Deu lluites mediambientals que marcaran la Costa Brava aquest 2026

Palamós, Cadaqués, Palafrugell o Begur són alguns dels cavalls de batalla dels ecologistes aquest 2026. Víctimes d'un model urbanístic insostenible, caracteritzat per la destrucció del paisatge a base de totxo i d'una planificació orientada al creixement il·limitat, SOS Costa Brava ha destacat 10 problemàtiques o "focus de risc" que afecten aquesta zona del litoral català, on la construcció d'urbanitzacions de luxe i sense arrelament al territori segueix sent una amenaça. Perocupa especialment el macroprojecte de Jardins de Sa Riera Living de Begur o els 1.815 nous habitatges i sis nous complexos hotelers a Pals, al Baix Empordà.

Els Jardins de Sa Riera Living de Begur 

El primer projecte sobre el qual l'entitat estarà pendent és el dels Jardins de Sa Riera Living de Begur (Baix Empordà) que continua encallat als jutjats, amb múltiples informes i peritatges contradictoris. SOS Costa Brava qüestiona que els terrenys es puguin considerar sòl urbà i assenyala diverses irregularitats, com pendents extrems o falta d'un estudi paisatgístic. Aquest projecte, assenyala l'entitat, pot suposar "un precedent important per a futures urbanitzacions".

La revisió del POUM de Begur

El segon focus per SOS Costa Brava és la revisió del POUM de Begur, que guarda relació amb el primer punt. L'entitat ha deixat clar que presentarà al·legacions quan sigui el moment, atès que la proposta manté sectors amb pendents extrems, zones forestals classificades com a urbanitzables i un potencial de creixement heretat dels anys vuitanta". 

Relacionat amb aquest tema

Del 'boom' eòlic als nous conflictes territorials pel PLATER: tres dècades dels primers aerogeneradors a Catalunya

Judit Castaño

El POUM de Cadaqués 

Un altre POUM que preocupa a l'associació és el de Cadaqués perquè planteja urbanitzar fins a 54 hectàrees i permetre 755 nous habitatges "en un municipi ja molt tensionat i ambientalment fràgil". SOS Costa Brava ja ha anunciat que presentarà al·legacions. 

486 nous habitatges a Calonge en un entorn natural

Una situació similar a aquesta és la del POUM de Calonge, en concret per al sector del Collet, que segons l'entitat, augmenta el nombre d'habitatges i el sostre edificable, malgrat ser una àrea amb risc d’inundació i un paper clau com a connector natural. SOS Costa Brava assegura que, en cas de tirar endavant, comportarà la construcció de 486 nous habitatges, incrementant el planejament vigent amb 119 habitatges més amb relació als 367 ja previstos.

Super Fener i PE2 Roses a Llançà

A Llançà (Alt Empordà) l'entitat assenyala dos projectes, el Super Fener i PE2 Roses, com a exemples d'un "planejament obsolet i d'una pressió urbanística incompatible amb el litoral nord". En el cas del Super Fener, SOS Costa Brava hi ha interposat un recurs contenciós i alerta que el sector, situat prop del Parc Natural del Cap de Creus, "no pot assumir una nova urbanització". En relació amb el PE2 Roses, l'entitat creu que podria generar un continu urbà entre Llançà i el Port de la Selva en un espai que el Pla Director Urbanístic obligava a preservar.

Cinc blocs en l’última pineda litoral de Llançà

També a Llançà, l'entitat està pendent de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va admetre a tràmit el recurs contenciós interposat per SOS Costa Brava i la IAEDEN contra el PMU de la Farella, que preveu cinc blocs plurifamiliars amb 62 habitatges i possibles usos hotelers a primera línia de mar, en plena darrera pineda litoral de Llançà.

Una urbanització a Lloret de Mar 

El setè aspecte que preocupa SOS Costa Brava és a la Selva, en concret a Lloret de Mar. L'entitat denuncia que la modificació del POUM que pretén urbanitzar Mont Lloret permetria construir 662 habitatges en un vessant de 52 hectàrees íntegrament forestals, amb pendents superiors al 20% en gairebé tot el sector. SOS Costa Brava i SOS Lloret alerten que el projecte incompleix el Pla Director del Litoral, vulnera la Llei Forestal i no disposa d’avaluació ambiental ni d’estudis hidrològics.

El Camí de Ronda a Cap Roig, a Palafrugell

A Palafrugell, al Baix Empordà, preocupa el camí de ronda de Cap Roig que, assegura SOS Costa Brava, presenta "mancances greus", com, per exemple, que no analitza alternatives, no incorpora estudis d'impacte ni d'integració paisatgística i no compleix els requisits per actuar en sòl no urbanitzable. SOS Costa Brava i les entitats locals denuncien que el document esquiva l’obligació d’enderrocar els murs il·legals del xalet del Golfet, tal com marca una sentència ferma. 

 16 xalets a Cap de Bol i 24 a s'Arnella

A Port de la Selva, la plataforma adverteix que la modificació del POUM per urbanitzar Cap de Bol i S'Arenella "vulnera les directrius de paisatge del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines" que ordenen evitar la creació d’un continu urbà a la façana costanera de Llançà a Port de la Selva, ja que preveu setze xalets a Cap de Bol i 24 més a s'Arnella. Aquesta actuació urbanística, juntament amb la de Roses 2 de Llançà, "malmetrà la primera línia de mar encara prou conservada", considera l'entitat. 

1.815 nous habitatges i sis nous complexos hotelers  a Pals

Finalment, l'entitat ecologista assenyala el nou POUM de Pals com una altra preocupació, ja que "continua plantejant creixements urbanístics molt superiors a les necessitats reals del municipi i afecta sòls inundables, connectors ecològics i hàbitats d'interès comunitari, especialment a la platja de Pals, als àmbits de Rodors, Interpals i el PAU dels Jonquers".