La Llei d'Igualtat compleix deu anys amb poc a celebrar

"Poc, o gairebé res a celebrar" és la resposta dels experts consultats per Público quan preguntem sobre els èxits de la Llei espanyola d'Igualtat, que avui fa deu anys. La manca de voluntat política per dur-la a terme i de recursos invertits són dues de les principals causes esmentades per aquells que consideren que Espanya compta amb una llei 'pionera' i integral en matèria d'igualtat, però que està més a prop del paper mullat que de la revolució que va vaticinar el govern de Rodríguez Zapatero quan la va presentar.

Un dia com avui fa deu anys, la Llei Orgànica d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes veia la llum en el Butlletí Oficial de l'Estat i feia els primers passos. El president Zapatero havia afirmat que es tractava del "primer dia d'una societat diferent" i va dedicar la Llei a Clara Campoamor, qui 75 anys abans havia demanat al Congrés el vot per a les dones.

Una dècada més tard, pocs senyals hi ha que la coneguda com a Llei d'Igualtat hagi transformat radicalment la societat. Dades no en falten. Avui en dia només 3 de les 50 universitats de titularitat pública tenen dones rectores; les dones representen menys del 20% en els consells d'administració de les grans empreses (les que formen l'IBEX-35); la bretxa salarial entre homes i dones arriba al 30% (és a dir, les dones haurien de treballar 109 dies més per aconseguir el sou dels homes) i des l'entrada en vigor de la llei el nombre d'homes que demanen l'excedència per a la cura de fills va augmentar un 3%, però segueixen sent el 93,4% de les dones les que la sol·liciten.

"Estem a anys llum del compliment de la Llei d'Igualtat, més lluny que els set planetes que s'han descobert recentment. Però la bona notícia és que tenim un coet amb el qual podríem arribar-hi al dia següent, podríem assolir-la demà. Tot depèn de la voluntat política i la determinació de canviar la realitat ", afirma Miguel Lorente, metge i exdelegat del Govern estatal per a la violència de gènere.

"Els avenços en matèria d'igualtat han estat molt escassos en aquest període, fins i tot havent introduït una Llei d'Igualtat a Espanya. Aquest fet ha de constituir un toc d'atenció, perquè estem molt lluny d'arribar a una igualtat real i efectiva en la societat en general i en el mercat laboral en particular ", assegura Noelia Jiménez, directora de Concilia2, que recentment va realitzar un estudi sobre l'aplicació de la llei.

Segons les seves dades, el percentatge de dones a l'atur a finals del 2016 era d'un 20.25%, enfront del 17.22% d'homes, la diferència més alta de l'última dècada.

Un altre informe publicat recentment pel Grup CESCE coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, diu que el 74% de les empreses espanyoles no compleix la Llei d'Igualtat i en les que estan obligades per la llei a tenir un pla d'igualtat (aquelles que tenen més de 250 empleats), la proporció es redueix al 11%. El 2013 aquests percentatges eren molt similars, de l'11% i del 10% respectivament.

"En desigualtat no hi ha neutralitat o terme mitjà. O fas coses activament per acabar amb ella o estàs permetent que continuï"

"Si una cosa ha demostrat aquesta llei, és que era necessària, no solament en l'àmbit normatiu. També identifica clarament els que no estan a favor de la igualtat i simplement la utilitzen com un argument per dividir i per desenvolupar les seves polítiques. En desigualtat no hi ha neutralitat. O estàs fent coses activament per acabar amb ella o estàs permetent que continuï. No hi ha terme mitjà. No crear polítiques, no dotar-les pressupostàriament, no crear els serveis que requereixen o mantenir-se en aquesta posició aparentment neutral, és permetre que segueixi la discriminació, l'abús, la desigualtat ", afegeix Lorente.

"No hi ha voluntat política. Al contrari. Sembla que aquesta llei els molesti. Tot i que el marc normatiu és bo, els avenços són més aviat pocs i de vegades sembla que es retrocedeixi", afirma Joana Gallego, responsable de l'Observatori per a la Igualtat de la UAB.

La posada en marxa d'aquesta norma va obligar a modificar més de 20 lleis de l'Estat i a articular mecanismes i òrgans multilaterals per assegurar i avaluar la seva posada en marxa. Tot, des de la desaparició de la bretxa salarial, l'increment en la representació política, la paritat en els llocs de decisió en les grans empreses i institucions públiques, els plans d'estudi d'escolars i universitaris ... tot va quedar tocat per aquesta llei.

"La Llei no és el problema, sinó la mentalitat de la gent que l'aplica. Hi ha lleis pobres, que ben aplicades produeixen resultats fantàstics per a la població. I hi ha lleis estupendes i avançades (com és el cas de la d'Igualtat o contra la violència de gènere), que no serveixen si no les apliques o es fa malament. Això és el que passa ", afirma Ana María Pérez del Camp, activista i presidenta de l'Associació de Dones Separades i Divorciades.