Entrevista a Camil Ros, secretari general de la UGT Catalunya"La lluita sindical no només s'ha de centrar en les condicions del treball, sinó en quin model de societat volem"

Camil Ros es presentarà per tercera i última vegada al càrrec de secretari general de la UGT Catalunya, i formarà tàndem de nou amb Matías Carnero, actual president del sindicat i del comitè d'empresa de Seat, en el congrés del sindicat que comença aquest dimarts. Tot i la trajectòria de gairebé una dècada al capdavant del sindicat a Catalunya, aquest congrés serà el del retorn als orígens. Després d'un període marcat per dues crisis econòmiques, la pandèmia i el procés sobiranista, ara sembla que la lluita sindical torna a la casella de sortida, centrant-se en la millora de les condicions laborals, però des d'una òptica transversal i social.

Aquest retorn s'exemplifica fins i tot en el lloc escollit per celebrar el congrés: el Teatre Monumental de Mataró. A la capital del Maresme, a finals del segle XIX, es va idear la creació del sindicat UGT. A més de les reivindicacions habituals, Camil Ros al·ludeix a la necessitat de trobar solucions des de l'àmbit polític al problema de l'habitatge, la conveniència de disposar d'uns pressupostos per part de la Generalitat de Catalunya i l'assoliment d'un nou sistema de finançament.

Com s'afronta des de la UGT Catalunya el futur més immediat amb la celebració del 17è congrés?

Un congrés és el procés màxim per un sindicat tant des del punt de vista de l'anàlisi com de la proposta. Després del darrer congrés federal, que va tenir lloc a Barcelona, és important reivindicar el paper de Catalunya en la configuració del sindicalisme modern. De fet, la UGT estatal es va fundar a Barcelona el 1888. Hem de recordar que la UGT de Catalunya és la primera organització territorial del sindicat arreu de l'Estat. Per altra banda, crec que ara el sindicalisme en l'esfera global està passant un dels millors moments fruit de l'estratègia iniciada a finals dels anys 80 del segle XX, en la qual es posava al centre l'autonomia sindical. La combinació de mobilització, diàleg social i unitat d'acció és la que ens ha permès arribar fins aquí amb una certa bona salut.

La combinació de mobilització, diàleg social i unitat d'acció és la que ens ha permès arribar fins aquí amb una certa bona salut

Com s'han materialitzat aquests principis en els darrers temps?

Tot i que sembla que hagi passat molt de temps, ens hem de recordar dels grans acords que vam formalitzar durant la pandèmia, en els quals vam aconseguir que la gent treballadora no perdés ni l'atur ni la feina i al mateix temps hi hagués mesures de seguretat per salvar treballs i vides. A més de negociar els Ertos, es tractava de garantir que hi hagués accés als Equips de Protecció Individual (EPI) necessaris i les condicions de salut. A partir d'allà, van arribar altres acords, com el de les pensions o la Reforma Laboral. Aquest darrer ha portat una certa estabilitat als llocs de feina, però encara queda molt per aconseguir, ja que existeix una gran precarietat i s'ha d'intensificar la lluita contra la pèrdua de poder adquisitiu a conseqüència de la crisi inflacionista. Com a balanç, m'atreviria a dir que el model mobilització, diàleg social i unitat d'acció està funcionant.

Aquests acords sembla que no s'han traslladat de forma equitativa a tota la població, ja que s'ha produït un increment de la desigualtat...

És cert que les millores laborals han anat molt bé per al conjunt de l'economia, però per la gent treballadora que té uns salaris mitjans i baixos no han estat suficients. Tot i haver aconseguit que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) s'incrementi dels 700 als 1.100 euros mensuals, ens trobem que els preus rebenten per la crisi inflacionària, en què els especuladors apugen els preus dels aliments i de l'energia amb l'excusa de la guerra a Ucraïna. Per primera vegada, a més, estem patint una crisi al sector immobiliari que té l'origen en els lloguers. Fins ara, com mostra la crisi de 2008, les dificultats provenien del fet que no es venien cases o la gent no podia pagar la hipoteca. Encara que el diàleg social i polític s'hagi desenvolupat amb normalitat, hem de fer autocrítica. En cas contrari, si no posem sobre la taula les coses que no han anat bé, cometem un error i d'aquest buit se n'aprofita la ultradreta per utilitzar-les contra el poder.

Les millores laborals han anat molt bé per al conjunt de l'economia, però per la gent treballadora que té uns salaris mitjans i baixos no han estat suficients

Són més tranversals les lluites sindicals pels drets dels treballadors que fa unes dècades? Ara s'incorpora al debat l'habitatge, la desigualtat o la migració...

La carta fundacional del nostre sindicat no deixa de ser una comunicació escrita que envia el Centre Obrer de Mataró al de Barcelona, demanant fer un congrés per unir els diferents treballadors dels gremis. El manifest de l'1 de Maig d'aquell any 1888 ja evidenciava una voluntat d'influir en les condicions de treball, però també una dimensió de voler influir en les condicions de vida. En una època que va néixer el Modernisme artístic, representat per Gaudí i Puig i Cadafalch entre altres, també va sorgir el Modernisme social, protagonitzat pel sindicalisme. Igual que amb la revolució industrial del segle XIX, el repte era mantenir les condicions de treball, ara hem de vigilar que les noves tecnologies no precaritzin un dels sectors, l'industrial, que més qualitat de l'ocupació generava. Com fem que el progrés tecnològic vagi al servei de viure millor i no de l'especulació econòmica? En el cas de les migracions, tenen un component humanitari superior a la necessitat de mà d'obra. En el cas d'una ciutat com Barcelona, és la immigració d'alt poder adquisitiu la que provoca la distorsió del preu del lloguer. La nostra lluita com a organització no només s'ha de centrar en la defensa de les condicions de treball, sinó sobre quin model de societat volem.

En aquest canvi de paradigma és on s'emmarca la reivindicació de la jornada laboral de 37,5 hores?

A principi del segle XX, l'objectiu era assolir les vuit hores de treball, vuit de lleure i vuit de descans. En canvi, actualment, el debat és reduir la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals com a pas previ a aconseguir les 32. Es a dir, vuit hores al dia durant quatre dies. Paral·lelament, també se situa la crítica a un mercat de treball en què cobres menys en funció de si ets home o dona encara que exerceixis la mateixa feina. La bretxa salarial és un altre element d'aquest nou paradigma. També ho són les noves tecnologies amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial, que hem de fer que vagi al servei de les persones en termes productius i democràtics. No hem de permetre que retalli llocs de treball, però tampoc drets socials i de participació.

Recentment, va assegurar que volia que hi hagués pressupostos a la Generalitat, encara que fos per criticar-los. Quin paper ha de jugar UGT Catalunya en el context polític actual?

Al final, des dels sindicats valorem els governs per les polítiques que despleguen. La realitat és que des de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez per accedir al Govern de l'Estat ens trobem en una estabilitat política permanentment inestable. En cert moment de la política catalana, quan Junts per Catalunya abandona el govern de Pere Aragonès, la Generalitat convida els sindicats, juntament amb les organitzacions empresarials, a pactar certs aspectes dels Pressupostos per avançar i desencallar alguns aspectes. En aquest sentit, en un període de creixement econòmic com l'actual és més difícil actuar amb uns pressupostos prorrogats que amb uns nous i pactats. Amb pressupostos nous, pot haver-hi debat. En cas contrari, les modificacions estan limitades. El paper dels sindicats no és substituir la classe política, però la nostra funció sí que implica pressionar amb determinats posicionaments ideològics. Per aquest motiu, hem signat fa pocs dies la proposta per exigir la condonació del deute de la Generalitat amb el Govern central, derivat del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).

Quines mesures urgents s'haurien d'aplicar per controlar la crisi dels lloguers, que afecta especialment la classe treballadora?

La primera acció hauria de ser regular i crear una normativa per frenar l'escalada dels pisos turístics. És el mateix esquema que quan les companyies multiservei van jugar amb un buit legal, usurpant les funcions de les Empreses de Treball Temporal (ETT), per obtenir més beneficis. De fet, darrere de les inversions en pisos turístics s'han situat algunes cadenes hoteleres. A part, s'han de prendre decisions polítiques perquè a la gent que llogui un pis turístic, fiscalment li surti més car que arrendar un habitatge d'ús residencial. El focus de les polítiques d'habitatge ha de canviar i s'ha de posar al centre el pis i no el propietari. Emulant Henry Ford, que volia que els seus treballadors poguessin comprar els cotxes que ell fabricava, ara, l'objectiu és que la població que resideix a Barcelona o a qualsevol altra gran ciutat, pugui treballar i viure al mateix lloc i no es vegi obligada a marxar. Les capitals han de deixar de ser espais turístics o només per persones amb un poder adquisitiu alt.

Quin paper ha de tenir el sindicalisme davant nous models laborals com el que representen les economies de plataforma com Glovo?

La base central del sindicalisme clàssic és l'organització del treball i en aquest model ens hem de mantenir. En el cas de les empreses descentralitzades, on no existeixen els espais físics tradicionals o centres de treball, s'han de buscar altres formes. En els sectors on no podem entrar perquè el fet de crear una estructura sindical implica un risc d'acomiadament, cal la intervenció pública i política. En la nova era de la precarietat que suposen les economies de plataforma, si no podem actuar des de dins, ho hem de fer des de fora amb canvis legislatius que tenen més importància. El sindicalisme és una fórmula de contrapoder, de forma que no hi som per administrar el sistema, sinó per canviar-lo i millorar-lo.

En la nova era de la precarietat que suposen les economies de plataforma, si no podem actuar des de dins, ho hem de fer des de fora amb canvis legislatius que tenen més importància

I en aquest context, com afronta la UGT Catalunya les crítiques d'altres organitzacions, que el defineixen com un sindicat de postal justament per la seva vinculació al sistema?

Aquestes crítiques són legítimes, però cal recordar que l'enemic de les organitzacions sindicals no són les altres organitzacions sindicals. Respecte a les acusacions de conformisme, diem que entre el tot o res, escollim el camí gradual cap al tot. La nostra aposta és per una gradualitat que és més complicada d'explicar. A més, el nostre sistema legal no fomenta l'afiliació, el que ens genera un desavantatge competitiu amb altres llocs d'Europa. A Catalunya, comptem amb més de 110.000 afiliats. Quines organitzacions socials i polítiques assoleixen aquest nivell?

Quins reptes queden pendents després del Congrés Nacional?

El primer d'ells és agilitzar la incorporació de la gent jove al món sindical. Per això, resulta necessari obtenir una estabilitat al mercat laboral. Així mateix, hem d'aconseguir una presència femenina més elevada i del col·lectiu de persones immigrades. Les organitzacions sindicals som una de les grans portes d'agregació de la immigració. Hem de mantenir la unitat de la classe treballadora, tal com vam fer durant el 'procés'. A Catalunya, la feina dels sindicats s'ha de valorar per les seves accions, no pels seus posicionaments polítics.