Entrevista a Guillem Canaleta"La gestió forestal no pot dependre només de recursos públics, necessita una activitat econòmica viable al darrere lligada al sector primari" 

En una de les setmanes més crítiques de l'estiu per la simultaneïtat d'incendis arreu del país en plena onada de calor, parlem amb Guillem Canaleta, tècnic de l'Àrea de Paisatges i Societats Resilients de la Fundació Pau Costa, centrada en la prevenció i la gestió d'incendis forestals. L'abandonament dels camps, el canvi d'agricultura extensiva a intensiva, la manca de rendibilitat del sector primari, la necessitat d'una gestió forestal continuada i l'adaptació dels boscos i de les urbanitzacions a un escenari d'emergència climàtica són alguns dels principals reptes que, assegura, cal afrontar per reduir el risc de futurs incendis.

Els darrers incendis han posat sobre la taula una problemàtica evident des de fa molt de temps: una manca de gestió dels boscos del país. Com i per què s'ha arribat a aquesta situació? 

Els nostres avantpassats vivien al i del bosc. Tenien el seu ramat, agricultura, feien aprofitament de fusta per escalfar-se o per fer les cases. El moment en el qual això deixa de ser viable i la gent comença a marxar cap a les ciutats a treballar a la indústria o en altres tipus d'activitats econòmiques, és quan aquests boscos s'abandonen. Aleshores es produeix un procés d'homogeneïtzació. D'una banda, tot allò que no és viable econòmicament d'explotar s'abandona i, per tant, s'acumulen arbustos, arbrat, etc. Amb la qual cosa tenim boscos molt extensos, molt continus i molt carregats. 
​
​I, per altra banda, tot allò que sí que és viable d'explotar, les grans planes, també s'homogeneïtza, però al contrari: s'intensifica l'agricultura. Això també ho vam veure l'any passat, per exemple, a l'incendi de la Segarra, que va cremar i va generar un pirocúmul. No era un paisatge mosaic; era un paisatge homogeni de cereal. Per tant, tenim aquest procés d'homogeneïtzació del paisatge. I això és perquè l'activitat econòmica lligada al sector primari i forestal, no és viable. Si aconseguim que això torni a ser viable, els boscos tornaran a ser gestionats.  
​
​Aquests dies s'està parlant molt de gestió forestal i de gestió de punts estratègics, que és imprescindible, però el bosc és dinàmic, i amb les hectàrees forestals que hi ha a Catalunya, això acaba sent un pou sense fons de recursos econòmics en gestió forestal. Per això hi ha d'haver una economia darrere, perquè si no hi ha rendibilitat, no hi haurà una gestió real i contínua.

Els ramats i les cremes prescrites ajuden a mantenir estructures forestals que no generin incendis tan intensos com els que hem vist

Per tant, hi ha massa bosc a Catalunya? 

El problema no és si hi ha massa bosc o no, com que tenim boscos molt extensos, molt continus i molt carregats, fruit de l'abandonament del territori i de la manca de gestió.

Relacionat amb aquest tema

Els bombers alerten que cal preparar el territori pels incendis de sisena generació: "No hi ha capacitat directa d'extinció"

Aleix Camprubí / Judit Castaño

Hi ha hagut una sobreprotecció del paisatge que ha dificultat la gestió forestal? 

La protecció del paisatge no és el problema. De fet, està bé que tinguem espais naturals amb un òrgan gestor que vetlli per la seva gestió, perquè així s'hi poden integrar tant objectius de conservació com objectius de prevenció d’incendis. No és que el paisatge estigui protegit o no, sinó que la gestió que s'hi faci estigui lligada a l'escenari que tenim, incloent-hi el risc d'incendis. 

Com es gestiona un bosc? 

 Hi ha molts tipus d'actuacions. D'una banda, hi ha les d'obertura, és a dir, les de primera intervenció. Aquí necessites treball mecanitzat per poder fer aclarides d'arbrat i reduir el que en diem la fracció de cabuda coberta, és a dir, que els arbres estiguin més separats entre ells. També hi ha actuacions de manteniment del sotabosc, que hi hagi menys continuïtat d'arbustos i d'herba i, sobretot, que entre les capçades dels arbres i l'alçada dels arbustos hi hagi prou separació perquè el foc no pugui propagar-se.
​
​Després hi ha el manteniment. Aquí és molt important el sector primari, és a dir, tenir ramats que es mengin el creixement anual dels arbustos i de l'herba o les cremes prescrites, cremar de forma periòdica el sotabosc per controlar el creixement de la vegetació. Són estratègies que ajudarien el manteniment d'aquesta gestió i a mantenir estructures forestals que no generin comportaments del foc tan intensos com els que hem vist. 

És igual que el propietari sigui públic o privat: els boscos s'han de gestionar 

Falta una estratègia comuna que ordeni una mica tot això que estàs comentant? 

Segurament seria necessària una estratègia a nivell de país. Ara s'ha parlat dels eixos de confinament, grans infraestructures que compartimenten el territori entre massissos forestals perquè el foc no passi d'un massís a un altre. També hi ha els punts estratègics de gestió que defineixen Bombers i altres organismes. A Catalunya, en parcs naturals i altres zones forestals d'alt risc, ja s'estan redactant plans que identifiquen aquestes zones estratègiques. Com que no tenim prou recursos per gestionar integralment tot el territori, almenys marquem aquelles zones més estratègiques perquè aquestes sí que siguin gestionades. Des de fa anys, la gestió forestal per a la prevenció d'incendis al país s'està centrant en aquestes zones. 

El 76% del bosc a Catalunya és de propietat privada. Quin paper hauria de tenir l'administració pública en la gestió d'aquests boscos? 

La pregunta és si aquestes zones estratègiques o aquests terrenys forestals tan importants haurien de ser d'utilitat pública o no. És a dir, que encara que el propietari no s'hi identifiqui o no vulgui, s'hi hagi de fer gestió perquè forma part del bé comú. Això, evidentment, s'hauria de poder fer. De fet, en el cas de les franges d'urbanitzacions, els 25 metres que marca la llei s'han de gestionar. És igual que el propietari sigui públic o privat: s'han de gestionar i el propietari s'ha de deixar gestionar. A nivell del territori segurament també s'hauria de plantejar alguna cosa similar. 

Relacionat amb aquest tema

Boscos recuperats de la sequera però en alerta per la calor extrema, que dispara el risc d'incendis aquest estiu

Judit Castaño

Hi ha incendis que, per més recursos que hi posis, no hi podrem fer res perquè la intensitat de les flames no ho permet

Els incendis són inevitables en el bosc mediterrani? 

El foc és una manera que té el bosc de renovar-se. Per tant, el foc no el podem eliminar i, per això, les cremes prescrites són tan importants com a eina de gestió. El problema és que ara tenim més càrrega de vegetació, i per tant més combustible i, a més, una atmosfera més calenta, més energètica i capaç de generar comportaments de foc molt més intensos que se'n van de la capacitat d'extinció que tenen els Bombers. Hi ha comportaments que, per més recursos que hi posis, per més bombers que hi hagi, per més aigua, helicòpters o camions, no hi podrem fer res perquè la intensitat de les flames no ho permet.
​
​I, a més, si hi sumem que tenim urbanitzacions i molta gent dispersa pel territori, és el còctel perfecte per tenir situacions molt crítiques, ja no només perquè cremi el bosc, sinó també des del punt de vista de la protecció civil. 

Molts boscos van néixer en un clima que ja no és el mateix degut a l'emergència climàtica 

Quina és la diferència amb els incendis de fa 100 anys? 

 Ara tenim més càrrega de vegetació, més combustible continu i una atmosfera més calenta i més energètica. A més, amb les pluges creix molta vegetació, sobretot herba, que després amb les calorades de maig, juny o setembre mor i s'asseca, i és el combustible que condueix el foc. A tot això cal afegir el fet que, estructuralment, els nostres boscos comencen a estar fora de rang. És a dir, molts boscos van néixer en un clima que ja no és el mateix i, per tant, estan estressats. Tot això fa que siguin boscos menys sans i molt més vulnerables a aquest tipus de pertorbacions.

Relacionat amb aquest tema

"Hi ha parcs on el bomber més veterà té tres anys d'experiència": el repte del relleu generacional d'un cos en renovació

Judit Castaño

Els focs dels darrers dies han cremat cases que estaven dins del bosc i han obligat a confinar i desallotjar urbanitzacions disseminades. Com s’ha de gestionar això? 

A Catalunya tenim al voltant de 1.500 urbanitzacions en terreny forestal. La gent que hi viu ha d'intentar prendre les mesures necessàries perquè, si ve un incendi, pugui estar preparada: tenir la franja ben neta, el jardí cuidat, no tenir molts arbres ni molts arbustos, tenir tanques ignífugues, no acumular brossa, no apilar la llenya al costat de la façana si tens llar de foc... Tot això fa que el foc no pugui arribar tan fàcilment a la casa. Però també hi ha un tema molt important, que és la preparació, que coneguin què han de fer quan hi hagi un incendi, tant a nivell individual o familiar -on ens hem de trobar, què hem de fer, quins canals de comunicació hem de seguir, quines finestres i portes hem de tancar- com a nivell comunitari. 
​
​Com més autoorganitzada està una urbanització, com més cohesió hi ha entre els veïns, més fàcil és superar aquestes situacions crítiques. Aquí hi entren aspectes com saber qui és el referent de la urbanització per comunicar-se amb els serveis d'emergència, conèixer on hi ha persones vulnerables o saber qui necessita ajuda si hi ha un confinament.