Les treballadores de la llar segueixen sense cobrar el subsidi per la Covid-19 cinc mesos després de perdre la feina

"No coneixem cap companya que hagi començat a cobrar el subsidi extraordinari anunciat pel Govern espanyol", afirmen diverses representants d'organitzacions de treballadores de la llar. La resposta es repeteix de la mateixa forma des de diferents comunitats autònomes i des de diferents col·lectius que agrupen aquestes treballadores. Cinc mesos després de la declaració de l'estat d'alarma per la Covid-19, la situació que viuen desenes de milers d'aquestes treballadores és "desesperada", afirmen. Aquelles que han estat acomiadades el 14 març, dia en què es va decretar el confinament, porten tot aquest temps sense tenir cap ingrés, quelcom "dramàtic" en un sector que de per si mateix ja era altament vulnerable abans de la pandèmia.

Les dades, no són fàcils de rastrejar perquè el Govern espanyol quasi no dóna informació sobra l'evolució d'aquestes xifres. El passat 2 de juliol el propi secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Rey, revelava que fins a aquella data un total de 32.020 treballadores domèstiques havien sol·licitat aquest subsidi especial, però no donava cap xifra sobre a quantes d'elles se'ls havia admès la sol·licitud, ni si s'havien començat a desemborsar les ajudes. Només es va limitar a assegurar que abans del 10 de juliol (data del mes en què el SEPE fa efectives les nòmines), es començarien a transferir els subsidis.

Tal és l'opacitat en les dades, que el passat 16 juny membres de Más País Andalusia van decidir interposar una pregunta en el portal del Transparència (un mecanisme pel qual l'Estat està obligat a donar resposta a consultes de la ciutadania). Demanaven al Govern espanyol (concretament al ministeri de Treball i Economia Social) conèixer "el nombre de persones en cada província que han sol·licitat el subsidi de desocupació excepcional per falta d'activitat per a les persones integrades en el Sistema Especial per a Empleats de Llar del Règim General de la seguretat Social". També sol·licitava conèixer el nombre de persones "a les quals se'ls ha concedit el subsidi a cada província i el nombre de persones a les quals se'ls ha desestimat", així com l'"import total acumulat per província que s'ha pagat per aquest concepte des de l'entrada en vigor de la mesura".

La breu resposta del SEPE va arribar aproximadament un mes més tard. En la nota datada del 8 de juliol aquest organisme, dependent de Treball, només responia que fins a aquesta data s'havien rebut un total de 32.020 sol·licituds de les quals només s'havien admès 67. L'organisme públic explicava en la seva resposta que des del 31 de març en què es van adoptar les mesures urgents, es va començar a desenvolupar la resolució que permetés aquest subsidi, així com "el disseny de l'aplicació informàtica necessària per donar suport a aquest nou subsidi extraordinari de treballadores de la llar". De fet, en la seva resposta de juliol, el SEPE afirma que les dades que subministra formen part d'una "prova pilot" per comprovar el correcte funcionament de l'eina.

La necessitat d'aquests desenvolupaments van retardar la posada en marxa d'aquest subsidi extraordinari, que només es va poder començar a sol·licitar des del 5 de maig, més d'un mes després que fos anunciat i publicat en el BOE. Però la resposta del SEPE a la petició d'informació de membres de Más País implica que les proves sobre la idoneïtat de l'eina es continuaven realitzant dos mesos després d'haver-se iniciat el termini de presentació de sol·licituds. De fet, Més País havia presentat ja al Congrés una esmena per modificar el mecanisme pel qual se sol·licitava la prestació, exigint que aquesta pogués ser tramitada per la persona treballadora, l'ocupadora o per una tercera persona degudament autoritzada, amb la finalitat de garantir aquest dret.

Fonts sindicals de CCOO ressalten que el SEPE no era la millor institució per gestionar aquests fons. No sols per trobar-se col·lapsada a causa de la ingent quantitat de treball per la gestió dels ERTES, sinó, tal com explica Carlos Bravo, secretari de Polítiques Públiques i Protecció Social d'aquest sindicat, perquè "no ha tingut cap relació amb aquest col·lectiu de treballadores, ja que mai havien tingut dret a la prestació per desocupació". Per això aquest sindicalista ja advocava en un article d'opinió en Público a l'abril passat, perquè fos la pròpia Seguretat Social qui tramités les subvencions.

"No existeixen dades oficials perquè el Govern espanyol no les fa públiques. La sobrecàrrega del SEPE ens feia témer des del principi que les subvencions per a les treballadores de la llar es cobrarien molt tard, i així ha passat", afegeix Bravo. Segons aquest sindicalista, les dades recaptades per Más País coincideixen amb les estimacions que controla CCOO. "Sabem que fins a juliol una ínfima quantitat de persones poden haver cobrat la subvenció. Es tracta d'un número tan irrisori que podria mesurar-se en unes poques desenes de persones", afegeix Bravo.

De l'eufòria a la decepció

Les organitzacions de treballadores de la llar i de les cures estan indignades. El que semblava l'inici d'un reconeixement de drets llargament reclamats per aquest col·lectiu, s'ha tornat en decepció i frustració. "Nosaltres celebrem la posada en marxa d'aquest subsidi com un avanç, però lamentem molt la falta de capacitat que ha tingut el SEPE per a gestionar-lo. Hi ha hagut falta de personal i sobretot de formació d'aquest, que no entén les condicions i els problemes de les treballadores de la llar", explica a Público Carolina Elías, responsable de l'organització Seadoac.

Un d'aquests desacords radica en la creació de l'eina per sol·licitar les subvencions, un qüestionari molt complex pensat per ser remès online, que no té en compte la falta de mitjans i de formació en sistemes electrònics d'aquestes treballadores. Això va obligar al fet que moltes de les sol·licituds fossin enviades per correu, la qual cosa ha retardat el procés. "Tampoc entenen la situació de desprotecció, de desinformació i de vulnerabilitat de les treballadores de la llar", abunda Elías, que com la resta de les seves companyes consultades per aquest mitjà, lamenta la falta d'informació sobre el procés que han hagut de suplir com han pogut les organitzacions.

Més rotunda en la seva resposta és Silvia Carrizo, portaveu de l'associació Malén Etxea del País Basc. "Aquesta subvenció és una estafa, una burla. L'estat d'alarma es va decretar a mitjans de març i les autoritats van necessitar més d'un mes per adonar-se que en el món no hi havia només ERTES i empreses, sinó també treballadores que si ja estaven en condicions molt dolentes, aquesta situació ho empitjorava tot encara mes".

"El subsidi per a les Treballadores de la llar no ha tingut en compte les condicions extraordinàries d'aquest col·lectiu i les seves limitacions. Perquè es tracta majoritàriament d'ocupacions irregulars; les dones que ho exerceixen són majoritàriament immigrants, moltes d'elles sense papers. Les dones autòctones treballen per hores. El subsidi ja limitava el nombre de possibles sol·licitants al fet que aquestes estiguessin donades d'alta en la Seguretat Social, la qual cosa reduïa considerablement el nombre de destinatàries. Però tampoc va tenir en compte que les que estan donades d'alta en la Seguretat Social cotitzen molt per sota de les hores reals que treballen. Si a això se li suma que el subsidi només cobria el 70% de la base reguladora, això suposa que l'ingrés que anàvem a cobrar era molt reduït", afegeix Canyís.

"El lema que no es deixaria a ningú enrere i la posada en marxa d'aquest subsidi són una mentida. Perquè hi ha moltes dones que s'estan quedant enrere", afegeix Canyís. I cita especialment a aquelles que treballen com a internes. "Moltes internes han suportat segrestades a la seva feina la pandèmia. Elles han estat essencials perquè no es contagiessin la gent gran i és de justícia que reconegui que la seva tasca ha estat essencial. No hi ha una crisi de les cures, sinó una explotació de dones immigrants. Fa cinc mesos que dura això i no coneixem més que misèria", explica.

Sense notícies del SEPE ni del Govern espanyol

Si d'una cosa es queixen amargament les resperesentantes de les organitzacions és de la falta d'interlocució amb el Govern espanyol i el SEPE. La plataforma Grupo Turín (que agrupa les organitzacions de treballadores de la llar de tot l'Estat) porta temps intentant sol·licitar una reunió amb directius del SEPE, especialment amb la subdirectora general, Isabel Torrente Tortosa, però no ho han aconseguit.

"Se suposava que al juny havíem de començar a cobrar i encara estem esperant. Hi ha companyes que fa més de cinc mesos que han estat acomiadades i no cobren res; que estan malaltes, que han emmalaltit també per la Covid. Estem pressionant bastant des dels col·lectius per tenir una reunió amb el Govern epanyol o amb el Ministeri de Treball i d'Immigració per explicar-los les dificultats que estem sofrint les treballadores de la llar per accedir al subsidi. Aquesta era una mesura econòmica que es va fer perquè les treballadores de la llar no tinguéssim les condicions que tenim amb els acomiadaments. Però la realitat és que són moltes les que no tenen ni tan sols per menjar i l'única cosa que les ha salvat són les ajudes econòmiques dels barris que han estat amb els bancs d'aliments", afirma Rafael Pimentel, del col·lectiu Territorio Doméstico.

Però el problema va més enllà dels col·lectius. "El problema no és només que s'han admès poques sol·licituds fins avui, sinó que totes les sol·licituds que per algun motiu no han reunit tots els requisits, passen automàticament a una carpeta d'espera, s'arxiven i no es tramiten", explica Elías.

Aquesta activista relata que la major part de les seves col·legues no han rebut cap notificació sobre el seu expedient. "Estem en contacte amb associacions de tot l'Estat Espanyol i sabem que no han rebut ni un missatge que indiqui que s'ha rebut l'expedient, ni tampoc cap número per a fer seguiment de la sol·licitud per a reclamar. Ens han dit que el SEPE farà els requeriments que no estiguin ben emplenats, però no sabem quan. I en molts casos es tracta de dades corregibles, com el DNI de l'ocupador, però no se'ls ha demanat a les companyes".

"Ens sembla una vergonya total que per a una vegada que es fa alguna cosa amb les treballadores de la llar, estiguem encara així i que ningú ens respongui a res. Ni a les organitzacions ni a les companyes que truquen per telèfon i ningú les atén. No hi ha forma de saber si t'han concedit o no el subsidi. Als col·lectius no se'ns truca ni se'ns té en compte per veure com podem millorar les situacions de la gent i les gestions. Nosaltres portem gairebé dos mesos exigint aquesta reunió però no ens contesten res", afirma Pimentel.

Les treballadores de la llar al nostre país segueixen incloses en un règim especial de la Seguretat Social, que els impedeix gaudir de molts drets laborals, com per exemple a la subvenció per desocupació. Des de fa anys aquest col·lectiu ve reclamant al Govern Espanyol que ratifiqui el Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT), que protegeix els seus drets laborals. No obstant això Espanya porta nou anys sense signar-lo. Per a algunes ,com Elías, ja ni tan sols es tracta de donar aquesta batalla. Exigeix de formal urgent l'equiparació de drets i la inclusió en el règim general de la Seguretat social.

Per a aquesta activista aquest seria un bon moment perquè el Govern espanyol escometés aquests canvis. "La inversió realitzada pel SEPE per a desenvolupar el model de subvenció per a la Covid-19 resultaria en un balafiament si aquesta infraestructura no s'aprofita per a "dignificar la situació de les treballaores de la llar", afirma.

Aquest diari es va posar en contacte amb el ministeri de Treball i l'àrea de Seguretat Social per recaptar dades sobre el nombre de sol·licituds rebudes fins al 21 de juliol, últim per sol·licitar les subvencions per a les treballadores de la llar davant la crisi del coronavirus, però fins al tancament d'aquesta informació cap responsable del ministeri havia respost.