El mapa de l'horror: més de 240.000 persones van morir a causa de conflictes i guerres civils el 2025
Segons un informe d'Armed Conflict Location and Event Data (ACLED), el 2025 es van registrar més de 56.000 incidents de violència contra la població civil, el nivell més alt dels darrers cinc anys
La Franja de Gaza va tornar a situar-se enguany com un dels escenaris més atroços, amb milers de morts. Ucraïna, arran del conflicte amb Rússia, també figura en el rànquing de crims contra civils

El terror que pateix la humanitat en diferents parts del món es tradueix en xifres alarmants. Segons dades actualitzades de l'organització no governamental Armed Conflict Location and Event Data (ACLED), una de cada sis persones va estar exposada a un conflicte el 2025. Els índexs de mortalitat a causa de les bales i els míssils són igualment alts.
"Enmig de nivells sostinguts de violència a escala mundial, la població civil s'enfronta a un perill més gran que mai. El 2025 es van registrar més de 56.000 incidents de violència contra la població civil", assenyala ACLED en el seu darrer informe, on subratlla que es tracta del "nivell més alt" registrat en els darrers cinc anys.
Aquesta organització monitoritza de manera periòdica els escenaris d'horror als quals s'enfronta la població civil a diferents parts del planeta. Sobre la base d'aquestes dades, indica que el 2025 hi va haver "831 milions de persones, el 16% de la població mundial", exposades a conflictes.
ACLED va registrar 204.605 "esdeveniments de conflicte" —categoria que inclou actes de violència perpetrats tant per actors estatals com no estatals— arreu del món entre l'1 de desembre de 2024 i el 28 de novembre de 2025, en comparació amb 208.219 situacions d'aquest tipus en els 12 mesos anteriors.
D'acord amb les seves dades, "aquests esdeveniments violents van causar —segons xifres conservadores— més de 240.000 morts". "Les guerres a Ucraïna i Palestina van continuar impulsant el nivell de violència, contribuint a més del 40% dels esdeveniments de conflicte en els darrers 12 mesos", afirma.
Israel i Rússia són "col·lectivament responsables del 88% de tots els incidents violents contra civils fora de les seves fronteres el 2025, com a resultat de les seves guerres prolongades a l'Orient Mitjà i Ucraïna". El genocidi a la Franja de Gaza acumula ja més de 70.000 víctimes mortals i 171.000 ferits sobre una terra arrasada pels bombardejos israelians.
Per la seva banda, l'organització International Crisis Group, un centre de recerca amb seu a Brussel·les, indica en un informe recent que al novembre de 2025 "la violència dels colons israelians va assolir nous màxims" a Cisjordània.
El document destaca que, a començaments de novembre, l'ONU va informar que l'octubre de 2025 va marcar el nombre més alt d'atacs de colons israelians en un sol mes a Cisjordània des que van començar els informes de l'ONU el 2006, amb més de 260 incidents violents. El 26 de novembre, les forces israelianes van iniciar incursions a Tubas, a prop de Nablus, les més grans des de començaments de 2025.
Víctimes ucraïneses
Pel que fa a Ucraïna, l'estudi d'ACLED indica que entre l'1 de gener i el 28 de novembre de 2025 els atacs indiscriminats de Rússia van provocar la mort de més de 2.000 civils. En aquest període, l'organització va registrar un rècord històric de més de 26.500 combats a Ucraïna.
"L'augment i la dispersió dels combats indicaven l'afany de Rússia d'esclafar les escasses forces ucraïneses, capturar més territori i imposar els seus termes d'acord a Ucraïna i als seus aliats", afirma.
L'horror també continua instal·lat a Myanmar, on la població es troba sota un règim militar instaurat després del cop d'estat registrat el 2021. De l'1 de gener al 28 de novembre de 2025 hi va haver "més de 13.700 morts relacionades amb el conflicte arreu del país. Els atacs aeris i amb drons militars van augmentar aproximadament un 30% en comparació amb el 2024", assenyala l'informe.
A finals de setembre de 2025, ACLED ja havia registrat el nombre més alt d'atacs aeris militars i de morts resultants des de 2021 a Myanmar.
El conflicte més mortífer d'Àfrica
Sudan, que afronta una greu crisi humanitària a causa de l'enfrontament que mantenen les Forces Armades Sudaneses i les Forces de Suport Ràpid, torna a situar-se com l'escenari del conflicte més mortífer d'Àfrica. Al llarg de 2025 es van produir més de 17.000 assassinats.
Segons les dades disponibles, només els atacs de les Forces de Suport Ràpid (RSF) "van matar almenys 4.000 civils" i hi va haver un increment del 47% en els atacs amb drons respecte de l'any anterior.
"Les perspectives d'un final immediat de la guerra civil al Sudan són baixes", adverteix ACLED. L'informe assenyala que "a mesura que la zona oriental del Sudan passa a estar sota el control de les Forces Armades Sudaneses i la zona occidental sota el control de les Forces Armades Revolucionàries del Sudan, és probable que ambdues parts consolidin els seus avenços l'any vinent i busquin expandir el seu territori, especialment al Kordofan, on continuen els combats".
Augmenten les víctimes al Benín
El Sahel també torna a aparèixer en aquest mapa com un dels llocs assenyalats per les massacres contra civils. El 2025, grups militants gihadistes "van intensificar les seves campanyes al Sahel central, amenaçant l'estabilitat i la seguretat dels règims militars de la regió".
Segons l'informe consultat per Público, la violència política va provocar la mort de més de 10.000 persones a Burkina Faso, Mali i el Níger. Així mateix, ACLED va registrar "gairebé un 70% més de morts al Benín en comparació amb els primers 11 mesos de 2024".
"Lobos" i "choneros"
L'informe global d'aquesta organització recull també el cas de l'Equador, on la violència a càrrec de bandes va causar la mort de més de 3.600 persones el 2025, cosa que va suposar un augment del 42% en relació amb 2024. "El 71% de la població va estar exposada a la violència el 2025", afirma.
L'estudi assenyala que un factor clau de l'actual escalada violenta és la "competència entre les bandes Los Lobos i Los Choneros". "En algun moment el sindicat del crim organitzat més poderós de l'Equador, Los Choneros es van veure debilitats per la detenció del seu líder, José Adolfo Macías Villamar, que va ser extradit als Estats Units el juliol de 2025", indica.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.