Les treballadores de la llar denuncien estar abandonades i demanen una ampliació similar als ERTE

A les treballadores de la llar se'ls està acabant la paciència. Afirmen que fa mesos que demanen una reunió amb els màxims responsables del Ministeri de Treball, però que fins al moment no han rebut cap resposta. Res.

Per això aquest dimecres una trentena d'organitzacions que agrupen aquestes treballadores a tot l'estat espanyol van iniciar una campanya a les xarxes socials (#ContamosContigoYolanda) per demanar a la ministra Yolanda Díaz una reunió i que el ministeri posi el focus en la situació d'aquest col·lectiu.

Les ajudes promeses en forma de subsidi per pal·liar els efectes de l'emergència sanitària per Covid-19 han començat a arribar amb comptagotes a aquestes treballadores, mesos després d'haver perdut la seva feina. Ara, davant la imposició de noves restriccions degudes a l'increment de contagis d'aquesta segona onada, continuen desprotegides i sense possibilitat de sol·licitar cap altra ajuda addicional.

Segons fonts del Govern espanyol, a finals de setembre d'enguany la xifra de treballadores de la llar a les quals se'ls havia reconegut el dret a cobrar el subsidi extraordinari era de 16.230 d'un total de 50.614 sol·licituds rebudes, la qual cosa significa que només una de cada tres sol·licitants hauria accedit a les ajudes. Aquestes dades van ser facilitades per l'Executiu estatal en resposta a una pregunta parlamentària de Más País. La resposta també afirmava que almenys 40% de les sol·licituds estaven sent "objecte d'esmena, per estar incompleta la documentació aportada".

Però les xifres reals no són senzilles de conèixer. Les mateixes treballadores de la llar afirmen que segons fonts del SEPE (el Servei Públic d'Ocupació Estatal), a principis d'octubre s'havien acceptat unes 25.000 sol·licituds i que el nombre final de peticions sobrepassa les 56.000. Si bé la xifra dels qui accedeixen al subsidi pot anar creixent en el temps, la de les sol·licitants no, perquè el termini per reclamar-lo ja està tancat.

El termini per sol·licitar aquestes ajudes es va obrir a finals de març i es va tancar a finals de juliol passat, sense que hagi existit fins al moment cap pròrroga addicional. Les organitzacions del sector recorden que les treballadores que han pogut realitzar els tràmits i complir amb els requisits han estat una ínfima part de les més de 370.000 treballadores de la llar que estan donades d'alta en la Seguretat social. La resta (s'estima que hi ha al nostre país prop de 700.000 persones treballant en aquest sector, de les quals més del 90% són dones) ni tan sols han tingut la possibilitat de sol·licitar el subsidi per no tenir papers o per no estar donades d'alta en la seguretat social per part dels seus ocupadors.

"Estem veient com en altres temes s'està avançant. Com, per exemple, s'han prorrogat els ERTE fins el gener de 2021, però pel que fa al nostre subsidi extraordinari el termini de sol·licitud va acabar el 20 de juliol i ja està. No s'ha ampliat. No tenim dret a res més i la situació continua amb els nous confinaments que estan complicant la situació de moltes companyes", afirma Carolina Elías, presidenta de l'organització Servei Domèstic Actiu (SEDOAC), però que parla en nom del col·lectiu.

Un sector laboral sense dret al cobrament per desocupació

"El que volem és asseure'ns amb la ministra Díaz per veure com podem avançar amb la resta de drets promesos al nostre col·lectiu: que finalment tinguem dret a l'atur; entrar de ple dret en el règim general de la Seguretat Social, amb tots els drets que comporta, i saber en què ha quedat la promesa feta per aquest Govern espanyol de ratificar el conveni 189 de l'OIT que reconeix els drets del nostre sector".

Segons les últimes dades facilitades a membres d'aquestes organitzacions per la SEPE, calculen que més del 50% de les que van sol·licitar el subsidi no han tingut encara cap resposta. "Estem parlant que des de juny, quan es va aixecar l'estat d'alarma, fins ara han passat gairebé quatre mesos, que si els sumem als tres de confinament, fa set mesos que moltes de les nostres companyes no cobren cap ajuda, ni tenen ingressos".

Elías es fa una pregunta retòrica que probablement espera que l'hi responguin des del ministeri de Treball: "Com pot ser que sent tant poquetes en comparació amb el numero d'ERTE, no tinguem si més no una resposta i que aquest subsidi hagi estat de tan curta durada? Només suposava el 70% del que les nostres companyes van deixar d'ingressar per no poder treballar en l'estat d'alarma", recorda.

Si la situació i vulnerabilitat d'aquestes treballadores que ja era complicada després del confinament, ha vingut a agreujar-se ara amb la segona onada de la pandèmia i les mesures de restricció al moviment imposades en moltes ciutats. Segons relata Elías, en aquesta nova situació alguns ocupadors s'han negat a donar a les treballadores cap mena de via o justificant de desplaçament en zones amb confinaments com Madrid, "perquè si no les tenen donades d'alta a la Seguretat Social, no volen que quedi constància de res". D'altra banda s'han donat casos d'ocupadors que els han dit a les seves treballadores que no continuïn anant a treballar perquè viuen en zones confinades i no volen que els contagiïn. "Però aquest 'queda't a casa teva' significa que tampoc cobren", afegeix Elías.

Aquest col·lectiu torna a recordar la seva petició que es permeti la regularització dels migrants que portin ja temps establerts al nostre país i a exigir que els anomenats sense papers no tinguin restriccions a la proves PCR i que puguin accedir a la salut.