Crit d'alerta d'entitats locals per l'impacte de la gigafactoria d'IA: "Consumirà l'aigua anual de Móra la Nova i Móra d'Ebre juntes"

El gran anunci del Govern de la instal·lació d'una gigafactoria d'intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova (Ribera d’Ebre) ara fa uns mesos ha topat amb el rebuig d'entitats ambientals i locals. Mentre l'Executiu català i espanyol, el sector empresarial i bona part del món local la presenta com una oportunitat de projecció internacional i un motor d'ocupació i desenvolupament econòmic, el GEPEC, Ecologistes en Acció i l'Associació Sediments denuncien l'opacitat del projecte, la desproporció entre recursos consumits i beneficis, el risc ambiental i la perpetuació del model de "territori de sacrifici" que fa dècades que s'imposa a les Terres de l’Ebre. 

El projecte neix del marc europeu per incentivar la independència europea en IA respecte als monopolis digitals dels Estats Units i la Xina. La Unió Europea invertirà uns 20.000 milions de diners públics per impulsar aquesta estratègia. Una de les instal·lacions candidates és la de Móra la Nova. La inversió prevista oscil·laria entre 3.000 i 5.000 milions, i el consorci que la lideraria aplega Estat, Generalitat, Telefònica i grans corporacions com ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing i la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT). 

Fa unes setmanes, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar que el Govern destinarà 1.000 milions fins al 2030 per accelerar el desplegament de la IA a Catalunya. Uns diners que provindran majoritàriament de fons europeus Next Generation, de la Generalitat i d'inversió privada.

Relacionat amb aquest tema

"Apostem per la diversificació de l'economia i la reindustrialització,tenim molts professionals del sector nuclear"

Judit Castaño

Les entitats denuncien opacitat

Malgrat la rellevància del projecte, la realitat és que es coneixen pocs detalls. Les entitats denuncien opacitat. "Hi ha més preguntes que respostes", alerta Elisenda Forés, membre d'Ecologistes en acció del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. No se saben els consums reals d'aigua i energia, el nombre exacte de llocs de treball, la gestió de residus tèrmics, la governança del centre i els criteris de prioritat en l'ús de recursos hídrics. 

"L'única cosa que ha sortit públicament és que el Govern de la Generalitat i el Govern de l'Estat donen suport a aquesta candidatura, que els alcaldes estan encantats de la vida i que el Consell Comarcal ja ha regalat quatre hectàrees i un magatzem per a la seva instal·lació", crítica Forés. La planta s'ha projectat en un solar del polígon industrial El Motlló, actualment de titularitat de l'Institut Català del Sòl.

L'aigua del riu Ebre, una de les principals preocupacions

Una de les principals preocupacions de les entitats és l'aigua que necessiten aquesta mena de plantes, que en aquest cas, seria del riu Ebre. Un dels punts centrals és el consum d'aigua per refrigerar els xips. Forés explica que aquests centres ja no es poden refrigerar només amb aire condicionat, "per això necessiten grans quantitats d’aigua". 

En un escenari de sequera, qui tindrà accés prioritari a l'aigua? Els ciutadans i l’agricultura o la gigafactoria?

Calculen que un centre de 100 MW es podria endur aproximadament 1,5 hm³ anuals, que equivaldrien a l'aigua que consumeixen Móra la Nova i Móra d'Ebre juntes en un any. Entre les dues localitats sumen 9.000 habitants. En un escenari de sequera, com el que ha viscut Catalunya en els darrers anys, Forés es pregunta qui tindrà accés prioritari a l'aigua, si "els ciutadans i l’agricultura o la gigafactoria?". Les entitats denuncien que ningú ha respost encara aquesta qüestió.

Relacionat amb aquest tema

"Si les renovables són públiques i no se senten com un extractivisme, serà més fàcil d'assumir el tancament de les nuclears"

Judit Castaño

Les entitats també alerten de la temperatura de retorn de l'aigua al riu, i com aquest escalfament afectarà la biodiversitat. Forès recorda que el tram final de l'Ebre ja està al límit del que permet la Unió Europea: "La calor retornada al riu —igual que passa amb la refrigeració de la central nuclear d'Ascó— pot degradar encara més un ecosistema fràgil i comprometre les directives europees sobre qualitat de l'aigua", lamenta l'ecologista.

Un "territori de sacrifici"

Cal tenir en compte que bona part de l'economia de la Ribera d'Ebre depèn de l'activitat nuclear. Ja fa anys que la comarca planifica el seu futur socioecòmic després del tancament de la central d'Ascó. En els darrers anys, el territori ha vist com han proliferat plantes de biogàs, macroparcs solars, centrals hidroelèctriques reversibles, línies elèctriques de molt alta tensió… Aquesta acumulació ha consolidat les Terres de l'Ebre, en paraules de Forés, com un "territori de sacrifici". 

Relacionat amb aquest tema

"Si demà es tanca la central nuclear, pel territori no serà cap drama"

Aleix Camprubí

Les entitats denuncien que el Govern cedeixi a empreses que "els sobren els diners", en lloc d'impulsar activitats econòmiques territorials i sostenibles que generin ocupació real i arrelada. "Estem destinant recursos públics per a negocis privats. L'aigua, la llum, els terrenys… tot queda en mans privades, mentre els beneficis se'n van a paradisos fiscals", lamenten.

Treballs temporals i enfocats a la construcció

En el pla socioeconòmic, la CGT posa en dubte que la gigafactoria comporti la creació de "centenars de llocs de treball", tal com anuncien els impulsors. Aleix Carbó, secretari d’acció social de la CGT a les Terres de l'Ebre, apunta que la major part seran temporals, enfocats a la construcció i posada en marxa, i que un cop estigui operativa la planta, els llocs fixos seran escassos i amb perfils "altament qualificats i que vindran de fora". Aquesta realitat contrasta amb un territori amb una mitjana d'edat elevada, ingressos baixos —vuit dels deu municipis més pobres de Catalunya són a les Terres de l’Ebre— i un sector primari en crisi.

Davant d'aquesta situació, les entitats reclamen una moratòria a la construcció de centres de dades a Catalunya —inclosa la gigafactoria de Móra la Nova— fins a disposar d'una informació clara, regulació i garanties ambientals i socials. Demanen "que els recursos públics es destinin a benefici de la població, i no de les grans corporacions". "La salvació de les Terres de l'Ebre no va per aquí. Tenim una Reserva de la Biosfera, el delta de l'Ebre, el riu Ebre, i un sector primari que cada vegada tenim més abandonat", sentència Forés.