La plataforma d'assaig d'eòlica marina prevista al golf de Roses estaria a punt de desencallar-se

La plataforma d'assaig d'eòlica marina Plemcat, que promou la Generalitat al golf de Roses estaria a punt de desencallar-se. El Ministeri per a la Transició Ecològica va treure a informació pública el projecte fa quasi dos anys -a finals de maig del 2024- i està previst que pròximament publiqui la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA), el pas previ perquè pugui tirar endavant, segons informa l'ACN.

El projecte experimental genera un fort rebuig a l'Empordà, on ja s'han viscut mobilitzacions en contra.

El Plemcat es planteja com un espai de proves previ a instal·lar parcs comercials a la Leba 1, l'única zona de Catalunya prevista als Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) on podran fer-se aquestes infraestructures. Els detractors del projecte alerten dels seus "perills" i avisen que si rep llum verda ho combatran als jutjats.

L'Estat va aprovar el febrer de 2023 els POEM de les cinc demarcacions marines espanyoles. A Catalunya, només hi va incloure l'anomenada Leba1 al golf de Roses, un espai marítim de 250 km i una distància mínima de la costa de 12 km on podran instal·lar-se parcs eòlics marins comercials. El següent pas hauria de ser una subhasta pública -que encara no té data- en què les empreses interessades (vuit fins al moment) puguin optar a instal·lar-s'hi.  

La proposta ha estat polèmica des de l'inici i amb l'objectiu de provar la tecnològia, la Generalitat va anunciar el 2023 una plataforma d'assaig, promoguda a través de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Sota el nom de Plemcat, la plataforma es projecta a la zona de la Leba 1 i va sortir a informació pública fa gairebé dos anys.

La plataforma ocuparà un espai de 7,4 quilòmetres quadrats on s'ubicaran tres prototips de 15MW cadascun, una boia de connexió flotant i una línia d'evacuació de l'alta tensió soterrada de 66 kV. Tindrà una alçada màxima de 261 metres. La línia d'evacuació tindrà 25,8 km que discorreran sota l'aigua i 16,2 que ho faran per terra, a més d'una subestació elèctrica elevadora al terme de Vilaür. La infraestructura, però, també afecta els termes de Sant Pere Pescador, l'Escala, l'Armentera, Ventalló i Sant Mori. Alguns d'aquests municipis ja s'hi han manifestat obertament en contra.  

El Plemcat compta amb una inversió de 80 milions d'euros, 30 milions provinents de l'Estat i els 50 restants per part de la Generalitat.  

Els opositors ho qualifiquen de "barbaritat"

Per als detractors d'aquesta iniciativa i de la resta de projectes previstos a la zona, el fet que es pugui avalar el projecte és un "perill" per a la biodiversitat de la zona i "la porta d'entrada a un gran macropolígon". El membre de la plataforma No al Plemcat, i del Fòrum l'Escala-Empúries, Jordi Estévez, creu que tot plegat respon a un "joc d'interessos" i que se n'acaben "beneficiant" les mateixes empreses. "Sembla un guió d'una sèrie d'intriga econòmica", afirma. Estévez diu també que el que es planteja fer és una "barbaritat" i que així ho avala el món científic.  

"Avui en dia es poden fer experiments en laboratoris, amb modelitzacions, no cal fer un experiment en què saps que et carregaràs el pacient", afegeix. En aquest sentit, afirma que no només afectaran la biodiversitat marina, sinó també a la pesca que es fa en aquesta zona i en l'àmbit terrestre, amb la connexió elèctrica, "es carregaran l'agricultura". I de retruc, afegeix, també en sortirà perjudicat el turisme.  

Estévez insisteix que no estan en contra de les renovables, però creu que s'haurien d'implementar en llocs que ja estan "degradats" i posa com a exemple els terrats de Barcelona, que creu que haurien de ser àrees prioritàries de desenvolupament de l'energia fotovoltaica. "No és racional la planificació que han fet", assegura.  

Relacionat amb aquest tema

Del 'boom' eòlic als nous conflictes territorials pel PLATER: tres dècades dels primers aerogeneradors a Catalunya

Judit Castaño

Per la seva banda, el portaveu de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí, Jordi Ponjoan, afirma que el Plemcat "contradiu els interessos de protecció i conservació de la natura" en aquesta zona del Mediterrani" i que és una "trampa". "Sembla que des de l'administració, en aquest cas, posen una catifa vermella a les grans multinacionals energètiques", afirma.  

"És una avançada del que serà el desplegament posterior d'industrialització", afegeix Ponjoan. Al seu entendre, no hi ha cap justificació per fer aquesta investigació prèvia. "Coneixem el que s'està fent a França des de fa tres anys i, per tant, es pot saber exactament quins impactes tindran aquestes instal·lacions", insisteix.