La liberalització del preu obre la porta al desabastiment de medicaments a les farmàcies catalanes

Les retallades de la Generalitat de Catalunya en sanitat, tot i que es van produir fa més d'una dècada, encara tenen efectes sobre determinats sectors. És el cas dels punts de dispensació de medicaments, les farmàcies, així com els laboratoris que els fabriquen, que no s'han recuperat de la contenció en la despesa pública. Els resultats d'aquest procés, acompanyat d'una liberalització del preu de venda al públic, ha generat una situació generalitzada de manca de medicaments, que els experts vaticinen que anirà en augment.

De fet, des de la pandèmia, els productes amb dificultats d'abastiment han passat dels 200 als 770 actuals, multiplicant-se el percentatge gairebé per quatre. El còctel de menor inversió pública en salut, la poca despesa en infraestructures i els preus baixos de les medicines ha comportat que la globalització també hagi arribat a l'àmbit farmacèutic: les farmàcies pateixen problemes d'estocs, mentre que els laboratoris (fabricants) i les distribuïdores opten per enviar el gruix de les seves partides a l'exterior, garantint-se així una rendibilitat més gran pels seus productes.

Hi ha un còctel de menor inversió pública en salut, poca despesa en infraestructures i preus baixos de les medicines

"Ens trobem en una situació en què el preu dels medicaments s'abaixa dues o tres vegades a l'any, el que ens impedeix ser competitius per millorar les condicions dels treballadors i ens aboca a una falta de mà d'obra". D'aquesta manera, resumeix l'escenari Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac).

Com a exemple, indica que a les farmàcies catalanes, el valor mitjà del medicament se situa en els 7 euros, mentre que a altres països europeus, com és el cas d'Alemanya, aquest arriba als 14. "La normativa europea considera, en part, el medicament com un bé de consum, afavorint la liberalització dels preus i obrint la porta als moviments d'exportacions de medicaments". Torres atribueix a la regulació, que no és prou restrictiva, aquests episodis comercials.

El desabastiment de medicaments es produeix globalment, però especialment té conseqüències importants a Catalunya, el motor farmacèutic de l'Estat, acumulant 79 plantes de producció, el que suposa el 46% del total, segons les dades de la patronal Farmaindustria. Davant d'aquest fenomen globalitzador, fruit de la liberalització de preus, els grans laboratoris han decidit externalitzar la producció a la Xina, com a elaborador, i a l'Índia, punt de fabricació.

Una nova crisi dels xips

Antoni Torres recorda que les dificultats que estan travessant les farmàcies catalanes són similars a les que van viure les fàbriques de cotxes per la manca de xips o la mateixa administració a l'inici de la pandèmia per la Covid-19, quan no es disposaven de mascaretes. "És necessari que els medicaments es tractin com un element estratègic, un bé essencial".

"És necessari que els medicaments es tractin com un element estratègic, un bé essencial"

En cas contrari, el president de Fefac adverteix que els laboratoris continuaran amb la seva estratègia d'efectuar entregues mínimes de medicaments al mercat intern per assegurar-se les vendes a l'exterior. "El ciutadà va a la farmàcia i si es produeix un brot, com el de bronquiolitis infantil del passat hivern, no troba el medicament necessari".

La Fefac lamenta que la normativa actual, elaborada per reduir els preus i la despesa pública en medicaments, generi aquest desabastiment. Per combatre el que anomena com especulació, insta a establir una forquilla de preus mínima i màxima, igual que es va fer amb les mascaretes, que "desafavoreixi que el producte surti del mercat nacional i fugi cap a l'exterior". 

Des de Farmaindustria, la patronal del sector, amb seus a Madrid i Barcelona, s'esgrimeix un estudi europeu que mostra com l'Estat espanyol ha passat d'un 53 a un 58% d'accessibilitat als fàrmacs que aprova l'autoritat europea, lluny del 88% d'Alemanya i del 80 d'Itàlia. El seu director general, Juan Yermo, assenyala que "estem treballant amb l'Administració per a solucionar el problema d'accés a la innovació. Es requereixen mesures urgents per millorar els procediments i criteris de finançament".

Afeblir la innovació

Yermo qüestiona les polítiques establertes per la Comissió Europea per desenvolupar nous medicaments i avançar en el camí de l'autonomia farmacèutica. "Encara que la proposta conté diverses millores en el marc regulador, l'afebliment del sistema d'incentius i l'augment de les obligacions dels fabricants en totes les àrees corren el risc d'erosionar encara més els fonaments de la indústria innovadora a Europa, en lloc d'enfortir-los".

Des de la Federació de Distribuïdors Farmacèutics (Fedifar), patronal que agrupa les empreses del sector, es posa el focus en les vulnerabilitats de la cadena de subministrament, el que deriva en la necessitat d'una major transparència davant els desabastiments, així com la importància de millorar les relacions amb les administracions públiques. Altres de les mesures que reivindica la patronal són garantir la seguretat del subministrament de medicaments a través de la detecció precoç de desproveïments mitjançant un sistema de notificacions dels distribuïdors sanitaris.

Una vegada coneguda la proposta comunitària per revisar el marc legislatiu farmacèutic, Fedifar creu que el text no incideix en la diferenciació en funció de la tipologia de companyies. Així, precisa que "sembla raonable que una empresa de distribució que atén diverses vegades al dia les comandes de les farmàcies del seu àmbit d'actuació tingui una consideració legal diferenciada d'aquells majoristes que es limiten a distribuir un catàleg limitat de productes ocasionalment".

La voluntat política ha de plantejar si els medicaments són un bé de consum o més aviat un producte essencial

Igual que va passar amb els microxips, les mascaretes o més recentment amb l'autosuficiència energètica derivada de la invasió de Rússia a Ucraïna, el problema de desabastiment de les farmàcies amaga una realitat més profunda: la capacitat de crear resiliència a través de les cadenes de subministrament, fins ara molt dependents de les produccions exteriors i de transports des de l'altra punta del món.

És la voluntat política, tal com succeeix amb l'habitatge, la que ha de plantejar si els medicaments són un bé de consum o més aviat un servei o un producte essencial. En aquest supòsit, les administracions haurien de protegir normativament i regular els preus dels fàrmacs per evitar les pràctiques monopolístiques i oligopolistes de determinats agents del sector farmacèutic.