La manca de docents especialitzats als instituts catalans, un problema enquistat a pesar de les mesures d'Educació

Als instituts i centres de formació professional de Catalunya falten docents especialitzats. Però això no és pas una novetat, sinó més aviat un problema que s'arrossega i que, segons a qui se li pregunti, està més lluny o més a prop de solucionar-se. Segons el darrer informe sobre la manca de docents publicat el gener passat per la Unió Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs), és una situació que, "lluny de revertir-se, va en augment". 

De fet, el principal sindicat del sector apunta que és "especialment greu a secundària on les especialitats afectades van incrementant: informàtica, tecnologia, matemàtiques, llengua catalana i literatura, física i química, biologia, cultura clàssica...", a banda de la formació professional amb especialitats pròpies.

El dèficit de docents al sistema educatiu no es fa palès només en les plantilles, sinó també a l'hora de buscar substituts: el gràfic viu de la pàgina web de la USTEC que representa l'acumulat de tots els nomenaments coberts apunta que gairebé un 40% de les baixes van quedar sense cobrir des del dia 30 d'agost de 2023 fins al moment actual.

D'altra banda, i malgrat que accepti que la falta de professorat especialitzat en l'àmbit de les filologies i en el cientifico-tecnològic és una realitat, el Departament d'Educació assegura que "el nombre de persones que accedeixen cada any a la borsa tenia una tendència descendent que s'ha revertit aquest darrer any fruit de les actuacions dutes a terme" des de l'administració.

D'acord amb un informe que ha emès Educació aquest 21 de juny, el nombre de sol·licituds per formar part de la borsa l'any 2021 era de 13.663, mentre que el 2022 va caure fins a les 8.000 i el 2023 va remuntar fins a les 13.025. Així mateix, al document també hi diu que, pel que fa al creixement de plantilla, en els "dos darrers cursos s'han incorporat més de 7.000 docents nous al sistema educatiu". 

La fuga de professionals al sector privat

Per entendre bé el perquè d'aquestes xifres, cal conèixer la situació a les aules de primera mà. Segons la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura, els instituts públics "sempre han tingut mancança de professors de matemàtiques o informàtica perquè van molt buscats i en el sector privat són feines molt ben pagades", però, ara, a més, alerta que "hi ha gent que renuncia a exercir la docència". 

Segons el sindicat Ustec, hi ha professionals que deixen el sector públic "perquè hi ha molt de malestar als centres"

Segura afirma que, encara que sigui quelcom vocacional, hi ha persones que marxen perquè "hi ha molt de malestar als centres", especialment generat per les "retallades", "l'augment de burocràcia" i la "conflictivitat" de l'alumnat. "Els graduats en matemàtiques o informàtica no estudien per ser docents, però sí que és una de les seves sortides professionals. Tot i això, la gent que sí que gaudeix ensenyant, s'està passant al sector privat", afegeix.

L'augment de burocràcia, diu, resta temps per "preparar les activitats a l'aula" o per "tenir debats pedagògics", cosa que "desgasta molt". També els afecta el "menysteniment" i "desconsideració" que s'ha tingut als docents i al personal d'atenció educativa "de forma tradicional" i que, darrerament, "s'ha fet molt més evident". 

El Joel Formisano, per exemple, és un jove de 25 anys que va estudiar Ciències Biomèdiques a la Universitat de Barcelona i que, en acabar el grau, no tenia molt clar què volia fer. Sempre ha tingut vocació de docent i, malgrat que tenia pensat exercir quan fos molt més adult, va decidir treure's aleshores el màster en Formació del Professorat a la UPF-UOC. 

Es va graduar per la via pública ―li va costar uns 1.800 euros― i va dur a terme les pràctiques en una escola d'adults, enamorant-se de la feina i decidint opositar amb l'esperança d'obtenir una plaça. El que va passar, però, és que l'única opció que tenia disponible per apuntar-se era la de professor de tecnologia, una disciplina que no li agradava. Just en aquella època, va rebre una oferta de pràctiques ben remunerades en una empresa. 

La va acceptar i va treballar-hi durant un temps fins a saltar a la seva empresa actual, la farmacèutica Novartis. "Em plantejaria no acabar sent mai docent perquè les condicions en alguns departaments del sector privat són bastant millors. Si acabo cremat i tinc un bon coixí econòmic, sí que més endavant exerciria, però aniria a la concertada o a la privada perquè la via pública és més lenta", conclou Formisano. 

Mesures per pal·liar la situació

Aquest juny, estudiants d'arreu de Catalunya s'han presentat a l'examen de Selectivitat, una prova per la qual cal estar ben preparat. I no es pot assegurar aquesta preparació si falten docents a les aules públiques i no es poden substituir amb nous educadors. Segons la portaveu de la USTEC, quan una plaça queda vacant un dia, "altres docents fan guàrdia i vigilància de l'alumnat, però no es continua impartint la matèria". 

Això implica que moltes vegades hi hagi docents que, tot i estar malalts, fan l'esforç d'anar a treballar perquè els alumnes no vagin endarrerits. "No sempre es pot fer, això, a banda que no hauríem de funcionar així", assevera Segura a Públic.

Per al sindicat, la principal raó del problema cal buscar-la en les "males condicions de treball"

Per pal·liar aquesta problemàtica i incentivar l'accés a la docència, el Departament ha posat en marxa tota una sèrie de mesures: flexibilitzar temporalment els requisits per entrar a la borsa, establir un complement retributiu per a una major dedicació lectiva a les especialitats de llengua catalana i literatura i informàtica, crear grups estables de substitucions o modernitzar la borsa mitjançant una aplicació per gestionar més àgilment els processos de substitucions, per exemple.

Per la seva part, la USTEC també proposa un llistat de solucions, entre les quals trobem la recuperació del poder adquisitiu, l'eliminació del sistema d'entrevistes per cobrir substitucions o la gratuïtat del màster de secundària. Aquest curs val al voltant d'uns 2.000 euros per la via pública ―com en el cas del Joel Formisano―, però en una universitat privada la xifra pot arribar a pujar fins a més de 10.000 euros. 

"Ara faran una borsa de substitucions estable, en què contracten durant un curs sencer... però bé, l'arrel de tot són les males condicions de treball. I això, si no ho solventen, arribarà un moment en què la manca de professorat serà molt alta i serà irreversible i anirà en detriment de l'educació dels nostres fills i filles", conclou Segura.