes pilot que han treballat aquesta qüestió, com el projecte de Seguretat Social Alimentària per a estudiants del campus universitari de Bordeus o el projecte Fons Comú d'Alimentació a Montpeller. Però també s'han desenvolupat experiments a Bèlgica, a la Universitat Lliure de Brussel·les, o a Suïssa", indiquen.

La iniciativa francesa Sécurité sociale de l'alimentation va començar l'any 2019 i partia de tres premisses: la impossibilitat de transformar l'agricultura sense implementar polítiques alimentàries, la necessitat d'anar més enllà de l'ajuda alimentària i considerar l'accés a aliments de lliure elecció per a tothom, i l'establiment d'una organització democràtica de l'economia de la salut, garantint el dret a la salut. A l'octubre de 2024 van aconseguir presentar davant l'Assemblea Nacional una proposta de llei per a un experiment amb vista a la creació d'un sistema de seguretat social alimentària, tot i que el text només va ser lleument debatut el febrer de 2025.

Del projecte pilot a l'Estat espanyol "en traurem conclusions per poder-lo replicar, ampliar-lo i créixer en escala", informen les sòcies de Biolíbere. "És evident que aquest salt és necessari per assolir una transformació profunda del sistema alimentari, de la manera com produïm i consumim, perquè sigui més justa i no deixi fora les persones en situacions menys afavorides".

En aquest sentit, posen de relleu la necessitat de polítiques i finançament públics i asseguren que "els recursos econòmics existeixen: una fiscalitat més elevada per a les grans fortunes i els grans capitals, una millor redistribució de la riquesa, cotitzacions del treball i del capital, fons de polítiques ja existents... Es tracta de pensar com fer-ho. I de tenir ganes d'aconseguir-ho".