Les vies diverses de l'independentisme d'esquerres per superar l'actual paràlisi

L'1 i el 3 d'octubre de l'any passat van ser, més que probablement, els moments en què el moviment independentista va anar més enllà d'una manera real en el seu projecte rupturista. Gairebé un any més tard, en canvi, la sensació generalitzada és que, més enllà de les anàlisis divergents, l'independentisme està sense un rumb clar i havent perdut la iniciativa política. Què planteja l'independentisme d'esquerres per superar la situació actual? L'exdiputada i portaveu del secretariat nacional de la CUP Mireia Boya, l'exlíder de Podem i impulsor de Som Alternativa, Albano Dante Fachin, i el politòleg Jordi Muñoz han debatut sobre la qüestió en una de les taules rodones que han servit per tancar la III edició de l'escola d'estiu de la CUP, que s'ha celebrat entre divendres i dissabte a Sant Cugat del Vallès. Les jornades han tingut com a leitmotiv el "poder municipal" i han volgut plantejar el municipalisme com una "proposta de proximitat" i d'"intervenció directa de les persones".

Més enllà d'analitzar què va suposar l'1 d'octubre, i la gran mobilització posterior de dos dies després, Boya, Muñoz i Fachin han plantejat camins amb matisos diversos per canviar l'escenari actual. Boya, que ha estat l'última en intervenir, ha defensat la necessitat de recuperar la iniciativa i d'intentar crear les condicions -sobretot a través d'una gran mobilització popular fora de les institucions- per generar un nou moment insurreccional com el de la passada tardor. Fachin ha deixat clar que defensa un referèndum pactat com a via per resoldre el conflicte i ha advocat per mirar d'articular un moviment insurreccional que superi l'independentisme -amb la mobilització del 3 d'octubre com a referent- per aconseguir-lo. I Muñoz, entre d'altres qüestions, ha comentat que cal mantenir el moviment independentista viu i amb unes fronteres poroses i alhora aprofitar episodis com el futur judici contra els dirigents sobiranistes per aprofundir en la deslegitimació de les institucions de l'Estat espanyol a Catalunya.

"La resposta ciutadana de l'1-O no va ser suficient"

El politòleg Jordi Muñoz ha començat la seva intervenció definint les tres hipòtesis que segons la seva opinió hi havia rere de l'1-O: "Segurament la dominant era la de la desconnexió, que feia el relat del pas de la llei a la llei i que si guanyem en vots en reconeixeran; després hi havia la de la negociació, és a dir, d'utilitzar l'1-O com un instrument de pressió per obrir escenaris de negociació amb l'Estat; i, finalment, hi havia la insurreccional, que veia l'1-O com l'espurna que aixecaria la revolta popular que seria el que portaria a la independència". Per a Muñoz, "és evident" que cap de les tres ha acabat de funcionar, però que el temps ha desacreditat sobretot la via "màgica" de la "desconnexió".

Per a ell, l'1-O no pot considerar-se un referèndum ordinari, sinó que fonamentalment va ser "un acte d'afirmació d'una subjectivitat política, de radicalitat democràtica i per evidenciar la naturalesa democràtica del conflicte i el tancament autoritari de l'Estat, i un magnífic exercici de gimnàstica revolucionària". A més a més, el veu molt més potent "com a exercici destituent, que no pas constituent", perquè va servir per "aprofundir molt en la crisi de les institucions de l'Estat a Catalunya, però en canvi té límits com a mecanisme constituent, perquè no és suficient per legitimar la construcció d'una nova legalitat republicana".

Segons Muñoz, en aquells dies "l'abast de la resposta ciutadana va ser molt gran, però no suficient per tombar les institucions de l'Estat". A partir d'aquí, el politòleg defensa que ara "cal cuidar el moviment" independentista; "mantenir obert el conflicte democràtic", una qüestió en la que hi ha de jugar un paper clau el futur judici contra dirigents sobiranistes; "mantenir les fronteres del moviment poroses i obertes", pel que veu cabdal aprofundir en les "experiències del municipalisme que travessen les fronteres de l'independentisme"; i, finalment, "parar molt de compte sobre quins són els corrents de fons rere l'emergència de Cs i de la reacció de l'espanyolisme i saber llegir-los bé per desactivar-los".

"Cal esmolar les eines perquè arribi un altre octubre"

Albano Dante Fachin ha opinat que té la sensació que "ara hi ha missatges molt preocupants de fons, de sectors que tenen la necessitat de desmobilitzar i això em fa recordar la Transició". Després de compartir l'anàlisi de Muñoz que cap de les tres hipòtesis al voltant de l'1-O va funcionar, considera que ara "potser cal esmolar les eines perquè arribi un altre octubre".

I en aquest plantejament, considera bàsic tenir en compte que la majoria favorable al dret a l'autodeterminació és superior als partidaris de la independència, com va visualitzar-se el 3 d'octubre. El que no té clar és com donar una articulació política a aquest moviment, però deixant clar que la seva aposta és un referèndum pactat no veu agosarat plantejar un mix entre la "via insurreccional" i la "via negociada", que passaria justament per intentar crear un moment insurreccional que porti precisament al referèndum acordat.

Boya: "Hem de prendre la iniciativa"

L'exdiputada Mireia Boya veu l'1-O com "una sacsejada brutal a la bastida del règim del 78, però no vam aconseguir fer-la caure". Així mateix opina que va ser "el major acte de desobediència col·lectiva que mai ha fet aquest poble", però a partir d'aquí ha fet autocrítica sobre els errors que van dificultar anar més enllà. Entre d'altres qüestions, ha opinat que el bloc del 155 "ha guanyat el relat", amb l'argument que han aconseguit que qualli el concepte de "colpistes" contra els independentistes. Pel que fa a la CUP, ha manifestat que "no vam preparar prou el dia després de l'1-O ni vam saber contribuir prou a aprofitar aquell moment".

Boya en tot cas creu que cal retenir tres lliçons fonamentals d'aquells dies: primer que "un poble organitzat i mobilitzat és imparable. És el que teníem l'1 i el 3 d'octubre i allò era imparable si l'haguéssim sabut articular. Segon, que hi haurà més repressió, no s'ha aturat, però crec que això no ha de ser el centre de l'acció política. I tercer, que les institucions han d'estar a l'alçada del carrer. Les crides a la mobilització que es fan ara des de les institucions si no van acompanyades de gestos més enllà del simbolisme no contribueixen a crear el tàndem imprescindible que teníem a l'octubre". La dirigent de la CUP s'ha mostrat crítica amb el govern de Torra, perquè no ha mostrat una "estratègica clara, pública i transparent" sobre on vol anar, però alhora s'ha mostrat partidària de no creure en lideratges messiànics, perquè "cap dels líders de l'octubre ens va cridar per anar a ocupar els col·legis dos dies abans de l'1-O, sinó que va ser una decisió de la societat a través de l'autoorganització".

Què fer a partir d'ara? Per a Boya es tracta de "prendre la iniciativa". "Necessitem una estratègia democràtica, rupturista i guanyadora que enforteixi la unitat popular, que és el que teníem l'1-O i el 3-O", ha manifestat i per aconseguir-ho aposta per aprofitar el "debat estratègic obert i popular" que encetarà properament la CUP -"hem de sortir dels despatxos i generar institucionalitat popular", ha subratllat. I és que l'exdiputada té clar que "l'Estat espanyol només acceptarà parlar del dret a l'autodeterminació quan es vegi derrotat i contra les cordes i per aconseguir-ho l'autoorganització i la mobilització de la gent són imprescindibles". I creu que només des de la unilateralitat i la mobilització es pot arribar a l'escenari que acabi amb l'actual paràlisi. Finalment també ha defensat candidatures municipalistes "rupturistes i transformadores" seguint el model del 3-O -és a dir, que vagin més enllà de l'esquerra independentista- i ha reclamat a la Generalitat "que posi ordre als Mossos", perquè els que hi manen "van en contra dels valors republicans".