Maria del Mar Bonet, Marta Pessarrodona i Eliseu Climent, Medalla d'Or de la Generalitat

L'escriptora Marta Pessarrodona, la cantant Maria del Mar Bonet i l'activista cultural i editor Eliseu Climent seran guardonats amb la Medalla d'Or de la Generalitat 2023, la màxima distinció que atorga el Govern. Així ho ha anunciat avui el president Pere Aragonès abans de visitar l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). L'acte d'entrega serà el 7 de setembre a la Plaça Margarida Xirgu, davant del Teatre Lliure. 

El president de la Generalitat ha explicat que aquests reconeixements són la "millor manera" de fomentar l'estima per la llengua, per explicar "com veiem el món des de la mediterrània" i que representen els diversos accents de la llengua catalana. Sobretot en un moment en què la cultura catalana es troba amenaçada per l'extrema dreta, en referència als governs de PP-Vox al País Valencià i a les Illes Balears. 

Els 50 anys de trajectòria de Maria del Mar Bonet

La cantant Maria del Mar Bonet (Palma, 1947) ha estat reconeguda pels "més de 50 anys de trajectòria, en què ha excel·lit com a cantant i ambaixadora de la música popular mediterrània en tota la seva diversitat". Fa uns mesos, Bonet va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona, juntament amb Joan Manuel Serrat.

"Debutant com a cantant en els anys 60, va formar part del moviment de la Nova Cançó i del col·lectiu Els Setze Jutges. La seva presència en els principals escenaris del país és constant. Com a compositora, ha contribuït a divulgar l'obra de grans poetes mallorquins i universals i ha establert col·laboracions amb músics d'arreu del món, combinant sons i ritmes, promovent els valors de l'intercanvi i el diàleg", han concretat Aragonès.

També han apuntat que la seva obra també abasta l'escriptura amb quatre llibre publicats, la pintura i una carrera artística molt prolífera amb 61 àlbums publicats i més de 500 cançons amb títols com: Què volen aquesta gent?, La balanguera o No trobaràs la mar que va cantar amb Serrat per celebrar els 30 anys de la carrera de la mallorquina.

Compromís amb la llengua catalana

L'activista cultural Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) ha estat reconegut pel compromís amb la cultura catalana. L'any 1968, juntament amb Rosa Raga, va fundar la llibreria Tres i Quatre. L'editorial del mateix nom no es va formalitzar fins el 1974, un any després de la primera edició dels Premis Octubre de literatura, que també va promoure.

Editorial i llibreria van ser l'embrió d'un projecte cultural centrat en l'àmbit de les publicacions, primer, i poc després obrint-se a la dinamització cultural del País Valencià.

Climent també va ser fundador, juntament amb Joan Fuster, de la fundació d'Acció Cultural del País Valencià, de la qual n'és president d'honor. Aquesta associació, que té per objectiu promoure la llengua i la cultura pròpies del País Valencià, va ser creada el 1971 i legalitzada el 1978 amb la restauració de la democràcia.

La tasca literària de Marta Pessarrodona

Finalment, la poeta, narradora i assagista Marta Pessarrodona Artigas (Terrassa, 1941) ha estat valorada per la seva carrera. La seva tasca literària ha estat lligada a l'estudi i difusió d'autores, catalanes i d'arreu, a través de la traducció, l'anàlisi i la reivindicació de les seves obres.

Als seus Retrats de figures com Montserrat Roig (1994), Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Mercè Rodoreda (2003 i 2005) i Caterina Albert (2005), amb fotografies de Pilar Aymerich, i s'hi sumen els seus treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, sobre el qual va comissariar una exposició a la Fundació La Caixa, o les traduccions al català d'autores com Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Simone de Beauvoir o Marguerite Duras.