La paradoxa dels arbres: els que millor resisteixen la sequera seran els més afectats per la crisi climàtica

Quines plantes sobreviuran a les sequeres del futur? La resposta pot semblar contraintuïtiva. Les que més acostumades estan a la falta d'aigua són les que més patiran els efectes de la crisi climàtica. Així ho determina un estudi publicat aquesta setmana a la revista científica PNAS i que lidera el català Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) juntament amb la Universitat d'Edimburg. Les conclusions de l'article tornen a posar l'accent en què el Mediterrani és i serà una de les zones més damnificades per l'emergència mediambiental.

“Les plantes han de transportar l'aigua des de les arrels fins a les fulles, on després s'evapora a l'atmosfera”, explica a Público Maurizio Mencuccini, investigador del CREAF i coautor principal de l'article. Per això, utilitzen "conductes molt petits dins de la fusta que són adaptats a l'ambient on viuen". En ambients molt secs, aquests són "molt resistents a les sequeres". Però en els més humits, a causa de la densitat de la fusta i la seva estructura química, "li surt bastant car de construir perquè no li serveix".

Aquests conductes es diuen xilema i funcionen com una mena de sistema circulatori que recorre el tronc. El que passa és que un escenari de sequera provoca "molt estrès dins de la planta, el que causa el desenvolupament d'una bombolla d'aire". Així mateix, hi ha "una microexplosió dins dels conductes i es crea un buit que després s'omple amb aire". Seguint l'analogia del sistema circulatori, la planta pateix alguna cosa semblant a una embòlia. Per tant, el conducte afectat "es queda sense possibilitat de transportar aigua".

Més crisi climàtica, sequeres menys predictibles

Els xilemes més resistents són també els més difícils de construir, de manera que quan es veuen danyats, aquestes plantes tenen més dificultats per substituir els seus conductes. Ara bé, si són més resistents, per què llavors els afecten les sequeres? El quid es troba en la crisi climàtica. “Hi ha esdeveniments de sequeres que són més intensos i més freqüents”, apunta el científic del CREAF.

Les espècies amb xilemes resistents "van evolucionar durant segles per viure en un clima àrid i produeixen conductes curts i amb parets gruixudes que ajuden a limitar que les bombolles es propaguin a altres zones de l'arbre. Aquests conductes més resistents, eviten embòlies pitjors, però són més costosos de produir", aclareix Mencuccini en un comunicat. Fins ara això era un avantatge evolutiu perquè les sequeres eren més previsibles i puntuals. Ara el problema és que, en un escenari de falta d'aigua prolongada, els tubs van patint embòlies i l'arbre necessita reemplaçar aquells que deixen de funcionar, però el procés de construir nous tubs és massa lent i requereix molta energia, "per la qual cosa poden morir abans d'haver-los substituït", remarca.

En canvi, les espècies pròpies de riberes i zones humides, com els pollancres i els àlbers, tot i que compten amb conductes menys resistents, estan menys exposats a episodis extrems i, a més, poden reconstruir el seu xilema amb més rapidesa, “com que són més fins no necessiten tanta inversió d'energia i tenen més capacitat de renovació i, per tant, d'adaptar-se a nous contextos”, afegeix l'investigador.

El Mediterrani, territori especialment vulnerable

La zona del Mediterrani és una de les més afectades per la proliferació de sequeres. No només són més freqüents, sinó també més intenses i duradores. La península Ibèrica "és un dels llocs amb més perill respecte al canvi climàtic global, juntament amb certes àrees dels pobles de zones boreals i també les tropicals", adverteix el coautor principal de l'estudi. A causa de les seves condicions geogràfiques, serveix com una espècie de pont entre els paratges nord-africans i els europeus. Això confereix una amalgama de biodiversitat animal i vegetal particularment abundant respecte a la resta del continent.

"La vegetació del Mediterrani és bastant diversa. Hi haurà algunes espècies que aniran guanyant i altres que aniran perdent", indica l'expert. "Entre les guanyadores hi haurà sobretot plantes d'arbustos, amb la fusta molt densa, com llentiscle, coscolla o fins i tot el ginebre. Entre els que aniran perdent hi haurà sobretot arbres alts com el roure o el pi". Això comporta "una reestructuració de la vegetació, que ja la veiem en curs en els nostres boscos", comenta el científic.

L'equilibri dels ecosistemes es pot veure afectat per aquest canvi en la composició del paisatge. "La majoria de conseqüències són negatives perquè perdem la biodiversitat, amb tots els serveis i productes, materials o immaterials, que obtenim d'aquesta", adverteix Mencuccini. Davant d'un context tan poc amable amb el patrimoni natural de la península, l'investigador advoca per mesures dirigides a “mantenir el màxim possible la biodiversitat com una assegurança”. Precisa que s'ha de posar el focus en "la diversitat d'estructures i d'estratègies biològiques en les plantes per garantir que almenys algunes sobreviuen bé".

Relacionat amb aquest tema

"És la tempesta perfecta": el que ens espera aquesta primavera amb les al·lèrgies

Adhik Arrilucea

A més edat, més risc

Una altra de les troballes de la investigació és que l'edat també influeix. El motiu és que com més vell és un arbre, més temps ha estat exposat a episodis extrems i la probabilitat que el seu sistema intern es deteriori és més alta, perquè amb els anys pot anar acumulant danys i obstruccions que no sempre es reparen del tot. A això se li suma que els arbres vells solen renovar la seva fusta més lentament, de manera que cada vegada els costa més reemplaçar els conductes danyats i, quan hi ha una sequera molt intensa, el seu sistema de circulació està més debilitat.

Per realitzar l'estudi, l'equip ha combinat dades globals del xilema de centenars d'espècies d'arbres en zones seques i humides amb registres històrics de precipitacions. Amb aquesta informació, han elaborat models per relacionar la variabilitat climàtica amb la resistència dels arbres a la sequera." Aquestes troballes poden ajudar a millorar els models de predicció del futur dels boscos" , conclou Mencuccini.