De la central reversible de la Baells a l'escorxador de Moià: projectes d'alt impacte ambiental a Catalunya que topen amb el territori

En els darrers anys, iniciatives com plantes energètiques, indústries de tractament de residus o grans equipaments productius han posat en alerta veïns, col·lectius ecologistes i governs locals, que posen el focus en els impactes per a la salut, el paisatge i el model de vida de les zones afectades, la majoria rurals. Davant d'aquest escenari, s'han multiplicat les protestes, així com la presentació d'al·legacions i recursos administratius per frenar o replantejar aquests projectes. A continuació, recollim alguns dels casos que han fet més soroll darrerament.  

La central reversible a la Baells

Un dels projectes que ha generat més polèmica últimament és la central reversible a la Baells, una infraestructura de capital privat -Verbund i Capital Energy- i un nou embassament a una zona de pastures de La Nou del Berguedà. En concret, el projecte contempla la creació d'una central hidroelèctrica a la llera dreta de la Baells, just davant del Serrat del Gall, i la construcció d'un pantà d'uns cinc hectòmetres cúbics de capacitat al Pla de Clarà, una zona de pastures de La Nou.  

En una consulta no vinculant, els veïns de la Nou de Berguedà i Vilada ja han dit que 'no' a la central per gran impacte ambiental que provocaria sobre el territori.  

La MAT del Camp de Tarragona

Les entitats contràries a la línia de molta alta tensió (MAT) entre l'Aragó i Tarragona s'han reactivat recentment davant el tercer intent d'imposar una línia elèctrica que triplicaria la potència i recorreria més de 200 quilòmetres, afectant una trentena de municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Una de les primeres accions que han dut a terme les entitats -entre les quals hi ha el GEPEC, Unió de Pagesos, la Vall Sostenible, Prioritat i la plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya- ha estat la recollida d'al·legacions contra el projecte. 

Aquesta és la tercera vegada en l'última dècada que s'ha presentat el projecte MAT Aragó-Catalunya. En les dues altres ocasions -el 2012 i el 2022-, la mobilització ciutadana i el posicionament contrari de diversos ajuntaments va aconseguir frenar la seva imposició. En el cas del darrer intent, la Generalitat -amb Pere Aragonès al capdavant- va emetre un informe medioambiental i de biodiversitat negatiu, l'estocada final al projecte després que el Ministeri de Transició Ecològica mostrés la seva disposició per arxivar el projecte.

Ara, un any després de l'última vegada que es va descartar, el projecte torna en escena, i de la mà de Red Eléctrica Española (RED) -en les dues altres ocasions havia estat impulsat per empreses privades-. La Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya denuncia que és el mateix projecte i que tindrà el mateix impacte en el territori, però amb un element clau nou: el paraigua de "l'interès públic general", una figura legal que, segons la plataforma, pot accelerar expropiacions i reduir la capacitat d'oposició del territori.

El parc eòlic entre Montbrió del Camp i Riudecanyes

No ens movem del Camp de Tarragona, on la tensió ha augmentat durant les últimes setmanes arran del projecte concret de sis aerogeneradors de 180 metres d'alçada a la plana del Baix Camp, concretament a Montbrió del Camp i Riudecanyes. Aquesta nova instal·lació eòlica s'ha convertit en un símbol del conflicte ambiental, tot i que, de moment, la comissió territorial d'Urbanisme ha emès un informe desfavorable sobre el projecte.  

El món agrari és un dels sectors més afectats. El sindicat Unió de Pagesos qualifica el pla "d'estocada de mort" per al camp. El seu representant al Baix Camp, Ton Crusells, alerta que el territori "es trinxarà" i que "tot això és incompatible amb l'agricultura i amb el turisme rural".  Les entitats ecologistes també carreguen contra el procés d'elaboració del PLATER.

La planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador de Moià

A principis d'aquest any, Moià va dir "no" de manera molt contundent a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador. Ho va fer a través d'una consulta ciutadana no vinculant. El govern municipal volia requalificar 10,8 hectàrees de terreny rústic per tal que els propietaris de l'Escorxador Comarcal del Moianès ampliïn les instal·lacions. L'operació preveia que, a canvi, l'empresa cedeixi 2,5 hectàrees a l'Ajuntament per fer-hi una planta de biogàs per alimentar l’enllumenat públic, la companyia d'aigües i diferents equipaments municipals.

Relacionat amb aquest tema

Del 'boom' eòlic als nous conflictes territorials pel PLATER: tres dècades dels primers aerogeneradors a Catalunya

Judit Castaño

Un parc fotovoltaic de 56 hectàrees

Iaeden ha presentat al·legacions contra parc solar de la Farga perquè sosté que suposa "un greu atemptat contra valors paisatgístics i ecològics" de les 56 hectàrees de sòl dels municipis de Cabanelles (Alt Empordà), Vilademuls i Crespià (Pla de l'Estany) on es preveu instal·lar. L'entitat remarca que és el segon projecte d'energia fotovoltaica que s'ha presentat recentment a les comarques gironines i a una distància "prou propera entre ells". El primer és el parc solar Julia que afecta els municipis de Cervià de Ter, Cornellà del Terri, Vilademuls i Sant Jordi Desvalls. 

L'agroparc d'Ametller Origen

L'Alt Penedès està en peu de guerra des de fa uns mesos pel projecte d'agroparc de la cadena de supermercats i alimentació Ametller Origen, que engloba 258 hectàrees als municipis de Gelida i Sant Llorenç d'Hortons. Entitats ambientals consideren que el projecte és "contrari a dret" i inclou "greus irregularitats ambientals, urbanístiques i procedimentals". La plataforma StopAgroparc, que integra unes 137 entitats, ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el projecte.