Per què el Camp de Tarragona es revolta contra el PLATER?

La presentació del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) ha encès totes les alarmes al Camp de Tarragona. El document, impulsat per la Generalitat i desplegat a través de l'Institut Català d’Energia (ICAEN), fixa objectius concrets de producció renovable per a cada comarca fins al 2050. Però allò que el Govern defensa com "una planificació necessària per a la transició energètica" és percebut per a molts sectors del sud del país com una imposició que pot transformar radicalment el paisatge i l'economia rural. Una "transformació" que no ve de nou, tenint en compte que el sud, sobretot la Terra Alta, és un dels principals pols de l'energia eòlica de Catalunya i l'Estat.

Al centre de la polèmica, però, hi ha el Baix Camp, on el pla assigna 903,2 MW d'energia fotovoltaica i 677,7 MW d'eòlica. Aquesta xifra es tradueix sobre el terreny en la previsió d’ocupar 740 hectàrees amb plaques solars i instal·lar fins a 135 aerogeneradors. Des del GEPEC expliquen a Públic que havien rebut el pla amb "esperança", però que finalment "consolida i oficialitza el mateix model que hem tingut fins ara". El seu president, Xavi Jiménez, lamenta que "tornem a ficar centrals per tot el territori, sense cap mena de planificació prèvia segons les necessitats de consum i d'ubicació".

La tensió ha augmentat durant les últimes setmanes arran del projecte concret de sis aerogeneradors de 180 metres d'alçada a la plana del Baix Camp, concretament a Montbrió del Camp i Riudecanyes. Aquesta nova instal·lació eòlica s'ha convertit en un símbol del conflicte ambiental, tot i que, de moment, la comissió territorial d'Urbanisme ha emès un informe desfavorable sobre el projecte. Plataformes com Aturem els Molins preparen mobilitzacions aquest diumenge contra un model que consideren imposat.

El món agrari és un dels sectors més afectats. El sindicat Unió de Pagesos qualifica el pla "d'estocada de mort" per al camp. El seu representant al Baix Camp, Ton Crusells, alerta que el territori "es trinxarà" i que "tot això és incompatible amb l'agricultura i amb el turisme rural". A més, adverteix d'un efecte en cadena: "Perdrem finques agrícoles i acabarem depenent de països tercers".

Les entitats ecologistes també carreguen contra el procés d'elaboració del pla. Des del GEPEC denuncien que s'ha fet sense "cap mena de consens" amb els municipis i el qualifiquen directament "d'imposició". Jiménez insisteix que el document "es presenta sense justificació" i que fins i tot pot arribar a "vulnerar els planejaments municipals". En la mateixa línia, retreu que el PLATER "vulnera" la llei de canvi climàtic, ja que aquesta establia que la transició energètica s'havia de fer en espais antropitzats i a prop dels centres de consum "per no continuar deteriorant el territori".

El malestar no és exclusiu del Baix Camp. Al conjunt del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, les xifres evidencien una forta càrrega de part d'aquesta energia renovable. La Conca de Barberà haurà d'assumir 1.303,7 MW d'eòlica i 901,7 MW de solar, mentre que el Priorat n'haurà d’aportar 567,5 MW eòlics. Al Tarragonès, on actualment no hi ha cap parc eòlic, es projecten 180,9 MW d'aquesta tecnologia i fins a 944,4 MW de fotovoltaica. I al Baix Ebre, el pla fixa 1.261,9 MW d'eòlica i 509,7 MW de solar. Un repartiment que, segons les entitats, concentra l'esforç en territoris rurals: "Una implementació desmesurada amb una ocupació d'espais agràris molt bèstia", denuncia Jiménez.

Una producció d'energia molt concentrada al Camp de Tarragona que explica l'interès de l'Administració i les companyies energètiques per implementar una línia de Molta Alta Tensió (MAT) -de 400kV de potència- i que té a les entitats ambientals en peu de guerra. La línia elèctrica recorreria més de 200 quilòmetres i afectaria una trentena de municipis catalans del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre les comarques afectades hi ha la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp i el Tarragonès. "La MAT possibilita que tota aquesta energia que es vol generar als espais agraris i naturals es puguin transportar", explica Jiménez.

Segons l'Institut Català d'Energia, aquest repartiment respon al potencial de cada comarca i forma part d'una estratègia global per assolir els objectius climàtics. Però sobre el territori, el discurs és un altre. "No estem en contra de les renovables, estem en contra de com es fan", repeteixen tant des del GEPEC com des d'Unió de Pagesos, reclamant un model més distribuït, vinculat al consum i respectuós amb el sòl agrícola.